Els germans Enric i Raimon Camprubí són un exemple clar dels canvis que es produeixen en el món de la ramaderia del Ripollès. L'Enric és enginyer agrícola i en Raimon tècnic en dietètica i nutrició, han tirat endavant l'empresa Pirinat, que serveix a domicili carn –principalment de vedella, criada seguint els controls del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica– de la seva pròpia explotació o d'altres que també són ecològiques. A banda de la qualitat del bestiar, internet ha estat la seva gran eina. Des del seu lloc web, www.pirinat.cat, han aconseguit servir a domicili la seva carn a tot el territori català. Els inicis no van ser fàcils, i l'Enric explica que havia hagut de fer molts quilòmetres per servir un lot de carn que potser valia menys que la benzina i les hores esmerçades. De mica en mica, però, han aconseguit matar quatre o cinc vedells cada setmana, que ells mateixos especegen a la sala que tenen a Campdevànol. Mitjançant el lloc web, els clients poden fer les comandes de peces concretes, especificant de quin gruix han de ser els filets i bistecs o com volen la carn de picada. Exactament el mateix que tenir la carnisseria a casa.

Ells, però, són els testimonis directes de tot el procés que es desenvolupa des del prat fins a la nevera de casa. Tenen cura dels seus prop de vuitanta caps de bestiar de raça Bruna dels Pirineus, alimentats seguint els criteris ecològics que regula la Generalitat. A banda, en compren a altres explotacions ecològiques. Quan el bestiar compleix les condicions per ser sacrificat, el duen a l'escorxador de Ripoll. A Campdevànol disposen de les cambres frigorífiques que permeten que la carn reposi el temps que cal per oferir-la amb les màximes condicions de tendresa. A les mateixes instal·lacions disposen de la maquinària necessària per fer l'especejament i l'envasat al buit segons les comandes. Finalment, també tenen el transport per portar a qualsevol domicili de Catalunya la comanda que se'ls ha encarregat per mitjà d'internet. Com qualsevol ramader, necessiten les subvencions per poder sobreviure. Tot això no els ha estat fàcil, i lamenten que hi ha ramaders que diuen que crien animals ecològics per cobrar més subvencions però que no acaben de complir les condicions.