El nivell de l'estany va continuar pujant, fins a situar-se al migdia a 31 cm per sobre de la cota zero, és a dir, a 14 cm del desbordament. Al llarg del dia va anar augmentant en nivell i al vespre ja hi havia molta aigua en trams de la carretera de circumval·lació, al terme de Porqueres, i al davant del camp de futbol, a Banyoles. Degut a això, es van preparar tanques per si a la nit calia desviar el trànsit. Arran de la pluja i del desguàs de l'estany (a través dels recs i els dos col·lectors) el riu Terri presentava un gran cabal. A Ravós del Terri, per exemple, el riu passava per sobre del passallís de les Serres, que es va haver de tancar al pas de vehicles.

El riu Daró portava durant tot el dia entre 30 i 45 m³/s d'aigua i el nivell era aproximadament d'un metre. Si bé a la Bisbal el riu presentava aquest aspecte, bastant ple, el Ridaura de Platja d'Aro no se'n va ressentir gaire, ja que a les cinc de la tarda, aproximadament, no hi havia activada cap alerta ni prealerta, segons fonts de l'Ajuntament. Una situació semblant presentava la riera Grossa de Peratallada i el riu Ter al seu pas per la vila de Torroella de Montgrí. Tot i això, segons va reconèixer l'alcalde, Josep Maria Rufí, els xàfecs forts van tenir lloc a la tarda vespre. Per contra, començaven a patir els camps, que apareixien negats.

Les pitjors incidències a causa de la pluja a la comarca de la Selva, es van produir a Riells i Viabrea, on van patir el tancament dels accessos principals a la població del Montseny. L'aigua que es va acumular a sota dels ponts de la via, van obligar a tallar l'accés des de Breda venint de Girona, i el de l'accés de la carretera entre la Batllòria i Breda, el més important, que es va haver de tancar durant set hores. Un dels problemes, segons explica l'alcalde, Josep Maria Bagot, va ser a causa de la plataforma que han instal·lat damunt les vies per al TAV. La plataforma, explica Bagot, va convertir-se en un contenidor d'aigua que vessava sobre el vial.

No era l'aiguat del 40 però sí que feia 40 anys que el Fluvià no es veia tan ple. El meteoròleg del Mas Farró de Bianya, Jordi Zapata, afirmava que l'excepcionalitat va ser que l'aiguat es produís al març. Segons ell, per trobar-ne un de similar cal remuntar-nos fins l'any 1996.

Sigui com sigui, la ploguda –en algun moment calamarsada– a la Vall d'en Bas i a Olot, i en molts indrets de la Garrotxa, sobretot a l'Alta, va ser de les que fan història. De fet, van fer sortir molta gent a tafanejar, molts van recórrer el tram urbà del Fluvià de dalt a baixa i molts van voler immortalitzar el moment amb fotos i filmant la crescuda del riu. I és que en diversos punts era tot un espectacle, com al pont de Santa Magdalena, on la força de l'aigua provocava onades gegants.

Al pont de les Mores, el punt més crític, l'alcalde, Lluís Sacrest, recordava sota la pluja que és l'únic pont que queda per renovar, per substituir-lo per un que no tingui arcades. Prop de la mitja nit, el regidor de Seguretat, Albert Rubirola, respirava perquè les previsions per les properes hores eren optimistes. A la Vall d'en Bas, l'alcalde, Miquel Calm, xop de dalt a baix, mobilitzava la brigada i els regidors per vigilar les zones amb més risc. En fi, tothom en alerta. El Fluvià, però, es va quedar a molts metres del que va arribar l'any 40. A la placa del pont de Santa Magdalena, a 10.

Al Gironès les pluges van provocar el tall de la carretera N-141 a Bescanó per despreniments sobre la via. Les intenses pluges van comportar que l'Onyar creués Girona molt crescut i va arribar a 60 metres cúbics per segon. La capital només va registrar problemes puntuals. Per altra banda, la nova pista de tecnificació per a piragüistes que es feia al Ter a Salt també es va malmetre i caldrà veure l'abast dels danys.

Les pluges van ser generoses tot i que a la tarda van començar a amainar. Com a conseqüència, la Muga, el Fluvià i el Llobregat anaven molt plens. L'ACA va advertir els ajuntaments que extremessin les precaucions i tallessin els passos a nivell. A Peralada es va desbordar l'Orlina i va deixar aïllat el veïnat de les Olives. Això ja va passar fa poc més d'un any perquè hi ha una mota feta malbé i l'ACA no l'ha arreglat. Es van haver d'obrir comportes al pantà de Portbou per desembassar aigua, ja que vessava per sobre. A més, algunes carreteres es van haver de tallar al trànsit. És el cas de l'accés a Santa Llogaia d'Àlguema i també a la carretera secundària de Vila-sacra. Pel que fa al temporal de mar, va ser ahir moderat tot i que es van veure algunes onades fortes.

Les vies de comunicació van resultar especialment afectades pel temporal. Els guals es van haver de tallar al trànsit, van quedar inservibles i això va deixar aïllats nuclis i veïnats sencers. La Garrotxa va ser la comarca més afectada en aquest sentit, per la crescuda del Fluvià. Es va haver de tallar la carretera cap al Mallol a partir de mitja tarda, la GIP-5226, i la GIP-5224 cap a la Pinya. A l'N-260 a Olot també es va haver de donar pas alternatiu per l'acumulació d'aigua a la via. A Riells i Viabrea també va estar tallada la GI-552 durant bona part de la tarda, i a l'Alt Empordà tot el dia va estar tallada la GIV-6226 entre Vilaür i Garrigàs a l'altura del passallís del Fluvià. La pluja també va afectar la circulació ferroviària entre Girona i Barcelona, per la inundació de vies entre les estacions de Sant Andreu Comtal i El Clot. Els combois no van poder passar per aquest tram durant dues hores al migdia, en què els trens van començar i acabar el recorregut a Sant Andreu. Això va provocar retards de mitja hora de mitjana. A dalt, diverses fotos dels aiguats d'ahir. En primer lloc, la Muga a Vilanova de la Muga. Al mig, a l'esquerra, un salt d'aigua a Boadella, i a la dreta, la Draga a Banyoles. A baix, el Llierca a Montagut.