L'àrea de medi ambient de l'obra social de Caixa Catalunya adequarà durant el 2009 un mirador al terme municipal de Torà (Segarra), des d'on es pot contemplar un ampli panorama dels secans de la Segarra. A aquest mirador se li uniran més endavant set més en altres municipis de les comarques lleidatanes, per formar una xarxa de miradors que oferiran una visió completa sobre els diferents secans de la Segarra, la Noguera, l'Urgell, les Garrigues i el sud del Segrià.
Més endavant es crearan xarxes de miradors en altres punts del país, però Caixa Catalunya ha volgut començar precisament amb el secà, que és un tipus de paisatge poc valorat. «Però és el més genuí, d'una gran riquesa natural i amb petits nuclis rurals que formen una harmonia comparable als paisatges de la Toscana o la Provença, de fama mundial, tot i que nosaltres no els estem donant prou valor», va dir ahir al migdia el director de l'àrea de medi ambient de l'obra social de Caixa Catalunya, Miquel Rafa.
A més del mirador de Torà, que es crearà aquest 2009, l'any següent es completarà el circuit de miradors dels secans de Lleida amb instal·lacions a Sant Joan de Carratalà (a Aitona, al Segrià), el castell d'Algerri (Noguera), el Pilar d'Almenara (a Agramunt, a l'Urgell), el castell de Ribelles (a Vilanova de l'Aguda, a la Noguera), Granyena de Segarra (Segarra) i Sant Joan de Maldanell (a Maldà, a l'Urgell). Els miradors tindran informació dels valors naturals i paisatgístics del territori que s'hi poden observar i formaran part d'un mateix circuit que es podria explotar turísticament, segons va explicar Miquel Rafa.
Estrènyer-se el cinturó
Aquest circuit de miradors és la principal novetat en el programa d'actuacions de l'àrea de medi ambient de l'obra social de Caixa Catalunya, hereva de la Fundació Territori i Paisatge. Aquest any s'ha hagut de sotmetre a una dràstica retallada pressupostària, motivada per la crisi, que afecta greument el conjunt de les entitats financeres i de la qual no s'escapa Caixa Catalunya ni la seva obra social. El pressupost de l'àrea de medi ambient per al 2009 és de 4,3 milions d'euros, un 48% menys que l'any passat. I el 2010 la contenció pressupostària continuarà, segons va anunciar Rafa.
Caixa Catalunya es concentrarà, a les terres de Lleida, en la gestió dels sis espais que té en propietat (la muntanya d'Alinyà, el congost de Mont-rebei, l'estany d'Ivars i Vila-sana, les Planes de Son i els dos boscos de ribera del Segre: el Sot del Fuster i el de l'Alt Segre, a Bellver de Cerdanya) i en els espais en custòdia que gestiona en conveni amb administracions i entitats privades: des de la nova escola de pastors del Pallars Sobirà fins a la custòdia d'hàbitats prioritaris del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Es descarten, però, noves compres i ampliacions d'espais propis aquest any i el següent.
Tot té la seva lectura positiva. Segons Miquel Rafa, aquesta aturada servirà per consolidar els espais actuals i planificar amb temps l'estratègia futura de creixement de l'obra social en matèria mediambiental. Rafa, però, va destacar que, entre espais en propietat i en conveni, l'obra social gestiona un 4,75% de la superfície de Catalunya, cosa que la converteix «en la segona entitat europea en gestió de territori». Només la supera Natuur Monumenten, que gestiona prop del 19% del territori holandès.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.