El president de l'associació micològica Joaquim Codina de Girona, Miquel Àngel Pere de Gregorio, és molt contundent: “Amb els bolets de menjar, no hi ha res a fer”, ha sentenciat. I és que el setembre ha estat excepcionalment càlid i sec, el més càlid i sec des del 1987, i això ha provocat un dels pitjors inicis de la temporada boletaire de tardor dels últims anys. I, si molt no canvia el temps, es pot allargar a bona part de la temporada. Excepte en algunes raconades obagues de les comarques de la Garrotxa i del Ripollès, a la resta de les comarques gironines, quasi no es troben bolets.

De fet i segons el meteoròleg de la Vall de Bianya Jordi Zapata, durant els últims anys s'havia observat un cert desplaçament de la temporada boletaire cap a final d'any i, fins i tot, cap a principi de gener. En aquests casos, el setembre també era sec i càlid, però no tant com el passat, i les pluges de mitjan octubre combinades amb episodis de solellades feien sortir els bolets en uns llocs i en unes quantitats i varietat dels considerats normals.

Altres anys, aquestes pluges de l'octubre, però, venien acompanyades de boires, fet que també limitava la sortida de bolets, malgrat que no tant com aquest any.

A la comarca de la Garrotxa, però, hi ha zones molt ombrívoles, i és dins d'aquestes espais molt localitzats on han sortit alguns bolets. Es tracta, però, igual que en alguns punts de la comarca del Ripollès, d'una rara excepció.

Tot i la calma anticiclònica que es preveu pels pròxims set o deu dies, als mapes del temps hi ha previst algun petit front, que en aquestes èpoques a vegades sorprèn amb una bona tamborinada, com recorda Jordi Zapata.

Les temperatures del setembre han estat d'una mitjana de 20 graus a les comarques gironines, amb diferències d'entre 1 i 3 graus segons les zones. Només en punts de la Costa Brava han estat les habituals. Excepcionalment càlides són les que s'han registrat al nord del Ripollès. Les pluges també han estat per sota de la mitjana. En alguns casos, fins i tot, ha plogut un 50%
menys del que és habitual. Olot, no obstant això, va registrar a mitjan setembre 114,5 litres per metre quadrat i en alguns punts del nord del Baix Empordà els registres van ser també importants.

La Garrotxa és un referent quant a varietat de fongs. S'hi troben exemplars mediterranis als alzinars de la zona de Besalú i també els més típics de muntanya al Capsacosta, el Puigsacalm o l'Alta Garrotxa.