patrimoni
Premien als Estats Units la restauració de Tudela
L'ASLA 2012 Professional Awards la distingeix com un dels millors projectes de paisatge del món
L'Associació Americana d'Arquitectes del Paisatge (ASLA) ha atorgat un Honor Award al projecte de restauració de Tudela-Culip al Cap de Creus, obra d'un equip multidisciplinari català liderat pel paisatgista Martí Franch (EMF, Arquitectura del Paisatge) i Ton Ardèvol (Ardèvol Consultors Associats). Aquests guardons, considerats els de més prestigi del sector, es concedeixen anualment als millors projectes d'ordenació de paisatges del món. L'ASLA va fer pública la llista dels premiats d'aquest any el 29 d'agost i ha distingit la restauració de l'antic Club Med de Cadaqués, juntament amb nou obres més d'arreu del món, com un dels projectes més destacats de l'any, entre unes 620 obres presentades. Tudela és l'únic projecte europeu present entre els deu premiats.
La restauració del paratge de Tudela es va dur a terme del 2005 al 2010, promoguda conjuntament pel Ministeri de Medi Ambient, el Departament de Medi Ambient de Catalunya, el Parc Natural del Cap de Creus i la Gestora de Runes de la Construcció, SA. Va tenir un pressupost de 5.185.185 euros. En una superfície de 90 hectàrees, el projecte va incloure l'enderroc de 430 edificacions que formaven el village de vacances del Club Med, per tal de restaurar el rar ecosistema tot creant un recorregut didàctic per l'espectacular paisatge, que, segons destaquen els autors de la recuperació, havia estat un paratge d'inspiració per a artistes com ara Salvador Dalí, que es va inspirar en una roca d'aquest sector per pintar una obra tan famosa com El gran masturbador. La restauració va significar la utilització de tècniques de restauració ambiental, de desconstrucció i reciclatge de residus innovadores, que van permetre recuperar un dels trams més privilegiats de la costa catalana.
El dret social a un paisatge, segons els autors
A banda del reconeixement per la seva feina amb el premi de l'ASLA, els autors de la recuperació de Tudela reivindiquen l'exemplaritat d'un projecte que, segons ells, planteja “el dret social a un paisatge i un medi ambient de qualitat”, i que contraposen a la direcció que sembla apuntar una nova llei de costes més permissiva. Martí Franch admet que probablement avui un projecte com aquest no es podria fer pel context econòmic, però no creu que aquest sigui el principal escull per repetir actuacions com la de Tudela. “Avui no hi ha diners, però demà es tornaran a plantejar projectes, i de la mateixa manera que una administració entén que ha d'intervenir i apostar per construir un auditori, un pavelló o una piscina, encara és difícil admetre que un tros de costa pot ser un lloc de qualitat, un lloc de cultura i patrimoni per divulgar i compartir”, aquest és el principal problema al qual ens enfrontem”, diu Martí Franch.