Agricultura
La vinya i l'oliverar tenen futur
Experts agraris coincideixen que els conreus llenyosos són els que poden reportar més valor afegit al sector agrícola de l'Empordà
L'assignatura pendent és una indústria que transformi la producció i la comercialitzi
La superfície agrària conreada a l'Empordà s'ha reduït notablement en les últimes dècades i, pel camí, s'han perdut moltes explotacions domèstiques. Però el sector primari encara genera un 6% del PIB i, tot i que només ocupa un 5% de la població de les dues comarques, no destrueix llocs de treball. Al contrari, en crea.
Quan fa pocs dies de la mort del geògraf Albert Compte, que el 1963 –amb la seva tesi doctoral– va radiografiar l'activitat agrícola i ramadera empordanesa, la Fundació Catalunya Europa va dedicar ahir al matí una jornada a copsar quin és el panorama mig segle després. El president de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Pere Gifre, va resumir el procés de concentració de les explotacions. Se n'ha passat de 9.000 l'any 1962 a una mica més de 2.000 el 2009, mentre que la seva superfície mitjana tendeix a doblar-se i el nombre de caps de bestiar a les granges s'ha multiplicat amb la mecanització dels processos.
Però més enllà de les xifres, diversos experts van explicar les perspectives de futur per al sector agrari de l'Empordà. Els conreus llenyosos, en què a més dels fruiters inclouen l'oliverar i la vinya, són els que presenten més opcions de “valor afegit”, a parer de Gifre. Ho va corroborar l'enginyer Josep Guix, professor d'agricultura a l'IES la Garrotxa d'Olot, que a més va plantejar la conveniència d'obrir línies de recerca aplicades a la producció de vins i olis a les dues comarques, que es podrien impulsar a l'estació experimental de l'IRTA al mas Badia.
El president de la comissió de promoció de la DO Empordà, Xavier Albertí, tot i recordar que el sector vinícola de la zona és petit, va admetre “la sensació que pot anar molt més enllà” i afavorir, de retruc, la indústria, el turisme i la cultura. Per generar sinergies amb les explotacions forestals, Guix va llançar la idea que els productors de la DO tapin totes les ampolles amb suro autòcton.
La directora de l'escola de capacitació agrària de l'Empordà, Teresa Colell, va constatar un creixent interès dels joves per la formació agrària, amb una alta inserció laboral; però, en l'aspecte negatiu, va alertar que les assignatures pendents són la transformació de les matèries primeres i la comercialització directa dels productes. Molta llet, per exemple, es ven a granel a envasadors italians. I el gros de la comercialització directa encara s'organitza a través de les cooperatives. Joan Serra, president de l'Associació de Masos de Torroella i tècnic de l'IRTA al mas Badia va esmentar una altra via: més feina conjunta dels agricultors amb les empreses per situar el producte al mercat.