El Marquet de les Roques o el monestir de la Mola són edificacions que no només enriqueixen la bellesa paisatgística del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac sinó que també són un pol d'atracció turística pel seu interès històric i per la capacitat d'aglutinar activitats. Altres construccions, tot i que amb menys valor des d'un punt de vista plàstic i patrimonial, també tenen el seu aprofitament com a refugis o punts d'informació. Però hi ha un tercer tipus d'obres visibles que es caracteritzen pel seu aspecte sinistre i per estar fora de lloc, com també per la seva inadequació mediambiental. És el cas de la urbanització il·legal del Mas de la Mata, al terme municipal de Mura però en l'àmbit de referència de Matadepera, que s'està enderrocant per iniciativa de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i de l'Obra Social de La Caixa.

“Feia temps que la volíem eliminar perquè era la pedra a la sabata del parc. És el cas més paradigmàtic d'urbanització anacrònica i sense cap relació amb el massís. L'objectiu és que la zona quedi com si mai no s'hi hagués construït”, explica el director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Àngel Miño, que té clar que si l'acció no s'ha fet abans és per culpa de les dificultats econòmiques i legals: “Tot i que l'àmbit del Mas de la Mata estava deshabitat i la vintena de cases s'hi havien aixecat sense permís, els propietaris conservaven alguns drets que han hagut d'anar limitant”, comenta Miño, que no amaga la seva satisfacció per haver pogut resoldre finalment “tota la paperassa”. Pel que fa al pressupost, que és de prop de 63.000 euros, s'ha abastat en el marc dels projectes executius del Programa 2010 del conveni entre la Diputació i l'Obra Social de La Caixa, tot i que l'estudi inicial d'arranjament és de l'any 2008.

“De moment, ja hem enderrocat prop de la meitat de les cases i el xalet de la Castanyeda, que contenia uralita, fustes i altres elements provisionals que podien ser un focus de vandalisme, tot i que era tancat. A més, no tenia cap aprofitament ni interès arquitectònic, ja que datava de finals de la dècada dels setanta”, explica Miño, que només contempla que es faci ús d'alguna estructura de formigó existent per construir “una bassa d'interès per a la fauna”. També es preveu que s'hi planti alguna vegetació, ja que la idea és “respectar al màxim l'evolució natural de les zones boscoses”, que en molts casos ja havien arribat a tapar completament els edificis”. L'acció també inclou l'eliminació dels antics vials i voreres, la millora del ferm o la recuperació de l'antic traçat de la pista de Matarrodona.

Les actuacions d'aquest projecte les realitza una empresa especialitzada en feines de restauració ambiental (Talher SL), en col·laboració amb el centre de jardineria L'Heura de Terrassa, que treballa amb persones amb discapacitat psíquica i trastorns mentals. L'empresa especialitzada realitza les feines que impliquen la intervenció de maquinària o que tenen un caire més tècnic.