Europa mou fitxa per blindar les abelles
Brussel·les prohibeix l'ús de tres insecticides sospitosos de provocar la davallada de colònies detectada els últims anys
Milions d'exemplars moren a Santa Coloma de Farners per una intoxicació externa
Són insectes vitals per garantir la pol·linització
El pagèsés el principal interessat en la bona salut de les abelles, diu el subdirector d'Agricultura
Ens hem de protegir de les abelles? O potser són elles les que s'han de guardar dels humans? La qüestió no està del tot clara, sobretot tenint en compte que els darrers anys s'ha detectat una davallada important de la població d'aquests insectes a diferents regions del planeta. De fet, ahir mateix es va conèixer la mort de milions d'abelles de tres apicultors de Santa Coloma de Farners per una “intoxicació externa encara per determinar”. Les causes d'aquesta caiguda sobtada de les colònies, que fins i tot s'ha batejat com la síndrome del despoblament dels ruscos, encara no s'han aclarit completament. En tot cas, la Unió Europea sospita que pot estar relacionada amb l'ús de tres plaguicides que s'apliquen al cultiu de blat, gira-sol, colza i cotó, motiu pel qual els ha prohibit. Aquesta és, també, la principal línia d'investigació amb relació al cas més recent que ha tingut lloc a Catalunya.
La mesura, però, ha generat certa polèmica. “Com que els estudis que hi ha no són concloents, és una prohibició temporal, de només dos anys, i únicament en l'aplicació a la llavor”, explica Joan Godia, subdirector general d'Agricultura. La mesura entrarà en vigor l'1 de desembre i, donat el recel d'alguns estats, podrà ser revisada abans que es compleixin els dos anys de vet si es presenten noves dades científiques significatives.
Brussel·les treballava des del 2010 en una estratègia per protegir les abelles mel·líferes, però no va tramitar la prohibició fins fa uns dies, quan va tenir garantida la majoria dels vots. De fet, la mesura també serà secundada per Suïssa, tot i que no forma part de la comunitat europea i és el país d'origen d'un de les principals fabricants dels tres insecticides (clotianidina, tiametoxam i imidacloprid) que, com a neonicotenoides, afecten el sistema nerviós dels insectes i poden arribar a causar paràlisi i la mort de l'animal.
La suspensió s'aplicarà als cultius que són més atractius per a les abelles, especialment el blat de moro i la colza, però no als enciams i la remolatxa, recollides abans de la floració. Els plaguicides es podran utilitzar sense restriccions en els cultius que tinguin lloc en hivernacles.
Segons un estudi dut a terme per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), la decisió es basa en un “elevat nombre de riscos” que aquests productes comporten per a les abelles. El comissari europeu del ram, Tonio Borg, considera que les restriccions “marquen una nova fita” per garantir la protecció de les abelles, que exerceixen “dos papers importants” com a productors de mel i pol·linitzadors. Aproximadament, un terç de les plantes consumides pels humans depenen directament de la pol·linització per insectes i les abelles en són responsables en un 80%. A més, la producció apícola suposa 22.000 milions d'euros per a l'agricultura europea.
“El pagès és el primer interessat en la bona salut de les abelles, perquè si no els fruits no quallen”, afirma Godia, que remarca que la davallada de la població d'abelles té “causes múltiples” i que, des del 1997, el nombre de productes fitosanitaris per combatre les plagues s'ha reduït a una tercera part perquè la UE cada cop endureix més les condicions. A partir de l'1 de desembre, aquests tres productes aniran etiquetats amb les noves instruccions i limitacions d'ús, i les abelles podran volar una mica més tranquil·les.
