El Punt Avui

En plena crisi econòmica, agreujada encara més per l'encariment del petroli, el Consell de Ministres aprovava la setmana passada un paquet de vint accions per mirar d'abaratir la factura energètica de l'Estat, entre les quals l'estrella és la polèmica rebaixa a 110 km/h de la velocitat màxima a les vies ràpides. El pla, en tot cas, inclou altres mesures genèriques (Pla Renove de pneumàtics i calderes, línies de crèdit a empreses per a obres d'estalvi energètic, foment del biodièsel o del transport compartit, campanyes de sensibilització, etc.), però també algunes amb repercussions directes sobre els municipis.

És el cas, per exemple, dels ajuts del 30% que l'Estat atorgarà a les localitats entre 20.000 i 50.000 habitants que vulguin redactar un pla de mobilitat urbana per incentivar l'ús de la bicicleta o del transport públic. L'Estat, a banda, també oferirà ajuts per substituir per LED els llums dels semàfors, i pagarà íntegrament a tots els municipis menors de 200 habitants (un total de 27 al Camp i l'Ebre) el canvi de l'enllumenat públic per bombetes de baix consum. En el mateix capítol, s'exigeix als municipis majors de 25.000 habitants (set a la demarcació de Tarragona) complir abans de cinc anys el decret del 2008 (fins ara sols obligatori a les grans ciutats) que obliga a completar aquest canvi a tot el parc de fanals, per raons de contaminació lumínica. La idea, en aquest cas, és que el cost l'assumeixin les mateixes empreses energètiques, que cobraran a compte del que en el futur s'estalviïn en consum amb les noves bombetes. L'Estat, a més, demana una racionalització energètica general a totes les administracions, amb especial atenció als edificis públics, on proposa mesures d'estalvi com ara la instal·lació de calderes de biomassa.

Coincidint amb el mandat estatal, El Punt ha fet un repàs de com els deu municipis més grans del Camp i l'Ebre (tots els majors de 20.000 habitants) ja estan implementant aquestes i altres mesures d'estalvi. I és que en el seu conjunt, i malgrat els esforços per reduir-la, l'any passat es van gastar per exemple més de 10,2 milions d'euros només en l'enllumenat públic. I, pel bé de l'economia, però també del medi ambient, no es poden seguir malbaratant diners ni energia.

Tarragona.

La factura de la llum de l'Ajuntament de Tarragona és la més cara de la demarcació, ja que el 2010 va pujar a 3,4 milions d'euros. Això, malgrat que des del 2008 ja s'estan aplicant mesures correctores al sistema d'enllumenat d'algunes zones de la ciutat, en compliment de la llei de contaminació lumínica. Des de llavors s'ha procedit a canviar les antigues bombetes de vapor de mercuri per altres de vapor de sodi amb regulador. La inversió realment forta es va produir el 2009, quan el consistori va destinar més de 5 milions d'euros del Fons d'Inversió Local a substituir més de 17.000 punts de llum. Gràcies a això, l'estalvi anual per a la ciutat és de 700.000 euros, segons explica la regidora de Medi Ambient, Carme Crespo. En energia, l'estalvi anual està sent de 5.500.000 quilowatts. Actualment, gairebé tots els punts de llum, tant al centre com als barris, són de baix consum i s'adapten a la nova normativa.

Una altra mesura per a l'eficiència i la sostenibilitat es veu a tota la xarxa de semàfors, que està passant de tenir les bombetes incandescents a òptiques LED. Aquesta tecnologia, a més, també s'utilitza en la il·luminació nadalenca, amb la qual cosa l'estalvi, tant energètic com econòmic, és considerable. L'Ajuntament de Tarragona també ha decidit posar fre al malbaratament en la il·luminació de façanes, tant dels edificis emblemàtics com dels principals monuments, i des de fa dos anys hi encén els llums dues hores menys al dia. La retallada anual, amb això, frega els 45.000 euros.

En una de les primeres mesures desenvolupades del pla de mobilitat urbana sostenible, l'empresa municipal de transports també ha fet un esforç perquè la flota d'autobusos emeti menys CO2, i ha ajustat freqüències, línies i horaris per aconseguir que els vehicles recorrin 9.000 quilòmetres menys a l'any, un fet que suposa un estalvi d'un milió d'euros.

Reus.

L'Ajuntament de Reus ja fa anys que aposta per l'estalvi energètic, amb mesures que s'han reforçat fa poc amb la posada en marxa del pla d'acció d'eficiència energètica, que ha de permetre reduir un 21% les emissions de CO2 abans del 2020, en relació amb el 2005. Això suposarà la implantació d'una trentena d'accions i una inversió global de 9,8 milions basant-se en quatre línies estratègiques: una mobilitat sostenible dins del terme, l'ús eficient de l'energia entre la ciutadania i el teixit empresarial, l'ús de l'energia renovable i l'optimització dels recursos energètics del mateix Ajuntament: “Som grans consumidors, però també productors d'energia”, recorda el regidor de Medi Ambient, Ernest París.

Pel que fa a la il·luminació pública, el consistori ha invertit aquest mandat més de 2,6 milions per substituir fins a un total de 10.500 làmpades de vapor de sodi i mercuri per altres de baix consum, una iniciativa amb què ja s'ha aconseguit un estalvi d'entre el 30% i el 40%. La rebaixa de la factura de l'enllumenat, però, no és tota la que es voldria per l'augment de les tarifes elèctriques, que no permeten rebaixar prou els costos. Així, durant el 2010 es van pagar 1.677.000 euros.

D'altra banda, l'Ajuntament també defensa una mobilitat sostenible. En aquest sentit, el nou pla de mobilitat prioritza l'ús del transport públic en detriment del vehicle privat, i l'ampliació dels carrils bici, així com la implantació d'un servei de bicicletes.

Una de les últimes iniciatives que està impulsant el consistori és l'ajut a les empreses que facin productives les teulades de les seves naus i hi col·loquin panells solars, tal com, de fet, l'Ajuntament ja fa en edificis públics. A més, pel que fa a la construcció de nous equipaments s'apliquen criteris d'eficiència energètica en els dissenys arquitectònics. Un exemple és l'edifici del nou hospital, que estalvia un 35% d'energia amb els sistemes de funcionament sostenible. Altres mesures que aplica el consistori són la implantació progressiva de vehicles elèctrics a la flota municipal, cursos de formació per a treballadors municipals en estalvi i eficiència energètica, etc.

El Vendrell.

L'Ajuntament del Vendrell encara no ha elaborat cap pla d'estalvi energètic. “La mesura és molt recent i necessitem temps per valorar el tipus d'accions que haurem d'aplicar”, explica Jaume Domingo, regidor de Medi Ambient. L'edil, però, considera que les normatives que el govern espanyol obliga a fer complir als ajuntaments han d'anar acompanyades de recursos econòmics. “Els municipis no ens podem fer càrrec d'operacions com aquesta, que tenen un cost elevat, encara que ens en financin una part”, subratlla. Al Vendrell, que l'any 2010 van pagar una factura d'enllumenat públic d'uns 600.000 euros, ja fa temps que utilitzen reductors de flux de llum i abaixen la intensitat lumínica a partir de dos quarts de dotze de la nit.

Cambrils.

El cost de la factura de l'enllumenat públic que va afrontar l'Ajuntament de Cambrils l'any passat va pujar a 630.000 euros. Per fomentar l'estalvi energètic, entre el 2009 i el 2010 es van invertir 2,2 milions (1,9 provinents del Fons Estatal pel Treball i la Sostenibilitat Local, i la resta de fons municipals) per millorar les instal·lacions en una vintena de zones del municipi, com ara el parc del Pinaret, la rambla Regueral, l'avinguda Diputació o la urbanització Jardins de Vilafortuny –s'hi està estalviant entre un 32 i un 36% d'energia.

Altres mesures han estat la instal·lació d'alguns parquímetres que funcionen amb plaques solars; s'han canviat els llums dels semàfors i a tots els edificis públics s'han posat llumeneres de menys potència i amb reguladors d'intensitat en funció de la llum solar. A més, una quinzena d'edificis municipals ja fan ús de l'energia solar, com són l'estació de busos, la deixalleria, el palau d'esports, les escoles bressol, el centre cultural i diversos centres escolars.

Cambrils, a més, està en la recta final de l'elaboració del seu pla de mobilitat urbana, un document on es configuraran les estratègies de mobilitat sostenible al municipi en els pròxims dos anys. Per redactar-lo, s'han analitzat els hàbits de mobilitat dels veïns –a peu, en bicicleta o en vehicle privat–, la seguretat viària, el nombre d'aparcaments, el consum energètic i les emissions associades als automòbils.

Salou.

L'Ajuntament de Salou es va gastar el 2010 gairebé 1.229.000 euros en enllumenat, una xifra sensiblement superior als 881.000 del 2008 i els 859.000 del 2009, i se situa el tercer amb més depesa a la demarcació, només darrere de Tarragona i Reus. Fonts municipals atribueixen l'increment l'any passat als nous punts de llum en zones de creixement urbanístic, així com l'augment de tarifes. Des del 2006, el consistori ha invertit ja gairebé 662.000 euros –i està a punt d'adjudicar una altra actuació per 146.000 més–, subvencionats en part pel govern català, en actuacions de renovació de l'enllumenat per adaptar-lo a la llei de contaminació lumínica En aquest sentit, el juny del 2009 ja es va aprovar un pla municipal d'adequació de l'enllumenat exterior, i totes les reformes i obres noves que s'executen ja s'adapten a la nova normativa. A més, s'està en tràmits per a l'aplicació de la tecnologia LED als semàfors.

Pel que fa a la mobilitat, l'Ajuntament està a punt de presentar els resultats d'un pla local de seguretat viària, en què s'ha treballat tot el darrer any, que proposarà, entre altres mesures per reduir la sinistralitat, l'ampliació dels anomenats carrils de convivència (carrils bici).

Valls.

Valls iniciarà el pla d'estalvi energètic pel tomb de muralles. El projecte preveu la renovació, modernització i millora de l'eficàcia del cablejat i quadres elèctrics, i se substituiran les bombetes, però mantenint la intensitat lumínica a la calçada. L'operació té un cost de 180.000 euros que forma part de pla de modernització que l'Ajuntament va acordar amb l'empresa concessionària, després d'externalitzar el servei de control i manteniment de l'enllumenat públic. Els tècnics municipals estimen que amb aquesta actuació l'estalvi en consum serà d'un 50 %.

En una segona fase, l'Ajuntament, que l'any 2010 va pagar una factura de 380.000 euros de l'enllumenat públic, renovarà els punts lumínics en el tram comprès entre la plaça de la Font de la Manxa i el cementiri i, posteriorment, en el sector entre el cementiri i la rotonda de l'N-240. A més, i d'una manera imminent també es reformarà la instal·lació elèctrica de l'escola Baltasar Segú i s'estudiarà la possibilitat d'instal·lar temporitzadors que controlin la il·luminació ornamental de monuments i façanes singulars.

Tortosa.

L'Ajuntament de Tortosa factura cada any uns 900.000 euros en electricitat a Fecsa-Endesa. El regidor de Medi Ambient, Valentí Marín, recorda que s'ha avançat molt aquest mandat en la presa de mesures per fomentar l'estalvi energètic. De fet, el gener del 2010 l'Ajuntament ja va començar a adaptar-se a la tecnologia LED, que ofereix més visibilitat i menys consum, amb un primer conjunt de semàfors a la cruïlla de l'avinguda de la Generalitat amb la plaça de la Pau. Les carcasses, a més, estan fetes d'un alumini de nova generació, són extraplanes i antireflectores. L'adaptació s'està fent de manera progressiva a la resta de la ciutat, i fa un parell de setmanes s'instal·laven nous semàfors a la cruïlla de l'avinguda de la Generalitat amb el carrer Argentina.

D'altra banda, Marín explica que el consistori ja aplica criteris d'eficiència i d'estalvi energètic en totes les obres que es fan. A més, s'ha renovat la instal·lació elèctrica i la climatització de l'edifici de l'ajuntament i també la del nou edifici d'Acció Social, a l'antiga comissaria de policia. A banda, el nou pavelló del Temple incorpora plaques solars per escalfar l'aigua, i està dissenyat per aprofitar la llum natural i haver de consumir menys electricitat. Una altra de les mesures que es volen aplicar és instal·lar plaques solars a les cobertes de grans edificis. De fet, fa més de quatre anys que l'Ajuntament ja subvenciona la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les cobertes del nucli antic.

A més, l'Ajuntament ja fa temps que va començar a substituir l'enllumenat públic per fanals més eficients, a través de les obres del pla integral del nucli antic (Pincat), però també aprofitant els dos fons estatals convocats al 2009 i el 2010. Abans d'acabar l'any, per exemple, s'ha de substituir l'enllumenat del barri de Santa Clara. El gener del 2008, ja es van substituir els llums dels fanals de l'avinguda Generalitat, entre el pont de l'Estat i el pont del ferrocarril, amb l'objectiu de millorar la il·luminació de la principal artèria viària de la ciutat, a més d'aconseguir un estalvi energètic addicional. Els llums nous han permès una reducció de 150 watts per hora i per fanal. Durant aquest mandat també s'ha renovat l'enllumenat d'altres grans artèries viàries, com l'avinguda Felip Pedrell (en el tram de Remolins), el carrer Llarg de Sant Vicent, el passeig entre Tortosa i Roquetes, el passeig de Jesús a Roquetes i els diversos carrers que s'han reurbanitzat al nucli antic.

D'altra banda, l'Ajuntament de Tortosa ja va aprovar el seu pla de mobilitat urbana sostenible el juliol del 2010. El document, redactat al llarg del 2009, va ser un encàrrec a l'empresa Assessoria d'Infraestructures i Mobilitat, la mateixa que ara està elaborant el pla de mobilitat de les Terres de l'Ebre. La consultoria va fer una sèrie de propostes per millorar la mobilitat a peu i en bicicleta, crear espais per als vianants, garantir l'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda, habilitar nous aparcaments dissuasius i millorar la rotació dels aparcaments de zona blava. Algunes ja s'estan començant a aplicar: Tortosa ampliarà ara de 170 places la zona blava, a l'avinguda de la Generalitat, al barri del Temple i al pàrquing de l'estació. A més, ha ampliat l'àrea de vianants del centre i també ha ampliat l'anella de vianants dels voltants de la catedral.

(Informació elaborada per Sergi Casado, Núria Roca, Anna Estallo, Gustau Moreno, Lurdes Moreso i Òscar Palau).

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.

Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.