territori
El paisatge guanya pes com a eina de desenvolupament
L'Observatori del Paisatge, amb seu a Olot, prepara una nova etapa en què prioritzarà els factors lligats a la identitat i l'emprenedoria
La qualitat paisatgística atrau cada vegada més riquesa
Fa poc més de set anys va néixer l'Observatori del Paisatge, una entitat amb suport públic i privat i amb seu a Olot que ha aconseguit situar Catalunya com a país capdavanter en recerca i aplicació de polítiques paisatgístiques. En aquest temps, s'han inventariat els 135 paisatges de Catalunya –26 a les comarques gironines–; s'ha aprovat la llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge; s'ha fomentat la recerca; i s'ha situat el paisatge com un dels elements clau en la planificació territorial del país. Una vegada assolits aquests reptes, des de l'Observatori s'estan dissenyant les línies estratègiques de futur, en un procés que s'ha anomenat Catpaisatge 2020: País, paisatge, futur. En aquest document s'esbossen els objectius per als propers anys, per incorporar el paisatge dins els canvis socials que es produeixen.
Principalment, es vol incidir en la defensa de la qualitat i diversitat paisatgística de Catalunya com a element diferenciador dins un entorn cada vegada més internacionalitzat. Això ha de permetre l'atracció i generació d'activitat econòmica, i també la potenciació de la identificació nacional: “Un territori o un paisatge de qualitat, singular, acaba reforçant la seva personalitat”, explica Pere Sala, coordinador de l'Observatori del Paisatge. De fet, Sala posa els casos d'Holanda, la Toscana, Escòcia o Provença com a exemples de “lligar el paisatge amb la idea de país de qualitat, fet que es converteix en un factor de competitivitat en el context global actual”, ja que entorns agradables i ben gestionats “poden convertir-se, a més, en paisatges productius que també contribueixen a la projecció del país”, citant els casos de la Fundació Alícia o les denominacions d'origen vinícoles.
Promoció econòmica
De fet, el paisatge com a generador de riquesa és un dels eixos del pla de futur de l'Observatori. A banda del potencial turístic, ja hi ha països que estan treballant en el valor del paisatge com a fil conductor per a moltes activitats, com el cinema, la publicitat, la gastronomia o la moda. De fet, cada vegada es veu més el paisatge com una eina de desenvolupament local, amb capacitat de promoció econòmica però també com a factor identitari. De fet, el paisatge actualment ja genera oportunitats econòmiques i llocs de treball, amb molt de marge encara per a l'emprenedoria. Per això, Sala creu que “s'ha d'avançar en la col·laboració entre els sectors públic i privat, com ja es fa en molts llocs d'Europa”, i destaca que serà una de les grans línies de recerca.
LA FRASE
Un organisme cada vegada més internacional
L'Observatori del Paisatge té cada cop més pes internacional en recerca i polítiques de paisatge i ha aconseguit fer-se un lloc entre països amb més tradició com França, Holanda o Anglaterra.
Nous paisatges que se sumen als tradicionals
Cada cop guanyaran més pes nous paisatges, que han estat tradicionalment oblidats i on es fan apostes importants per potenciar-los per evitar que es banalitzin i perdin identitat. Són sobretot paisatges rurals i agrícoles, com la plana de l'Empordà, el Priorat o la Terra Alta, i que se sumaran als més arquetípics com Montserrat, la Garrotxa, Pirineus o Costa Brava. També seran referents paisatges urbans amb identitat pròpia, com el 22@ de Barcelona.
Indicador dels efectes del canvi climàtic
Molts efectes del canvi climàtic es poden anar comprovant a través de l'impacte en el paisatge. Per això cal definir eines per integrar noves infraestructures, o per exemple les energies renovables.