La conca del Foix, la més petita de les conques dels rius que travessen la demarcació de Barcelona, tant pel que fa a la superfície de conca com al cabal circulant, té una pressió demogràfica, industrial i agrícola molt important. Aquest factor, sumat a la desaparició del bosc de ribera, inexistent en molts trams, i la presència d'espècies invasores, contribueix a fer que el Foix sigui un dels rius més contaminats. Segons l'informe del programa de la qualitat ecològica dels rius 2010, el setzè que s'edita, només un 40% dels punts estudiats al Foix complirien els objectius de la directiva marc de l'aigua per al 2015 i, tot i que hi ha una lleugera millora respecte al 2009, queda lluny d'altres conques estudiades. De fet, en global, el 60% dels punts estudiats es mantenen amb una qualitat de l'aigua bona o molt bona (índex IBMWP) a les cinc conques estudiades.

L'estudi que fa anualment la Diputació de Barcelona certifica que “tot i una certa millora en alguns punts, com ara la riera de Pontons a les Dous, a la part alta, o la capçalera del Foix, es mostra una conca amb una qualitat ecològica majoritàriament baixa”. L'estudi, que es basa en diversos paràmetres establerts, apunta també les capçaleres de la riera de Vilobí i la de l'Albereda com a punts amb bona qualitat, però a mesura que continua la conca la qualitat de l'aigua és dolenta. L'estudi alerta també que a les parts més baixes i mitjanes de la conca el bosc de ribera està greument alterat o és inexistent, ja que hi ha infraestructures com ara autopistes, polígons industrials o conreus que han modificat completament la ribera natural que segueix el curs de l'aigua. A més, també cal considerar la problemàtica de les vastes comunitats de canya americana (Arundo donax) que ocupen la totalitat de la ribera en alguns punts a les proximitats dels Monjos.