La primavera s'avança dos dies cada deu anys
Un estudi internacional calcula que els règims tèrmics es desplacen 27 quilòmetres cap al nord cada dècada
Les espècies marines troben més barreres per adaptar-se als canvis
El senyal tèrmic que anuncia l'arribada de la primavera s'està avançant uns dos dies cada deu anys com a efecte del canvi
climàtic. Així ho constata un estudi internacional publicat a la revista Science, en el qual han participat investigadors del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Els resultats del treball
indiquen que els règims tèrmics (els patrons de distribució de les temperatures en una determinada zona) es desplacen cap a latituds més altes a una velocitat mitjana de 27 quilòmetres per dècada.
Establir la velocitat del canvi climàtic és determinant per conèixer com es redistribueixen les espècies animals i vegetals per tal d'adaptar-se a les noves condicions, segons va explicar Carlos Duarte, investigador del CSIC i un dels autors del treball.
Per mesurar els canvis tèrmics, els científics van analitzar les temperatures superficials dels darrers 50 anys i van constatar que la gravetat de l'impacte de l'escalfament global sobre la biodiversitat marina és tan greu com la que es produeix a la superfície terrestre en latituds similars, especialment a
la zona de l'equador (on hi
ha més biodiversitat i on
la velocitat del canvi climàtic supera els 200 quilòmetres per dècada).
Els gasos d'efecte hivernacle han escalfat els ecosistemes terrestres aproximadament un grau centígrad des del 1960. Aquest escalfament s'ha produït tres vegades més ràpidament a la terra que als oceans; no obstant això, l'estudi ha constatat que les plantes i els animals marins necessiten desplaçar-se amb la mateixa rapidesa que els terrestres per mantenir-se en el mateix règim tèrmic. A banda d'aquests moviments migratoris, hi ha espècies que fan servir altres tècniques per eludir els canvis, com ara alterar la seva fenologia (moment de la reproducció).
“Les poblacions necessiten moure's per fugir del canvi climàtic, però el nostre estudi mostra que, als oceans, les rutes d'escapament són més complexes i, de vegades, inexistents”, explica el coordinador de l'estudi, Mike Burrows, de l'Associació Escocesa de Ciències Marines. Així, per exemple, les espècies de l'Àrtic no tenen espais més freds als quals migrar i d'altres, com les del Mediterrani, no poden anar cap al nord perquè el mar està tancat. “Quan la velocitat del canvi climàtic supera la velocitat de dispersió dels organismes o quan existeixen barreres per a aquesta dispersió, les espècies només poden adaptar-s'hi o extingir-se”, conclou Duarte.
L'home també ha empès espècies a l'extinció
No tots els grans mamífers que es van extingir durant el paleolític superior ho van fer només per culpa del canvi climàtic. Segons un estudi internacional publicat en l'últim número de Nature, en molts casos, com ara en l'extinció del bisó estepari, l'impacte humà va ser clau. El que sembla clar és que, si algunes espècies van sobreviure, és perquè cadascuna va reaccionar de manera diferent als canvis.
Campanya per protegir el Triangle de Corall
El Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) vol protegir el Triangle de Corall, un ecosistema marí de gran biodiversitat al sud-est asiàtic, oferint petites parcel·les a 3,6 euros a qui vulgui preservar l'espai.
Factura ecològica de la cimera del canvi climàtic
La pròxima cimera contra el canvi climàtic de l'ONU, que començarà a Durban (Sud-àfrica) a finals de mes, generarà 15.000 tones de CO2 –les mateixes que va expulsar el volcà islandès Eyjafjallajökull el primer dia d'erupció–, segons el govern municipal. La factura ecològica s'ha calculat d'acord amb el consum d'electricitat, aigua, gas i desplaçaments dels 70.000 assistents previstos.