Cada dia, centenars de lladres entren a les deixalleries per endur-se tot el que troben a l'abast. Sobretot els interessa la ferralla, el material electrònic i també el cartró, per vendre-ho després en el mercat negre. És una pràctica estesa a tot el territori que, a causa de la crisi, s'ha intensificat des del 2009 i ha arribat a extrems delirants. Molts centres de recollida de residus són objecte de robatoris dos cops al dia: tan bon punt els treballadors tanquen la porta, al migdia i a la nit, els delinqüents hi entren per agafar el material. Alguns centres ja han optat per deixar les portes obertes per evitar que els facin malbé les instal·lacions.
Aquest problema és especialment evident a les deixalleries de l'àrea metropolitana de Barcelona, on la pressió és tan alta que els lladres han de ser puntuals per entrar-hi els primers, amb corredisses per garantir-se el millor material –en el cas de les més grans– o amb baralles entre els delinqüents per aconseguir el control de les més petites. Els lladres aprofiten que les deixalleries són en espais oberts i poc vigilats per trencar alguna reixa i endur-se el material –coure, ferro, alumini...– que troben a l'aire lliure. S'han donat casos, però, en què els intrusos han intentat entrar en ple dia i s'han enfrontat als empleats de l'empresa, com per exemple a Badalona. L'Ajuntament, que en surt perjudicat perquè deixa d'ingressar tot el que recaptaria per la venda del material a gestors de residus, ha optat per millorar les mesures de seguretat a la deixalleria del barri del Gorg i contractar un servei de vigilància privat per a la de Pomar.
Amb tot, això no és el més habitual. Moltes de les instal·lacions de recollida de residus estan apartades dels nuclis urbans, estan poc il·luminades i tenen accessos oberts permanentment. Només tenen tancada la zona d'oficines i la d'emmagatzematge de material més perillós, com ara les bateries. Aquestes zones, però, també són objecte de desig dels lladres, que de tant en tant intenten accedir-hi. És llavors quan fan destrosses –a part de trencar panys i portes, hi ha hagut casos en què s'ha intentat arrencar el sostre, com a Premià– i es presenta denúncia. A Mataró, per exemple, ho han hagut de fer cinc cops aquest any; tot i això, la policia local no fa cap servei de vigilància específic a les deixalleries. A Vilassar de Mar passa el mateix: “Aquí entren a la una i a les vuit. Dos cops, dia sí dia també. Encara no hem tancat la porta que ja els veiem passar per un dels forats que hi ha a la reixa. El camió que ens recollia la ferralla ja ni ve, perquè sap que no hi trobarà res”, expliquen els operaris del centre.
Davallada espectacular
Tot i que l'Agència de Residus de Catalunya no dóna dades de les tones de material que està deixant de controlar, la davallada és espectacular. Les xifres de Cerdanyola del Vallès, per exemple, poden ser representatives del que passa en molts altres punts del territori: el 2007 va dur
80 tones de ferralla al
gestor de residus. Des de llavors, any rere any, la recollida ha minvat de manera espectacular: 68 el 2008, 50 el 2009, 8 el 2010 i el 2011, amb l'exercici a punt d'acabar, només n'ha recollit 1,7.
Al Tarragonès, també accepten el robatori de ferralla com un fet habitual. A l'àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Tarragonès expliquen que, de les cinc deixalleries que controlen, n'hi ha que perden entre un 80% i un 100% de la ferralla i els electrodomèstics, sobretot a Constantí. La situació és tan kafkiana que els han amenaçat de fer-los fora del servei de
reciclatge d'aquest tipus de residu perquè no hi aporten res, i han hagut de passar inspeccions per demostrar que la gestió
és correcta. Curiosament, la nova deixalleria del
Catllar, com que és menys coneguda, no és objecte
de tants atacs.
Cansat d'invertir en reparacions de panys, portes i reixats, el Consell
ha pres la decisió de no tancar els recintes amb clau. Com que no hi ha diners per protegir degudament totes les deixalleries, els tècnics plantegen tancar-ne unes quantes i deixar-ne només una d'equipada amb els sistemes de seguretat apropiats. Amb tot, la decisió final serà política i dependrà del pressupost de què es disposi. Mentrestant, els lladres continuaran buidant les deixalleries.
Article elaborat per
Xavi Aguilar, Carles
Aluju, Lluís Arcal,
Gerard Arinyo, Elena Ferran, Isabel Martínez,
Albert Mercader,
Sara Muñoz, Azahara Palomares, Laura Sayavera i Joan Tort.

































Comentaris
Trobo que els hi treuen feina. Jo els hi facilitaria l'accés, a condició que no fessin malbé les instal·lacions, però no sols al vespre sinó tot el dia.
Altrament, si no es vol que entrin, sols cal diexar-hi un parrell de gossos amb mala llet.
Si aquest material es dels ajuntaments pot ser haurien de fer alguna cosa, per exemple posr-hi vegilancia les 24 hores al dia, nomes es questio de calcular el cost i compararñho amb les perdues, el cost de personal seria "0" ja que els sobra gent per tot arreu, pot ser aixi a alguns no els hauran de fotre al carrer.
També podrien electrificar les tanques, amb un retol ben visisble que ho indiqués. Això és el caos.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.