L'equació sense el Ter

Torna el debat sobre l'aigua. Les declaracions del nou ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, que afirmava que s'elaborarà un nou pla hidrològic de l'Estat espanyol, han alertat els diversos sectors catalans que es mouen al voltant dels rius. Sobretot a l'Ebre, on encara és recent la mobilització en contra del transvasament. El govern català ha reaccionat recuperant l'opció del transvasament del Roine com a solució per als problemes d'aigua de Catalunya. Aquesta possibilitat, que havia quedat enterrada durant els dos últims governs, CiU l'ha tornat a posar a l'epicentre del debat. Una discussió que ja ha arribat al Parlament, on fa deu dies el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va haver de respondre a una pregunta sobre transvasaments feta per part d'Iniciativa. Allà, Recoder es va oposar frontalment a qualsevol extracció de l'Ebre, i va defensar el Roine com una possibilitat que s'ha d'estudiar “seriosament” davant el que marquen els mapes climàtics al país: menys aigua i, per tant, sequeres més potents i més freqüents.

En tot el debat sobre transvasaments i gestió hídrica, el Ter va quedar fora de qualsevol equació. Com ha passat històricament i com temien entitats, regants i altres col·lectius, el transvasament del Ter sembla que es manté com l'última de les prioritats. Malgrat la posició de tots els partits durant i després de la sequera, la realitat insisteix i és inamovible. L'opció de les dessalinitzadores continua sent massa cara, tal com recordava el mateix conseller, i l'abastament de Barcelona continua depenent bàsicament del Ter. El riu ha viscut els darrers mesos una època de bonança, amb pluges que han omplert pantans i que han permès cabals superiors als habituals. Ara mateix, surten del Pasteral 5 metres cúbics per segon, i es compleixen així els mínims a què obliga la llei del Ter –3 metres cúbics per segon per Girona, més els 2 que ara passen per la sèquia Monar–, tot i que Sau i Susqueda estan al voltant del 85% de capacitat. I això es nota al riu, on hi ha trams per exemple de Girona on es pot contemplar tota la brutícia que van arrossegar les últimes avingudes, que van deixar al descobert la poca aigua que baixa. Mentre es discuteix sobre l'Ebre o el Roine, el Ter continuarà patint estrès hídric. I mentrestant, la gent de Compromís per Lleida i Aigua per Unir –amb molts de suports i una proposta sensata sobre la redistribució dels recursos hídrics del país, cedint una part del Segre a Barcelona a canvi d'inversions que permetin l'estalvi d'aigua als regadius– sembla que continua predicant en el desert.