Una llei de canvi climàtic per incentivar l'economia verda
El govern impulsa la norma per aclarir competències i gestionar els fons dels sectors contaminants sense mercat regulat
Pretén incentivar les renovables i la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle
El govern català impulsarà una llei de canvi climàtic que pretén ajudar les empreses a adaptar-se als nous reptes que suposarà el fenomen. L'executiu pretén aclarir amb aquesta legislació el marc competencial català en matèria climàtica, tenint en compte que l'any que ve es preveu que l'Estat espanyol ingressi més de 3.000 milions pels drets d'emissió de carboni que hauran de comprar en subhasta les empreses, i una part dels quals –uns 125 anuals– aspira a gestionar la Generalitat. Cal recordar que aquest febrer el govern va plantejar un conflicte de competència al Tribunal Constitucional per la gestió dels Fons de Carboni.
La important reducció de drets d'emissió de CO2 gratuïts a la Unió Europea generarà un negoci en què participaran directament els estats a canvi d'invertir en polítiques de reducció de la contaminació tal com els obliga la directiva europea. Aquestes polítiques s'hauran d'executar majoritàriament en els anomenats sectors difusos –transport, residencial, comercial, agrari, etc.– en què la Generalitat té competències. Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient de la Generalitat, considera lògic que l'Estat aporti a l'administració catalana els recursos que li corresponen per “assumir els compromisos de reducció de les emissions difuses”. La llei preveurà incentius fiscals per a les energies renovables, la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle o per a mesures d'adaptació al canvi climàtic amb l'objectiu, segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, que la “societat catalana estigui ben preparada per fer front a les tensions que causarà el canvi climàtic en l'economia”. Aquests incentius poden abastar un camp amplíssim, des de les desgravacions d'impostos com ara el de circulació als vehicles menys contaminants fins al cànon de l'aigua.
Però també pretén incidir en la generació distribuïda d'energies com ara l'eòlica i la solar que haurien de permetre un canvi de model tendent cap a l'autoconsum, un horitzó, però, per al qual caldrà modificar els marcs legislatiu i regulador estatals segons advertia recentment Josep Canós, director general d'Energia.
La llei ha d'estar enllestida en aquesta legislatura –avui el consell tècnic del govern hi donarà el tret de sortida–, si bé aquest any s'hi faran els treballs preparatoris. Recoder diu que Catalunya es pot situar a l'avantguarda europea i mundial després dels precedents de les legislacions impulsades pels governs britànic, escocès, suec i quebequès. “Una economia baixa en carboni no és sinònim de desindustrialització, sinó de reindustrialització”, defensa el conseller.
LA XIFRA
LA FRASE
Cimera de Rio i Eurovegas verd
En la Cimera de Rio, el govern català pren part en l'organització i també participa en la Cimera Mundial de Regions, però també ha sol·licitat al Ministeri de Medi Ambient espanyol poder assistir als plens i a les taules rodones de la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible com a membres de les delegacions espanyola i europea, una petició que Recoder confia que arribi a bon port. També prendrà part en la conferència sobre els reptes i les oportunitats de l'economia verda a la regió mediterrània. La transició d'una economia industrial contaminant a una economia verda és, de fet, el gran repte de la cimera, que els més crítics consideren que només servirà per donar carta de naturalesa al control dels sectors estratègics com ara les energies renovables i l'agricultura biològica per part de les grans multinacionals energètiques nuclears, petrolieres, gasistes o químiques.
D'altra banda, el conseller Recoder reafirmava ahir que el projecte Eurovegas haurà de complir estrictament la legislació mediambiental catalana si es vol fer realitat aquí fins al punt de qualificar-la d'inversió “model” si s'acaba fent realitat, una opció que està en dubte.