La polla blava és una espècie en perill d'extinció arreu del món però al delta de l'Ebre –paradoxes de la vida–, ha trobat un hàbitat idoni i és força abundant.

D'entrada és una bona notícia però també un maldecap per als arrossaires, ja que provoca greus danys als conreus i es menja fins i tot la tija de l'arròs. Així, la darrera campanya, les indemnitzacions que va haver de pagar el Departament de Medi Ambient als pagesos van arribar a 117.000 euros, una xifra molt superior a la dels danys provocats pels flamencs, que va ser de 45.000 euros. Ara, dins del projecte Life + Delta-Lagoon, de restauració i gestió de llacunes costaneres al delta de l'Ebre (que des del setembre de l'any passat s'està desenvolupant en aquesta important zona humida), es farà un seguiment de la població de la polla blava al Delta. “És una espècie molt poc coneguda i de la qual hi ha molt poca bibliografia”, diu Sofia Rivaes, membre de l'equip que treballa en aquest projecte Life. “És una au molt difícil de censar, per això no hi ha dades de població, ni de nidificants”, assenyala per la seua banda Albert Bertolero, membre del mateix equip.

Per fer un seguiment d'aquesta espècie, s'instal·len trampes per capturar i anellar exemplars. De moment, ja han anellat 74 individus. També se'ls posaran emissors de ràdio per poder fer-ne un seguiment més exhaustiu. “Amb aquesta metodologia podem saber en quin lloc exacte es troba l'animal i en quin moment del dia, i això ens pot donar més dades sobre l'espècie”, afirma Bertolero. Concretament, s'instal·laran emissors de ràdio que tenen uns 12 mesos de durada a 30 exemplars de polla blava enguany, i 30 més, l'any vinent. Fins al 1993, la polla blava va estar gairebé desapareguda del Delta i, des de llavors, ha anat recolonitzant l'espai. Per contra, als aiguamolls de l'Empordà –on es va intentar reintroduir– ha gairebé desaparegut.

El seguiment d'aquesta espècie és només una de les actuacions del projecte Life, valorat en 3 milions d'euros que, fins al desembre del 2014, es desenvoluparà al delta de l'Ebre. L'objectiu és millorar els hàbitats i les condicions de dues llacunes situades a l'hemidelta dret: la de l'Alfacada (dins del terme municipal de Sant Jaume d'Enveja), i la de la Tancada (a Amposta). Entre les actuacions previstes hi ha el desmantellament d'una piscifactoria abandonada a la zona de les antigues salines de Sant Antoni i el soterrament de la línia elèctrica que hi ha també en aquesta zona, situada al costat de la llacuna de la Tancada. A l'Alfacada s'afavorirà la connexió de la llacuna amb el mar i el riu a través del braç de Migjorn i es retornaran al seu estat natural unes 60 hectàrees d'arrossars que són propietat de l'Incasòl. El projecte també preveu la creació de nous espais d'ús públic en aquestes dues zones, l'edició de material divulgatiu adreçat al públic en general i a les escoles.

El projecte està coordinat per la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA. La Unió Europea aporta un 48,78% dels 3 milions d'euros i la quantitat restant la posen els socis participants: el Ministeri de Medi Ambient, el parc natural del Delta, l'IRTA i Obra Social de Catalunya Caixa, propietària de part dels terrenys de l'Alfacada i de l'antiga piscifactoria.