Protectores, albergs, gosseres municipals i empreses privades. La coexistència de tots aquests serveis dibuixa un mapa que desorienta i testimonia la baixa rellevància que tenen els animals al nostre país, perquè són els ciutadans els que prenen iniciatives com aquesta i no pas els governants. La llei de protecció dels animals aprovada el 2003 està ben considerada per la majoria de responsables de les protectores, però acaba no tenint cap efecte “perquè els ajuntaments, que estan obligats a fer-la complir, no porten cap control dels seus animals”, argumenta Encarna López, dedicada en cos i ànima a la Protectora Terres de l'Ebre des que es va quedar sense feina. Viu de l'ajut de la seva família i, juntament amb sis persones més, s'ocupa de tres-cents animals, dels quals seixanta són cadells. “La gent no esterilitza les gosses, crien i després deixen els cadells als contenidors”. Però, a més, “tampoc els posen el xip, ni els vacunen ni els tenen en condicions òptimes i quan se'n cansen els deixen aquí”, lamenta Isabel Bellver, de la Protectora Ribera d'Ebre que en un sol dia va recollir quatre gossos de caça. “Als d'aquesta raça, no els posen el xip fins que no saben si són bons, i si no serveixen els abandonen”, sentencia Bellver.