“En un lloc cremat tarda anys a haver-hi un foc”

Hi ha hagut una mica de davallada per la crisi i s'ha passat de la fórmula de les guàrdies complementàries a la de major dedicació. A la pràctica, l'única cosa que hem perdut és tenir dos efectius menys al parc de la Bisbal, però els hem compensat amb els dos vehicles de la columna mòbil. En conjunt, en el cas de la província de Girona, estem gairebé igual que l'any passat. No notem la diferència.

No, tampoc tindria massa sentit, perquè està cremat. Una zona que s'ha cremat, difícilment l'any següent es tornarà a cremar, i si es crema seria... res, la mica d'herba que ha sortit. No m'hi he trobat mai. Allà on hem tingut un foc han de passar uns anys perquè hi torni a haver un altre foc.

Ens va quedar un mal regust per les quatre víctimes. Quant a un incendi d'aquesta magnitud, crec que faríem exactament igual. Ens sobrepassa, per descomptat, com crec que li passaria a qualsevol servei d'extinció del món, però la valoració –tot i que hi va haver errors, perquè amb una magnitud així és impensable que no n'hi hagi– va ser correcta. Encara més, l'altre dia em feien saber des d'altres comunitats, sobretot la UME –la unitat d'emergències de l'exèrcit–, que volta molt, que ens felicitaven per la coordinació.

Sí, ens han ajudat molt, aquestes pluges, tot i que tenim alguna zona que no ha anat com hauríem volgut, com ara el cap de Creus. I també la banda de la Selva i el Baix Empordà a tocar de mar, que tampoc no s'ha remullat gaire. És on ara tenim la vista posada.