Girona s'obre als quatre rius
Un estudi d'intervenció als cursos fluvials proposa renaturalitzar l'Onyar i la riba dreta del Ter o desplaçar la plaça Catalunya, entre altres idees
És el punt d'inici per elaborar el pla especial fluvial i treure rèdit d'aquest actiu
La ciutat de Girona vol tornar a reobrir-se als quatre rius i a la sèquia Monar. Una llera de l'Onyar plena de vegetació autòctona i zona de passeig, un Ter amb piscines naturals per al bany i per poder-hi fer itineraris amb barca, una plaça Catalunya desplaçada per fer una nova plataforma que uneixi el mercat del Lleó amb la muralla, o fer visitable la riquesa en fauna i flora de l'illa del Ter.
Aquestes són només algunes de les propostes que els arquitectes paisatgistes Olga Felip i Josep Camps han fet en la línia encarregada pel govern municipal de Girona per aconseguir que la capital gironina torni a aprofitar-se des de tots els àmbits del pas dels cursos fluvials per la ciutat. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va expressar la voluntat perquè l'estudi “sigui el punt d'origen del pla especial dels rius que permeti fer una gran mirada a aquests cursos fluvials”. L'objectiu primordial expressat per Puigdemont és que la ciutat “reconciliï la seva relació amb els rius de Girona” i que es reverteixi una situació “de coexistència o d'un cert punt d'indiferència actual, la qual ens fa perdre grans actius”. En resum, es pretén que “Girona es torni a obrir als rius, però amb la mirada del segle XXI”.
Reconquerir els espais
L'estudi i les propostes fetes pels dos arquitectes implicarien tres fases diferents que permetrien “recuperar, estructurar i viure els rius”, en paraules d'Olga Felip. El treball fa un repàs històric a la relació de Girona amb els rius al llarg dels segles i proposa que cada curs fluvial “recuperi els seus trets característics, que ara s'han perdut”.
Segons el seu parer, les infraestructures han adoptat un paper central amb els anys i s'ha desdibuixat la relació entre la ciutat i el territori”.
Pel que fa al riu Onyar, l'estudi proposa renaturalitzar tota la llera des de Vila-roja fins a la plaça Catalunya amb flora autòctona perquè sigui possible passejar-hi i guanyar un nou atractiu turístic al centre de la ciutat. Al sector de Sant Feliu proposa que les cases de l'Onyar recuperin un paper vital amb la creació d'una riba baixa, mentre que a l'altre costat es projecta un passeig amb voladís sobre el riu per guanyar més terreny al passeig Canalejas.
En tot el projecte global, la Devesa té un rol central i serveix de nexe d'unió entre aquests nous espais i les zones naturals periurbanes que conformen l'anella verda de la ciutat. Al Ter, el projecte preveu diverses intervencions valentes, com ara reconvertir el vial perimetral de la Devesa en un espai natural de transició entre el parc i el riu, amb passeres de fusta, equipaments per a l'esport o per a serveis, com per exemple un bar també de fusta i unes piscines naturals, perquè la riba dreta també es naturalitzi com es va fer a l'altre costat al parc de les Ribes del Ter. Aquesta aposta lliga amb el pla especial de la Devesa que s'ha iniciat i amb la voluntat del consistori de relligar millor la Devesa amb Fontajau i Taialà amb aquesta naturalització i la projecció des d'Urbanisme de nous ponts o passeres.
Sense la plaça Catalunya
Una de les apostes més trencadores és treure l'actual plaça Catalunya i desplaçar la plataforma just fins al davant del mercat del Lleó per reforçar la unió del sector comercial del Migdia i Maragall amb la muralla. En aquest punt es projecta un espai fins i tot més ampli que el de la plaça Catalunya actual, que vertebraria millor l'enllaç de la nova ciutat amb la part històrica. El Galligants s'endinsaria cap a les Gavarres, el riu Güell serviria per connectar barris i donar continuïtat a les hortes cap a la Devesa i la sèquia Monar es tractaria com un element del patrimoni industrial.
Com la recuperació del Barri Vell
L'alcalde Puigdemont va comparar la proposta perquè els rius es reintegrin a la vida de la ciutat de manera activa i se'n pugui treure un profit mutu amb “el projecte de recuperació del Barri Vell de fa 30 anys”. “És un procés similar que s'ha de fer sense presses però amb ambició, i que s'ha de desenvolupar en les pròximes dècades”, va certificar l'alcalde. Puigdemont va assenyalar que l'estudi “és només el tret de sortida per iniciar un gran debat sobre el pla especial fluvial, després passar als projectes, que en seran el full de ruta, i, finalment, materialitzar-lo.