Les comarques gironines sóc capdavanteres a Catalunya pel que fa a custòdia del territori. Es tracta d'un instrument que serveix per implicar administracions, entitats i associacions bàsicament de caràcter ambientalista en la gestió del territori per garantir la conservació d'uns valors naturals, paisatgístics o fins i tot patrimonials. A diferència dels espais protegits, es tracta d'acords voluntaris entre el propietari i l'ens, que és després el que orienta en la gestió d'aquest espai. Segons les dades del 2009 de la Xarxa de Custòdia del Territori que recull el nou butlletí del CILMA, a la demarcació hi ha 157 acords de custòdia, una xifra que representa el 36% del total que hi ha a Catalunya. En total són disset les entitats que han assumit uns acords que representen gairebé 75.000 hectàrees, o sigui, un 40% de les hectàrees custodiades a Catalunya. De fet, el Ripollès és la comarca amb més acords de custòdia: arriba als quaranta.

Els terrenys forestals i els agrícoles o de pastura són els que tenen un pes més important en aquesta xarxa, si bé també destaquen els sistemes fluvials o les zones humides. La proliferació dels acords de custòdia es deu a la voluntat de cada cop més propietaris de fer una gestió correcta i sostenible de les seves finques, en un context en què la propietat privada és majoritària al territori. Això ha permès que els acords hagin augmentat els últims anys, incloent-hi cada vegada més administracions que participen tant col·laborant en la gestió com econòmicament en els projectes.

De cara al futur, la Xarxa de Custòdia del Territori està redactant el seu pla director 2012-2016, en què es definiran les prioritats i estratègies dels propers anys. També es redactarà una guia de bones pràctiques, es mirarà de reforçar els vincles internacionals i de fer un pas endavant en la gestió dels espais. De fet, i amb l'empenta que arrosseguen, els acords de custòdia s'entreveuen com un dels marcs de futur en la col·laboració publicoprivada per garantir la conservació territorial.