MEDI AMBIENT
Consens a Sant Feliu per fer una microreserva marina
L'Ajuntament posa d'acord pescadors i submarinistes per preservar les zones del litoral amb més valor ecològic
El municipi, disposat a costejar inversions i contribuir a la vigilància per accelerar-la
El govern de Sant Feliu de Guíxols s'ha reunit amb la confraria de pescadors i representants de les escoles de submarinisme per desencallar el projecte de microreserva marina al litoral. El municipi aposta per protegir dues àrees de dimensions modestes però amb fons marins i la presència d'espècies d'elevat interès ambiental: d'una banda, l'espai comprès entre la cala Vigatà i la punta de Garbí –al sud de la badia– i, de l'altra, una porció del litoral que va del port cap a la badia de Sant Pol, al nord, que inclouria les Sofreres, la costa de la Plata, es Freu, les Illetes i la punta de cap de Mort. Són les zones on es concentra el major nombre d'immersions.
La intenció que l'alcalde, Joan Alfons Albó, ha manifestat a Ràdio Sant Feliu és reactivar les converses amb la direcció estatal de Costes, ja que l'única condició que els exigeix és el consens entre pescadors i submarinistes i la premissa que no calgui cap inversió extra en abalisament o vigilància. Una part de les zones abalisades cada estiu per evitar l'accés d'embarcacions coincideix amb els àmbits de protecció, mentre que Albó avança que assumirien el cost d'altres inversions necessàries.
Pel que fa a la vigilància, l'alcalde afegia aquesta setmana que, com que es protegirà la franja de litoral més pròxima a la costa, el control el podrà fer la policia local des de terra, mentre que per sancionar emprarien el mateix protocol que ja van aplicar l'estiu passat en col·laboració amb la Guàrdia Civil del Mar, i que va suposar la imposició d'una norantena de multes durant tota la temporada.
La pesca tradicional
Respecte al consens entre pescadors i escoles de submarinisme, Albó explicava que assolir-lo ha estat relativament senzill. Les zones que es volen protegir només afecten sis embarcacions petites que es dediquen a la pesca artesanal, amb tècniques com el palangre o les nanses, que podrien conviure amb les immersions de bussos.
L'aprovació de la microreserva implicaria automàticament la prohibició de les activitats de pesca esportiva amb fusell i arpons, però també restriccions que les escoles de submarinisme han acceptat, com ara un límit del nombre d'immersions anuals. Finalment, les escoles de busseig també estan d'acord a respectar l'activitat dels pescadors, per exemple, evitant fer immersions a prop de les zones on hi hagi embarcacions treballant.
LA FRASE
Zones de protecció assumibles
A l'agost de 2011, el Ministeri de Medi Ambient va aparcar la creació de la reserva marina de les illes Formigues per la manca de diners per engegar-la i mantenir-la. El pressupost necessari s'estimava en uns 500.000 euros i el fre al projecte avortava la proposta d'estendre la zona de protecció, pel sud, fins al litoral de Sant Feliu. Amb aquest precedent sobre la taula, les aspiracions de l'alcalde guixolenc davant l'Estat se centren només a demanar celeritat en la tramitació i aportar el màxim de cartografia i informació ambiental. Un altre factor que hauria d'aplanar el camí és la dimensió de les zones a preservar, d'unes desenes d'hectàrees, mentre que en el cas de les Formigues se'n plantejaven unes 3.580 entre Palafrugell i Calonge.