La natura, un abocador
Als rius, als boscos i al mar gironins es continuen acumulant objectes i restes orgàniques que hi llença la gent
La feina de diversos col·lectius conscienciats resulta indispensable a l'hora de retirar les escombraries
A finals d'estiu es gira feina als voluntaris que netegen boscos
Bosses de plàstic, llaunes, ampolles de vidre, roba de tota mena, pneumàtics, bicicletes, motos, peces metàl·liques difícils d'identificar... Malgrat l'educació ambiental que suposadament hem anat adquirint les últimes dècades i les reiterades campanyes de sensibilització, continua havent-hi gent que en lloc d'usar els contenidors o apilar la brossa i endur-se-la a un lloc adient, ho llença tot a qualsevol indret, sigui a la ciutat o en plena natura. Però mentre que en les zones urbanes es disposa dels serveis de neteja, de la recollida de les deixalles al bosc, al riu o al fons marí se n'han de cuidar principalment grups de voluntaris, generalment amb el suport d'ajuntaments i organismes oficials. Si no fos per aquesta gent conscienciada –i disposada a treballar en el seu temps lliure– tindríem un paisatge llastimós. Precisament ara, a finals d'estiu, és quan tenen més feina.
El Komando Ner
Un grup creat recentment a la Garrotxa amb aquesta finalitat és un bon exemple de les desenes de col·lectius similars que hi ha a la demarcació. Es diu Komando Ner (Netegem els rius) i va néixer a principis d'estiu arran d'una conversa entre tres amigues –la Sara, la Neus i l'Alba– que, escandalitzades per “la merda” que trobaven a molts llocs, van decidir actuar. Van fer una crida a participar en una primera matinal a la zona de Sant Roc i el Tossols, a Olot. Van ser només set. En la següent cita, a les gorgues de Sant Privat d'en Bas, ja eren 18. Després va ser el torn de Sadernes (“volíem arribar a Sant Aniol, però ja no podíem carretejar les bosses, de tant de material que vam trobar”, explica l'Alba), on es van reunir 25 voluntaris. Posteriorment han treballat a l'estany de Banyoles i la zona de les colades basàltiques de Sant Joan les Fonts i ja estan programant més accions per a la tardor. El 6 d'octubre pensen fer neteja als marges del Fluvià al seu pas per Sant Jaume de Llierca. La intenció és organitzar una matinal cada primer dissabte de mes. Es troben sempre a les deu del matí. La gent ha d'arribar ben esmorzada perquè es treballa fins cap a les dues. Seguidament, es fa un pícnic amb el menjar que s'ha dut cadascú. Tanquen la jornada carregant els seus cotxes amb el material recollit –desenes de bosses– i traslladant-lo a contenidors. “Reciclar-ho? Ens ho havíem plantejat, però no donem l'abast”, admet l'Alba. Per ella, ha d'arribar un dia en què no calgui fer aquesta feina perquè s'hagi educat prou la gent i ja no es doni aquest tipus de conducta. “No sé si ho veurem o no, però aquest ha de ser l'objectiu”, conclou.
“S'ha tocat sostre”
No és tan optimista Quim Oliver, Xari, president d'Amics de Sant Aniol d'Aguja, que regularment retiren les deixalles dels que visiten el cor de l'Alta Garrotxa, una àrea que també neteja el consorci que gestiona aquest espai d'interès natural. “Fa uns quants anys que la quantitat de brutícia està estabilitzada; no creix, però tampoc no baixa. Crec que hem tocat sostre, que hi ha una part de la població amb la qual no hi ha res a fer”, diu amb resignació. Els embrutidors d'aquella àrea tenen el costum de reunir les deixalles orgàniques i envasos en una bossa, però en lloc d'endur-se-la, la llencen en un marge. “I, a part, fora de les bosses, trobem una mica de tot, des de calçotets a biquinis, passant per llaunes i ampolles trencades”, descriu.
Fa poques setmanes, els participants en un camp de treball coorganitzat pel Centre Excursionista de Banyoles i la Generalitat van baixar a un marge molt inclinat i de difícil accés que està situat al darrere de l'antiga rectoria de Sant Aniol per retirar-ne deixalles que hi eren des de, com a mínim, deu anys. “Ha estat com una campanya arqueològica”, diu irònicament en Xari, referint-se a l'antiguitat de les llaunes, ampolles, bosses i altres restes que van pujar, “una vintena de saques industrials, en total”.
La Mediterrània no se n'escapa
Ramon EstébanHi ha qui llença de tot al mar, bé des de la costa estant o bé des d'embarcacions. Com és lògic, no n'hi ha tants com a terra endins, però de grups de voluntaris que se submergeixen per retirar deixalles també n'hi ha, a la demarcació de Girona. Un dels més actius el formen la gent de l'escola de busseig Piscis Diving de Sant Feliu de Guíxols. Van començar les neteges fa 13 anys, recorda el propietari del centre, Fran Gómez. “Hem tret una moto i tot”, assenyala com a peça més sorprenent. El més habitual, enumera, són xarxes, bateries de vaixell, cuines, roba, paper d'alumini, ploms... procedents segurament d'embarcacions amb una tripulació sense massa escrúpols. “El mal que fa això a la fauna i la flora marina és enorme”, lamenta. Per denunciar l'estat en què es troba el nostre fons marí han penjat un vídeo (espot veure al Youtube) en què es resumeix una de les immersions de neteja. La pròxima jornada de treball l'estan preparant per al dia 7 d'octubre.
“La Llémena ha millorat força”
Costa trobar algú que pugui donar dades positives en relació a l'ús de la natura com a abocador. Santi Gómez, de l'associació La Llémena Espai Natural, és una d'aquestes persones. El col·lectiu va néixer arran de les mobilitzacions veïnals per impedir que la MAT passés per aquell territori i s'ha consolidat com un grup de prop de 40 socis que, entre altres activitats, a la primavera i a la tardor retiren la brossa que tiren o va a parar al riu que dóna nom a la vall. “Entre Sant Aniol de Finestres i Sant Gregori s'ha millorat força, bé perquè la gent està més conscienciada, bé perquè els ajuntaments han posat més contenidors als pobles”, considera Gómez. No obstant, encara hi troben ferralla, pneumàtics, bastidors de motos... Un cop a l'any fan una anàlisi de l'aigua de la Llémena, per controlar-ne la qualitat. En això també s'ha millorat molt –almenys fins a Sant Gregori–, assegura Gómez, que ho atribueix al tancament de l'escorxador de Sant Esteve.