L'anomenat factor d'indisponibilitat no programada pondera l'energia que s'ha deixat de produir en un període de temps per parades o reduccions de potència no previstes, per tant, per culpa d'incidents o successos atribuïbles a la pròpia central –o a circumstàncies externes–, que en última instància resten rendibilitat a la potència nominal [vegeu dades sobre la potència dels reactors del parc estatal]. No és cap secret que els reactors catalans han acumulat en els darrers anys el màxim nombre d'incidents amb relació als de la resta de l'Estat i això, sense tenir en compte atenuants com algunes característiques singulars de funcionament, es reflecteix en el fet que durant el 2010 Ascó I i Vandellòs II són les que van tenir un factor d'indisponibilitat no programada més elevat [vegeu gràfic] entre els vuit reactors de l'Estat. Ascó II, a més, també enregistra el segon percentatge més baix d'hores d'acoblament a la xarxa elèctrica, només tres dècimes per damunt d'Almaraz II.

Això són dades corresponents al 2010, però el cert és que ha estat enguany quan per exemple Ascó ha enregistrat fins a tres anomalies (successos de nivell 1) que l'han tornat a posar en el punt de mira dels antinuclears. Sobre aquestes incidències, el CSN va fer inspeccions específiques a la central riberenca, però encara no ha transcendit cap expedient sancionador amb què sí que va amenaçar l'òrgan regulador en el moment de produir-se els incidents, el més sonat dels quals va ser una fuita de 25.000 litres d'aigua radioactiva, sense afectació a l'exterior. Per la seva banda, Convergència i Unió també va presentar al Congrés una bateria de preguntes sobre aquests successos, però el govern estatal no ha respost a la federació.

Pel que fa a la saturació de les piscines que guarden el combustible gastat, l'informe del sector del 2010 constata que les d'Ascó seran les primeres a quedar sense espai, entre el 2013 i el 2014.