MEDI AMBIENT
Desacord al delta
desembocadura ·
“Cal actuacions profundes, més enllà de desmantellar les instal·lacions de l'ACA al delta de la Tordera, i una acció integrada per recuperar la platja”
No preveu treure els pous i la caseta d'electrificació
El Consistori demanaque la ruta de la Tordera es dignifiqui fins el Montseny
Fa unes setmanes que la zona del delta de la Tordera es va arreglar per adequar-ne el tram final. A part d'“actuacions més profundes”, entitats naturalistes i el CEAB (Centre d'Estudis Avançats de Blanes) demanen el desmantellament dels pous i la caseta d'electrificació que l'ACA hi va instal·lar el 2003. Amb tot, no hi ha previsions de treure-les a curt termini, segons l'ACA, per manca de pressupost: “És important però no urgent o prioritari”. Per l'Ajuntament de Blanes, calen també altres actuacions perquè “té un potencial paisatgístic important i està dins la Xarxa Natura 2000”. Sobre la Tordera, es demanarà al Departament de Medi Ambient de la Generalitat que “la ruta de la Tordera s'arregli i es dignifiqui fins al naixement, al Montseny”. Pel CEAB, “cal un pla d'estabilització del delta de la Tordera ja, perquè està en regressió avançada i afecta també la platja”. El 2009 el càmping La Tordera SL i Orchis Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme van signar un acord de custòdia per fer actuacions que recuperessin els terrenys adjacents a la desembocadura, es van plantar entre 1.500 arbres i arbustos i es va subvencionar una torre d'observació al costat del riu. També es va signar un acord amb l'ACA per construir-hi uns piezòmetres, perquè es reforestessin i es deixessin en el seu estat inicial els terrenys, però segons el director del càmping, Marc Monguilod, “l'ACA va malmetre l'espai i no va acomplir els compromisos”.
Diverses causes de la degradació
Segons el càmping La Tordera, les causes de la degradació del delta són la manca d'actuacions de l'administració, l'angle d'inclinació de l'espigó del 1984, l'escullera de l'ACA, la sobreexplotació de l'aqüífer i la manca d'aportacions de sediments. Altres càmpings defensen que han estat els càmpings els qui han protegit el delta de les construccions i denuncien l'actuació estatal del Ministerio de Medio Ambiente, que fa anys va extreure metres cúbics de sorra de la zona “quan sí que era un veritable delta submarí”. També critiquen el col·lector de salmorres, “que forma una barrera que impedeix que la sorra arribi a Blanes”.
Pel CEAB, la part final del delta –una part dels dos càmpings que estan a banda i banda del riu– “hauria de ser inundable”. El càmping La Tordera creu que “una part dels problemes provenen de les actuacions de l'ACA a causa de la dessaladora” però declaren que “acusar els càmpings de la situació actual és una falsedat i una manca de respecte”. El director del càmping La Tordera, Marc Monguilod, va deixar clar que “en l'atermenament del 1971 es van fixar els límits de l'activitat dels càmpings, deixant lliure la desembocadura de la Tordera, i aquests no s'han sobrepassat”.
Per José Antonio Jiménez Quintana, catedràtic d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la UPC, al delta i a la platja de s'Abanell s'hi han fet un seguit d'actuacions (la torre d'electrificació, pous, l'estació de bombeig –que quan ha avançat la platja l'ha perjudicat– i l'espigó “il·legal”dels anys 80), que han afectat molt la degradació “però els problemes són anteriors perquè el delta ha anat perdent sediment des de fa anys”. Amb tot, les instal·lacions de l'ACA “van ser un gran error” perquè es van posar en el lloc on més retrocedia la sorra de la platja. Els càmpings a la zona del delta, segons J.A.Jiménez, “són els qui pateixen” la situació. La possible solució a la degradació del delta i el retrocés de la platja de s'Abanell, diu l'expert, “és més complexa que treure els elements que l'han degradat perquè desmantellant-los no s'acabarà amb el problema de cop, s'ha de fer una acció integrada en la recuperació de la platja”. Segons Jiménez, “s'ha de decidir bé què es fa, si s'afegeix sorra cada any o es posa una escullera a la platja, si els càmpings es deixen a la zona o es canvien de lloc. Els polítics no decideixen què fer-hi per por a les reaccions; es deixen funcions, però és necessari prendre una decisió ja per recuperar les dues zones”.