Al Pirineu no tot és tan bucòlic com sembla a simple vista. El malestar dels ramaders amb els voltors que ataquen ramats és només una petita part d'un llarg conflicte que mantenen pastors i fauna silvestre. Especialment, la introduïda artificialment per a la pràctica de la caça.
És el cas dels muflons, uns bovins introduïts a Andorra per a la cacera esportiva a mitjan anys noranta. Els animals van creuar la frontera per Tor i Alins i s'han anat estenent pel Pallars Sobirà, on ja formen una comunitat de mig miler d'exemplars. Protegit per les limitacions de caça a Catalunya, aquest animal avança en detriment de l'isard, amb qui competeix pels prats més baixos, i s'encreua amb les ovelles dels pastors, produint fills bords.
Un altre problema és el que causen les cabres assilvestrades: són les que van quedar lliures quan, als anys seixanta, una gran quantitat de pastors van abandonar l'activitat. Es calcula que les actuals són la desena generació d'aquells antics ramats i els pastors els atribueixen la transmissió de malalties –com ara la tuberculosi i la brucel·losi– als ramats actuals.
Les daines i el cérvol africà, també introduïts per a la pràctica de la caça entre als anys 60 i 80, també provoquen malestar als pagesos i pastors perquè mengen l'herba dels prats dedicats als ramats. Les primeres daines es van introduir en un petit grup entre Sort i Llavorsí per a la caça, i una altra parella, a Espot. Ara són uns 800 exemplars i ja han arribat al Pallars Jussà, al terme de Torre de Cabdella. Al vessant nord, el govern francès organitza caceres de daines per aturar-ne la proliferació i acusa l'Estat espanyol d'haver introduït una espècie aliena.
El cas de la introducció del cérvol africà està provocant trobades amb exemplars de cérvol centreeuropeu, introduït per l'Estat francès al vessant nord.
L'alcalde de Sort i president de la comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament, Agustí López, aposta per incrementar els permisos de cacera per reduir i posar sota control les espècies foranes que causen problemes als ramats, i fer-hi actuar també els agents rurals. López acusa el govern anterior d'haver limitat massa les caceres, i assegura que el problema no només afecta els pastors, sinó també les espècies autòctones, com ara l'isard, el cabirol i el gall fer, així com la seguretat del trànsit.
Però la demanda més polèmica és que s'aturi la reintroducció d'espècies desaparegudes al Pirineu, com ara el llop, l'ós bru i el voltor negre. Els ecologistes s'hi oposen i els ramaders ho aplaudeixen.
Comentaris
Estic fart dels ramaders. El pirineu no es seu. No tenen cap dret a decidir qui viu i qui no. Si han introduit especies, dos pedres. L'error ha estat introduir-les, ara no ho hem de solucionar exterminant-les. I amb el tema de l'oss bru, el llop, etc. Estic fins als collons de la gent que s'hi oposa. Hem estat els humans els que hem extingit. Han viscut alla molt abans que els ramaders de merda. Que s'arruinin i deixin la fauna del pirineu tranquila.
Alguns pastors s'acaben semblant als toreros, veuen a les bèsties com una font de negoci i res més, això els hi fa perdre el món de vista, i no se n'adonen del valor incalculable de la vida, d'uns animals que estaven aquí abans que nosaltres... com podrem defensar la pervivença de lleons, tigres o pumes si nosaltres som incapaços de defensar-ne la de l'ós o el llop al Pirineu nostre?
En el cas dels animals reintroduits pel sol fet d practicar un esport (caça...matar com va forma de vida) és evident k s'ha de fer una actuació ben pensada per aixé poder conviure TOTS d'una forma respectuosa amb la natura, la fauna ,els ramaders i la població.
Vull ser positiva i creure que arribarà el dia en que molts s'adonaràn de que feie molts anys enrere TOTS erem animals i gràcies a les nostres aptituds podiem sobreviure en el medi convivint amb tothom. I que si mai la terra deixes de crèixer i haguèssim de viure sense tants capricis molts moririen per ignorants i desgraciats.
Espero que la gent fiqui consciència cada cop mes que la TERRA som TOTS. No per més diners que tinguis et
salvaràs de la tempesta mes forta...la natura ens tornarà el mal que li estem fent. Gràcies pel vostre temps.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.