Els sotes, ben nets

Cal netejar les entranyes del país. I no és que vulgui fer cap consideració política fàcil i demagògica, ni em refereixo pas al clavegueram, sinó, cosa que encara és pitjor, a les coves i avencs que hi ha arreu de la geografia dels Països Catalans, alguns dels quals, encara que pugui semblar una broma, estan plens de deixalles. Tot plegat és un problema greu, fins al punt que la Federació Catalana d'Espeleologia ha hagut de marcar punts negres de la matèria sobre els mapes especialitzats.

El cas desgraciadament més rellevant de les comarques gironines és al Ripollès. Es tracta de la Tomba del Sitjar, al municipi de Camprodon, on des de fa anys l'activitat espeleòloga hi ha estat mínima a causa de les deixalles que s'hi han anat acumulant durant els últims seixanta anys.

Des de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, segons el cap del departament d'ecologia i protecció de les cavitats de la Federació Catalana d'Espeleologia, Enric Porcel, els residents i els ramaders i pagesos de la zona hi van anar abocant deixalles: saques, embolcalls, restes vegetals... Ara la federació hi ha dut a terme una neteja. Més enllà dels 250 quilos de brutícia que s'han tret –n'hi queden més del doble pel cap baix–, l'entitat ha volgut fer pedagogia. Per això hi ha involucrat entitats com ara els ajuntaments de Camprodon i Ripoll, l'ADF, els Agents Rurals i altres entitats del municipi i de la comarca del Ripollès. Ara la federació farà un informe de la cova, de l'estat en què ha quedat i de les deixalles que encara hi ha, i el farà arribar a l'Ajuntament de Camprodon per instar-lo a promoure-hi una altra acció més efectiva amb mitjans més moderns.

La Tomba del Sitjar és un dels avencs més importants del Ripollès, té 52 metres de fondària, i a més és un dels més destacats, amb història, amb llegendes vinculades, etc. La topografia que existeix del lloc és del 1956, perquè, a causa de la brutícia que hi ha al primer pou, la majoria d'espeleòlegs retrocedien.