El Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), que subministra aigua del minitransvasament de l'Ebre a 65 municipis de la demarcació, treballa des de fa dos anys en una planta pilot d'eliminació de sals, l'anomenat projecte Elsa, amb l'objectiu de construir, a mitjà o llarg termini, una dessaladora a les instal·lacions de l'Ampolla. No és una instal·lació ara per ara “imprescindible” –en paraules del director del CAT, Salvador Plana–, però que en un futur ho pot ser, ja que cada cop l'aigua del riu Ebre baixa més carregada de sals (sulfats i clorurs). De fet, hi ha períodes de l'any especialment delicats (de finals d'octubre a finals de gener) en què l'aigua analitzada ha superat els mínims permesos, que són de 250 parts per milió (ppm) o –el que és el mateix– 0,25 grams per litre d'aigua. “Hem arribat als 280 i ho hem hagut de notificar a l'Agència de Protecció de la Salut simplement com a anomalia, ja que aquestes concentracions no representen cap risc per a la salut”, va clarificar Sala.

Aquesta xifra només fa referència a la concentració de fosfats ja que a l'Ebre s'han detectat paràmetres globals de fins a 1 gram de sal per litre d'aigua. Les causes d'aquest increment de sals al riu s'explica majoritàriament per la proliferació de regadius, aigües amunt del riu. El sòl de la conca de l'Ebre és ric en guixos i quan l'aigua dels regadius es filtra s'incrementa la conductivitat. Ara bé, altres fonts també apunten que en aquest increment podria tenir alguna cosa a veure la sal que es fa servir a les pistes d'esquí del Pirineu i a les carreteres de muntanya per evitar que gelen. Siga com siga, resulta curiós que calga una dessaladora per tractar l'aigua d'un riu, que en teoria és dolça. Però també és cert que el procés és molt més barat que dessalar l'aigua del mar, amb concentracions de sal molt més elevades. “Els equipaments que tenim filtren les impureses i les eliminen, però cap té capacitat per eliminar la sal”, apunta Sala.

Inicialment, la dessaladora del CAT s'havia pressupostat en 65 milions d'euros, però amb el projecte Elsa s'estan fent proves per adaptar la planta a les necessitats del CAT i abaratir-ne el cost final. L'anterior president del CAT, Daniel Pi, ja va dir l'any passat que la construcció d'aquesta planta dependria del finançament. I el cert és que, en aquests moments, el CAT ho té força complicat, ja que és especialment difícil obtenir subvencions; fins ara havien finançat bona part dels seus projectes amb ajuts de l'Agència Catalana de l'Aigua i de fons europeus, per això les inversions del CAT no tenien un impacte en la tarifa final de l'aigua. De moment, la dessaladora haurà d'esperar.