Tot i que la població no ha parat de créixer, els catalans en conjunt gastem menys aigua ara que fa cinc anys, o fins i tot deu en alguns casos. Les xifres de consum de les principals xarxes i consorcis d'abastiment revelen una inexorable tendència a la baixa des del 2008, any clau perquè és quan es va produir la darrera gran sequera i va esclatar l'actual crisi econòmica. Dos factors que explicarien i serien el detonant, segons dicta el sentit comú i confirmen totes les fonts consultades, una davallada que fins i tot s'ha aguditzat en el primer semestre d'enguany, segons les darreres dades, que si es confirmen en el segon farien desembocar en un any rècord dins el darrer decenni pel que fa a l'estalvi d'aigua.
L'augment de la conscienciació arran de la sequera, que segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fa que “la gent continuï amb l'hàbit interioritzat” i gasti menys aigua en el seu dia a dia, ha estat un factor important, si bé admeten que l'estalvi “no seria tan alt” si no fos pel descens de productivitat de moltes empreses arran de la crisi, que també ha fet minvar, i força, els consums industrials. “En el cas que hi hagués una recuperació econòmica s'incrementaria el consum, però de ben segur que hi continuaria havent estalvi”, apunta l'ACA, que recorda que els ajuntaments també estan fomentant l'ús d'aigües pluvials i sistemes d'eficiència millors. El mateix conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, confirmava aquesta setmana a TV3 que la conscienciació per la sequera “s'ha notat en el consum”, gràcies també a accions de l'administració com ara la introducció d'airejadors a les aixetes i la millora dels sistemes de reg als parcs i jardins de moltes ciutats. “La cultura de l'estalvi s'ha anat aplicant i ara hem de mirar que no afluixi, que tothom tingui la consciència que l'aigua és un bé escàs”, reflexionava.
Sistema Ter-Llobregat
La xarxa més important del país, la d'Aigües Ter-Llobregat, que abasta més de cent municipis i vora cinc milions de persones sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona, va consumir 292,5 hm³ l'any passat, 42,5 menys –gairebé un 15%– que els 335 que va gastar de mitjana entre el 2005 i el 2007, el període anterior a la doble crisi del 2008 (sempre segons dades de captació en alta, és a dir, les de la demanda que s'allibera dels punts d'abastament, que no sempre coincideix amb els consums finals a les llars i empreses perquè hi ha alguns usos que no es computen).
La caiguda, de fet, ja va ser important el mateix 2008 (35,7 hm³ estalviats), si bé s'havia aturat una mica el 2009 (33,3 hm³). I és que la tendència a l'estalvi no ha estat uniforme en aquest temps: va arribar al màxim (més d'un 20% de minva en el consum) el juny del 2008, just quan s'estava sortint de la greu crisi de subministrament d'aquella primavera. Amb alguns alts i baixos, l'octubre del 2009 amb prou feines es va estalviar un 2% respecte al període de referència 2005-2007, però des de llavors la tendència ha tornat a l'alça fins al 15% del principi d'aquest estiu. Només en el primer semestre d'enguany, ja s'han consumit 25,7 hm³ menys d'aigua del Ter i el Llobregat que l'any passat, amb la qual cosa, si es confirma la projecció, se superarien els 50 hm³ d'estalvi a final d'any, tot un rècord. Un barceloní, així, va gastar entre el gener del 2008 i el juny del 2011 (vegeu el gràfic) uns 28.000 litres menys dels que va consumir entre el 2005 i el 2007 de mitjana. És a dir, en els darrers tres anys i mig ha deixat de gastar uns 22 litres diaris.
Descens notable a Tarragona
La tendència és pastada al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), que proveeix, gràcies al minitransvasament de l'Ebre dels anys vuitanta, un 85% dels més de vuit-cents mil habitants de la demarcació tarragonina. Per l'augment de la població i la incorporació de municipis a la xarxa (actualment n'hi ha 65 d'integrats, a més de 33 grans indústries), el consum sempre havia anat creixent fins al 2005, quan es van fregar els 70 hm³ l'any (la concessió màxima seria de 121,6). Tot i que es va estabilitzar el 2006, el consum es va disparar fins als 79,5 hm³ el 2007, una xifra que ara torna a quedar lluny. I és que en els anys següents ha tornat a baixar fins als 71,7 hm³ el 2008, als 70,7 el 2009 i a menys de 70 el 2010: 43,2 hm³ els ajuntaments i 26,75 les indústries. Si se segueix la tendència acumulada en el primer semestre del 2011 (vegeu la part baixa del gràfic), més aguditzada encara que en anys precedents, el consum enguany amb prou feines pot arribar als 68 hm³, una xifra semblant a la del 2004. El president del CAT, Antoni Húber, atribueix la davallada sobretot a la “certa pedagogia que ha produït la situació de sequera, ja que des de llavors tots hem après a controlar certes accions que no fèiem abans". En col·laboració amb la Diputació, a més, el CAT –que a partir del mes vinent encara estalviarà vora 7 hm³ més a l'any gràcies a la reutilització d'aigua de depuradores per a la indústria química– també ha impulsat campanyes de repartiment d'airejadors i accions de sensibilització entre la gent jove (com ara la campanya Gota a Gota s'Esgota) que “segur que donaran més resultat”. “L'aigua és un bé escàs i molt car, i la nostra generació no ho va valorar”, reflexiona Húber.
La ciutat de Tarragona és un exemple clar de la minva: segons fonts de l'empresa pública Ematsa, dels 140 o 150 litres per habitant i dia que consumia al voltant del 2005 ha baixat a 105 o 110.
A la Costa Brava, com el 2000
La xarxa més important de les comarques gironines és la del Consorci Costa Brava, que agrupa 27 municipis del litoral des de Llançà fins a Lloret de Mar. En marxa des de 1988, i gràcies a l'augment de població i de localitats consorciades, el grup va assolir la punta màxima de consum el 2006, quan va fregar els 20 hm³. El 2007 ja va baixar un pèl, encara per sobre dels 19, un més encara que el 2008, l'any de la primera gran davallada. Tot i un lleuger repunt el 2009, la xifra va minvar als 17 hm³ l'any passat, la més baixa, amb diferència, des del 2000. I enguany la tendència no apunta a gaires repunts, ja que fins al juny –en espera, això sí, dels mesos de més consum, el juliol i l'agost– amb prou feines s'havien gastat 7,3 hm³.
A la capital, gestiona el subministrament l'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià, que, de fet, també està connectada al Consorci de la Costa Brava. Com a la resta del país, aquí el consum també ha baixat els últims anys sobretot per l'esforç mantingut després de la crisi de la sequera. Dels 130 litres per persona i dia que es consumien el 2007 a Girona, el 2010 havia passat a 118. I la tendència a la baixa es manté.
A Lleida, modernització
En els darrers anys, el Segrià ha reestructurat l'abastament d'aigua de boca. La Mancomunitat de Pinyana és ara l'ens que centralitza el subministrament i ha modernitzat tota la xarxa per garantir quantitat i qualitat a un total de 23 municipis. Una desena d'aquests, inclòs Lleida capital, ja reben aigua de la canonada que neix a l'embassament de Santa Anna, a la Noguera Ribagorçana, i que segueix en paral·lel el canal de Pinyana. La resta de municipis tindran normalitzada la portada a final d'aquest any. Aquesta modernització és un dels factors que permet l'estalvi en el consum, tot i que també l'encareix.
Així, Lleida tenia un consum de 187 litres per habitant i dia el 2004, una quantitat que va disminuir el 2008 als 137 litres i que el 2010 s'ha situat en els 132. És a dir, que en sis anys s'ha reduït el consum domèstic en uns 50 litres diaris per habitant. Una disminució que tot just coincideix amb uns anys de creixement de població, ja que ara hi ha uns 7.000 habitants més.
Les raons de la davallada són diverses, però els cicles de sequera també hi han influït, sobretot per la sensibilització de les administracions a favor de l'estalvi, per exemple amb el repartiment d'airejadors. Però també hi ha hagut un esforçinversor en la renovació de canonades, que han incrementat l'eficiència de la xarxa de distribució de Lleida, segons expliquen tècnics municipals. Igualment, l'Ajuntament ha optimitzat costos i consums, com per exemple, amb horaris de funcionament de fonts ornamentals.
La modernització de la xarxa de distribució, però, comportarà un encariment del preu de l'aigua per als ajuntaments, que en el cas de la Mancomunitat de Pinyana suposarà passar de pagar 0,04 euros per metre cúbic en alta, és a dir, a l'engròs, a 0,16. L'augment per finançar les inversions serà progressiu i repercutirà en els rebuts dels ciutadans, junt amb altres taxes municipals i el mateix cànon de la Generalitat.
A banda de la captació principal a Santa Anna, Lleida també té reserves disponibles al canal d'Aragó i Catalunya i al d'Urgell, tot i que molt minoritàries. L'abastament en alta per a Lleida pot arribar a uns 43.000 m³ diaris.
Comentaris
En aquest article tan detallat, falta però les dades d'aigua que és perd per les fuites que tenen totes les xarxes i que en no aprofitar ningú les companyies cobren als usuaris com si algú les hagués aprofitat per no tenir pèrdues.
D'això cap medi d'informació n'informa encara que tots sabem que el percentatge de pèrdues està entre el 40% i el 50% que ningú no aprofita però que paguem entre tots, encara recordo un programa de CQC de fa 3 anys on és denunciava que a Catalunya cada dia és perdien 11 milions de litres en fuites que la companyia és nega a arrengar perquè els surt molt car.
En canvi s'anuncia que a Lleida augmentaran l'aigua un 400% ( de 0'04€ / m3 a 0'16) per millorar la xarxa.
Ja estem pagant la incompetència de les cies. subministradore s i a sobre també els hem de pagar les inversions?
De que cony ens serveix tant d'esforç i tant d'estalvi?
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.