L'agricultura urbana fa planter
L'oferta d'horts municipals a la demarcació creix a ritme més lent que la seva demanda
Els projectes s'han anat obrint, a més dels jubilats, cap a famílies amb rendes baixes
Les primeres experiències de Lloret, Girona i Olot s'estenen
Els horts urbans són un dels projectes municipals que, amb permís dels bancs d'aliments, estan proliferant més en el present mandat. No requereixen de grans inversions i permeten posar en valor solars públics o zones verdes no desenvolupades i, a banda dels valors lúdics i d'esbarjo per a jubilats, el context de crisi ha redirigit molts projectes també cap a persones a l'atur o entitats que treballen per posar un plat a la taula de famílies sense recursos.
Els orígens de l'horticultura urbana cal cercar-los als Estats Units, en la dècada de 1970, però a la demarcació les primeres experiències van ser les de Girona, Olot i Lloret, entre el 2007 i el 2008. Al municipi selvatà, a més de gent gran hi ha joves que han descobert un lleure productiu. Però l'any passat, quan el govern de Lloret va renovar l'adjudicació, ja va obrir algunes de les 57 parcel·les a desocupats o a famílies nombroses. La demanda aleshores va triplicar l'oferta, com en el cas de les parcel·les que l'Ajuntament de Girona ofereix a les hortes de Santa Eugènia. A la capital, la llista d'espera ha fet anar creixent la superfície municipal fins als 33.000 metres quadrats, amb més de 200 horts.
Solució de crisi
El govern gironí ha anunciat aquesta setmana la cessió de 3.500 metres quadrats conreables a entitats amb finalitats socials i ja ha signat un acord de col·laboració amb quatre d'elles (la Fundació TIRGI, el centre d'acollida La Sopa, Càritas Diocesana i la Xarxa Cooperativa de Santa Eugènia). “Gràcies a la gestió dels horts, les entitats podran autoabastir-se i portar a terme accions d'inserció social”, va subratllar el regidor de Sostenibilitat i Participació, Jordi Fàbrega.
La directora de La Sopa, Rosa Angelats, celebra la notícia després d'un any de prova pilot durant el qual 15 dels usuaris del centre han col·laborat en el conreu. “Molts residents ho demanaven i, a més de l'activitat física, l'esbarjo o els valors de relació i treball en equip, l'aprenentatge també pot tenir sortides laborals”, apuntava. L'altre gran benefici ja l'han començat a notar a la cuina: “La partida econòmica davallarà, perquè a l'estiu hi ha hagut bona collita d'enciams i tomates i ara començarem amb les faves, cols o bròquils.”
Angelats només lamenta que la cessió no hagi arribat alguns mesos abans, ja que la temporada d'hivern és molt menys productiva i també requereix de menys hores de treball, però amb vista a la pròxima primavera té clar que l'horticultura serà una de les activitats que potenciaran al centre.
Casos presents i futurs
Olot va plantejar els horts com una fórmula de transició entre els espais urbanitzats i el parc de la zona volcànica, que l'envolta. Cada cop s'hi van interessar més famílies amb ingressos baixos i ja n'hi ha uns 300. El consistori només va posar com a condició que la collita no es comercialitzés. A Figueres, el consistori va reservar la meitat dels 26 horts urbans que van adjudicar aquesta primavera al barri de la Marca de l'Ham a persones que acreditessin que no tenien feina.
Però el planter d'horts municipals no s'atura. A Llagostera, una de les propostes de la ciutadania per al pla de desenvolupament local i ocupacional demana crear-ne per donar feina a veïns a l'atur. El govern llagosterenc estudiava alternatives de terrenys de lloguer i la possibilitat que els nous hortolans poguessin vendre la producció al mercat –directament o a través dels paradistes–, subministrar-la als restauradors o habilitar un supermercat social on les verdures es troquessin per punts per adquirir altres productes.
El govern de Sant Feliu de Guíxols, per la seva part, també treballa en dos projectes d'horts. El primer i més imminent, una parcel·la de 400 metres quadrats que conrearà un col·lectiu en risc d'exclusió social, com a part de les activitats de reinserció. I el segon, més convencional i amb vista a l'any vinent, que condicionarà una setantena de parcel·les per tornar el seu caràcter a l'antiga zona hortícola del Mas Cabanyes, ara una zona rústega amb poc ús que la brigada tot just desbrossa de tant en tant.
A Palamós, el regidor Erik Solés avança un projecte semblant a la finca municipal del Mas Pere Tià, que no requerirà d'una inversió gaire elevada i, en espera del que es decideixi en un procés participatiu, es podria adreçar a gent gran, entitats, joves i usuaris dels serveis socials.
LES XIFRES
A Platja d'Aro, jubilats i entitats
E.AEls adjudicataris dels 60 horts públics de Castell-Platja d'Aro, lliurats a l'abril, són majoritàriament jubilats, tot i que algunes de les parcel·les també les gestionen entitats del municipi, com ara l'associació cultural islàmica. El govern local va descartar, en aquest cas, prioritzar-hi l'accés del col·lectiu de desocupats amb l'argument que en els tres anys de concessió l'adjudicatari pot trobar feina o perdre-la, de manera que seria difícil controlar la situació laboral de manera continuada.
Tot i no tenir prioritat, les famílies amb pocs recursos van poder presentar-se al concurs i beneficiar-se de la bonificació del 50% en la taxa anual de lloguer. Aquesta setmana, molts hortolans planificaven la transició dels conreus d'estiu cap als hivernals. La María José i el Cándido, dos pensionistes del municipi, collien els darrers enciams i esperaven que les cebes tendres que han plantat comencin a esdevenir calçots i que les mongetes vermelles s'assequin del tot a les mates per collir-les.
Ell, tot i venir de família d'hortolans, és la primera vegada que s'hi dedica plenament, gairebé cada dia. La seva dona també l'ajuda i destaca que la nova rutina els ha fet canviar la dieta: “El meu marit deia que el verd, per a les cabres, però ara mengem molta verdura.” Els 60 metres quadrats de vegades donen per a més del que una parella pot consumir i aleshores recorren a les conserves –salsa de tomata, pebrots i sofregit–, en donen a familiars i amics o fins i tot intercanvien excedents amb altres hortolans.
Els adobs i pesticides químics, prohibits
Tots els projectes municipals prohibeixen l'ús d'adobs o pesticides químics. Els hortolans que gestionen els complexos promouen l'elaboració de compost orgànic amb restes vegetals i, pel que fa als plaguicides, solen plantar herbes que atrauen els insectes o empren tècniques naturals, com ara les infusions de plantes que faciliten l'eradicació del pugó, larves i erugues. Tampoc es permet usar xarxes, una tècnica que a Platja d'Aro els parcel·listes van assajar per frenar els faisans que piquen les tomates. Al Mas Vinyals han topat amb una altra plaga: els campistes que a l'estiu s'estalvien anar al súper.