L'espoli del Ter, fins al 2061
La privatització d'Aigües Ter-Llobregat comporta augmentar l'extracció del Ter
S'incompliria la promesa de retorn de cabal, que el govern havia avalat
ICV va anunciar ahir que portarà la concessió als jutjats
El compromís amb el Ter quedarà com a paper mullat. L'anterior govern de la Generalitat havia planificat un programa per reduir progressivament el transvasament del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Els objectius eren passar dels 190 hectòmetres cúbics habituals durant bona part de la dècada del 2000 a un màxim de 115 hm³ el 2015. Entremig, el 2010, no es podia passar dels 150 hm³ i el 2012, dels 130.
El govern entrant va assumir aquest compromís. Fins i tot l'actual director de l'ACA va afirmar l'abril de l'any passat: “El compromís és vigent i volem retornar cabals al Ter en els terminis i quantitats anunciats.” Ara sembla que la situació s'ha capgirat i que les necessitats econòmiques del govern a curt termini poden fer variar aquests compromisos. L'avantprojecte d'explotació per a la privatització d'Aigües Ter-Llobregat inclou una anàlisi econòmica i financera del servei, i compta obtenir fins a mil milions d'euros per la concessió. D'aquests, uns 400 es pagarien aquest mateix any, i la resta serien en diferit.
La concessió seria a 50 anys, fins al 2061, i el document fa una projecció de l'evolució de la demanda i de les fonts de producció d'aigua. La principal font de subministrament continua sent l'aigua del Ter, que oscil·la entre els 120 i els 166 hm³ anuals en funció de les sequeres. La resta, fins a arribar a entre 210 i 250 hm³ de demanda prevista pels municipis, prové sobretot del Llobregat. En canvi, les dessalinitzadores del Prat i de Blanes es mantenen en xifres baixes de funcionament, i només està previst activar-les més a fons els anys de sequera. Això és degut a l'alt cost de l'aigua dessalinitzada, que encariria el preu de l'aigua i de la concessió.
Per tant, el transvasament del Ter es manté com a font principal d'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, recuperaria la tendència a l'alça que s'havia aconseguit capgirar aquests últims anys, cosa que posaria en risc el compliment tant de la llei del Ter del 1959 –on s'estableix que el riu ha de portar sempre més de 3 m³ per segon a Girona– i també del pla sectorial de cabals de manteniment. A més, el document no inclou altres variants, com ara la progressiva reducció d'entrada d'aigua a la conca del Ter a causa del canvi climàtic, que diversos estudis ja han detectat.
Des del Departament de Territori i Sostenibilitat es va recordar que el procés de privatització d'Aigües Ter-Llobregat no està tancat. A més, es va insistir que fins ara el govern ha complert els compromisos adquirits amb la conca del Ter.
ICV ho denunciarà
El grup d'ICV-EUiA va denunciar ahir aquest procés de privatització que ha iniciat el govern, i l'incompliment del compromís amb el Ter que representa. El diputat Joan Boada va avisar que “això condemna a mort el Ter, a les comarques gironines el riu també és vida, i el govern el que fa és vendre el Ter a una empresa”. Salvador Milà, també diputat d'ICV al Parlament, va avisar que, tal com s'està plantejant la concessió d'ATL, “és una concessió il·legal que portarem als jutjats i també a la Unió Europea”. En aquest sentit, va advertir que les previsions respecte al Ter incompliran les directrius europees referents a la qualitat de l'aigua i dels rius, i també el compromís amb el Ter i el pla de gestió de conques. A més, van recordar que l'estació d'aforament de Girona fa mesos que no funciona i que, per tant, no hi ha dades actualitzades.
LA XIFRA
Aigua per Unir, una solució a la gestió hídrica
Oriol MasLa Plataforma del Ter, l'Observatori del Ter de l'Ateneu, el Consorci Alba-Ter i l'Associació d'Amics de la Unesco van organitzar ahir a la Fundació Valvi la presentació del llibre d'Ignasi Aldomà La batalla de l'aigua a Catalunya. L'acte va ser una mostra més de l'excel·lent relació entre el sector de l'aigua gironí i vinculat al Ter –hi havia regants, gestors, experts, tècnics, naturalistes...– amb la gent de Compromís per Lleida, representats per Aldomà i el portaveu, Josep Maria Escribà. Des de Compromís per Lleida s'aposta per una solució global als problemes de l'aigua a Catalunya, que cohesioni i vertebri el país i doni sortides econòmiques a la plana agrícola de ponent. Això representaria posar a disposició aigua del Segre per a Barcelona en cas de necessitat, fet que alliberaria el Ter de l'excessiva pressió actual.
La bona sintonia entre els dos territoris es va traslladar ja fa temps en la proposta Aigua per Unir. Ahir, els membres de la taula i també bona part de l'auditori van insistir en la necessitat que la classe política assumeixi les línies d'aquest discurs. Aldomà va defensar el llibre com “un intent de buscar solucions per a tots els punts de vista i usos de l'aigua, de manera equilibrada”, reclamant als polítics que “prenguin decisions, perquè una entesa satisfactòria per a tothom és possible”. Lluís Sala, de l'Observatori del Ter, va destacar que des de Compromís per Lleida sempre s'ha tingut en compte el paper del Ter, i Josep Maria Escribà va afirmar que defensen “uns objectius que, sortint de les preocupacions inicials del canal Segarra-Garrigues, volen un reequilibri rural, social i econòmic a Catalunya”.
Des de totes les parts també van destacar el consens aconseguit entre les conques en les solucions proposades, que, en canvi, no s'ha assolit fins ara amb les Terres de l'Ebre.
Proposta de la Diputació de Lleida
El Consorci Alba Ter va valorar ahir molt positivament les declaracions del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, amb una proposta per a una millor gestió de l'aigua a Catalunya. Reñé va apostar recentment per garantir el subministrament d'aigua a l'àrea de Barcelona interconnectant les conques de Ponent amb el sistema Ter-Llobregat. Això s'activaria en èpoques de sequera, i consistiria a portar aigua del Segre cap a l'àrea metropolitana reforçant prèviament aquest riu amb aigua de la Noguera Pallaresa. A canvi, Reñé vol que es garanteixi sempre l'aigua necessària per a usos agrícoles, i que hi hagi suport econòmic per a la modernització dels regadius antics i la seva gestió, i un pla de reindustrialització. El Consorci Alba-Ter destaca que aquesta proposta va en la línia del Manifest de Vallbona i les línies defensades per la Plataforma del Ter i Compromís per Lleida. Si es dugués a terme, resoldria definitivament la disponibilitat hídrica de Barcelona, que ara depèn tan sols del Ter i el Llobregat.