La base Loran de l'Estartit es vol destinar a usos mediambientals
L'Ajuntament presentarà el pla d'usos a Defensa amb dos plantejaments i l'objectiu d'obtenir-ne la cessió a un preu simbòlic
Exposa la creació d'un centre d'investigació científica i d'educació ambiental
La transformació en un centre d'interpretació del paisatge seria la segona opció
L'Ajuntament de Torroella de Montgrí-l'Estartit farà arribar al govern espanyol en els pròxims dies el pla d'usos reclamat pel Ministeri de Defensa el mes de setembre passat on s'exposen dues propostes d'usos mediambientals per a l'antiga estació de comunicacions Loran i també per a la base militar de la Clota, a la punta del Milà. Les solucions plantejades per govern municipal presidit pel convergent Jordi Cordón estan dissenyades per trobar encaix dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i es mouen en el terreny de la preservació del medi ambient i la divulgació pedagògica.
L'ús més ambiciós dels dos esmentats en l'informe té a veure amb la conversió d'alguns dels edificis de la zona residencial de la base Loran en centre d'investigació científica i d'educació ambiental. En aquest plantejament, l'actuació preveu la rehabilitació de les estructures bàsiques. La funció d'aquest equipament seria actuar com a centre d'investigació i suport a la formació vinculat a temàtiques sobre els ecosistemes litorals, a la gestió de les reserves marines.
Els redactors del pla d'usos plantegen encaixar el centre d'investigació en la línia de dos altres centres de referència mundial que esmenten explícitament en l'informe: el laboratori Aragó a Banyuls, adscrit a la Universitat Pierre i Marie Curie de París, i l'ARC Centre of Excellence for Coral Reef Studies de Townsille (Austràlia). El centre d'educació ambiental està pensat també com un complement d'ús de les instal·lacions i de l'activitat científica en aquest primer plantejament.
L'argumentació de suport d'aquest projecte no passa per alt la importància de l'ecosistema marí de les illes Medes, un dels més estudiats pels experts, que mantenen una presència gairebé constant d'investigadors de primer nivell. En el camí per fer créixer els arguments a favor d'aquesta opció l'informe aposta per recordar que Torroella de Montgrí és la seu de la Càtedra d'Ecosistemes Litorals, adscrita a la Universitat de Girona. L'interès d'organismes científics de gran prestigi mundial com és el cas de la National Geographic Society per desenvolupar projectes propis a la zona forma part de l'argumentari. A favor d'escollir aquesta opció hi ha també el fet que prop de la zona hi ha d'altres espais naturals protegits que no disposen d'equipaments vinculats a la investigació científica i a la formació especialitzada, com són el cas del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus.
La segona de les propostes descrites en l'informe municipal té a veure amb crear una estratègia d'interpretació sobre la zona i els usos que se'n feien en la segona meitat del segle XX. Es planteja, en aquest supòsit, la demolició parcial de les instal·lacions, mantenint solament les estructures de referència que estiguin en més bon estat de conservació. Amb aquesta opció es pensa –i així s'esmenta en el pla d'usos– en l'actuació portada a terme a les antigues instal·lacions del Club Méditerranée situades dins del Parc Natural del Cap de Creus. Per tal de vestir el projecte pedagògic es planteja crear miradors amb rètols informatius que ajudin a la divulgació de la història de la instal·lació i a la interpretació de l'entorn. Es parla de posar-hi perfils del paisatge, cartells en què s'expliqui quina és la vegetació predominant i en què s'aporti informació sobre la toponímia. Amb aquest projecte es voldria fer divulgació de la importància que la base Loran va tenir durant anys com a instrument d'ajuda a la navegació i de com va perdre la seva funcionalitat.
Aquest pla d'usos que es posa ara sobre la taula es va engendrar en la reunió feta a Torroella de Montgrí a mitjan setembre passat, a la qual va assistir Miguel Ángel Rodríguez Villanueva, gerent de l'Institut de l'Habitatge i Infraestructures del Ministeri de Defensa, dirigit llavors per la socialista Carme Chacón.
D'aquella trobada, en va sortir la necessitat de redactar un document, en el qual es detallés l'ús proposat per l'Ajuntament peticionari. La reunió del setembre va servir perquè el Ministeri de Defensa escoltés la negativa de Torroella a la proposta de venda xifrada en 560.000 euros, que rebaixava substancialment –però no prou per a l'Ajuntament– el preu inicial de 850.000 euros. Defensa ja va mostrar-se obert en aquell moment a tenir en compte una cessió a “preu simbòlic”, tot i que no ho va donar per tancat.
LES FRASES
LES XIFRES
La bateria de la punta del Milà s'haurà d'enderrocar
L'alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Cordón, no es planteja en cap cas l'aprofitament de cap de les instal·lacions de la bateria d'artilleria de la punta del Milà. “De la punta del Milà no es pot aprofitar ben res. S'ha d'enderrocar i netejar i deixar que la natura faci el seu curs”, explicava.
El projecte Life Montgrí, Medes i Baix Ter
L'Ajuntament de Torroella de Montgrí-l'Estartit ha presentat recentment un projecte per al desenvolupament d'una estratègia d'educació ambiental en la convocatòria del programa Life +. El títol: Life Montgrí, Medes, Baix Ter: An environmental awareness strategy
Més de 600.000 m² dins del parc natural
La base Loran va entrar en servei el mes de febrer del 1961, en plena guerra freda, i era un equipament gestionat pel servei de guardacostes dels Estats Units. Va funcionar al llarg de 33 anys fins que al desembre del 1994 va deixar d'emetre. L'últim militar encara va tardar un parell de mesos a abandonar l'estació. La demolició de les antenes es va fer l'any 1998. Des de l'any 1995 fins ara les instal·lacions s'han anat degradant de tal manera que alguns dels edificis estan en estat ruïnós. Tant la finca de l'estació Loran, com la de la base de la Clota, on hi ha la bateria d'artilleria de la punta del Milà, són espais que pertanyen al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i espais catalogats dins la xarxa Natura 2000 com a hàbitat d'interès comunitari. L'extensió de les dues finques incloses en el pla d'usos que s'entregarà aviat al Ministeri de Defensa és de 611. 961 metres quadrats, dels quals la majoria (344.799 m²) són els corresponents a l'estació Loran. La superfície edificada és de 1.586 metres quadrats, repartits en tres edificis de 182, 560 i 844 metres quadrats, que corresponien a la zona de control de l'antena, la zona de magatzem i serveis i la zona de residència, quan la base estava en funcionament. A la Clota hi ha una superfície central edificada aproximada de 570 m² amb una xarxa de túnels i búnquers considerable.
Jordi Cordón confia a tenir hora de visita ben aviat
Jordi Cordón farà arribar aquesta setmana el pla d'usos a la direcció general de Patrimoni del Ministeri de Defensa amb el desig que li “donin hora” al més aviat possible. En els plantejaments del ministeri, la compra continua sent la primera opció. “Què volen, poc de molt o molt de res? Ens mantenim amb la idea de no comprar, en el sentit que poden demanar 560.000 euros i no ho comprarem mai o reduir molt i poder donar-nos la possibilitat de fer-ho”, apuntava Cordón, que va reclamar ajuda: “Demanaré col·laboració de la Generalitat i de representants a Madrid.”