Girona disposa de 300 hortes municipals a Santa Eugènia
A final de mes, l'acord amb propietaris permetrà incorporar 65 parcel·les noves i servirà per acabar amb la llista d'espera que hi ha
El govern fa un cens de solars arreu de la ciutat per poder-hi fer espais agrícoles
Els horts públics de lloguer van a l'alça. L'any 2007, l'Ajuntament de Girona creava uns 90 horts municipals a la zona de les hortes de Santa Eugènia i, en poques setmanes, l'ampliació que es farà suposarà ja n'hi hagi unes 300.
El primer tinent d'alcalde i regidor de Sostenibilitat, Jordi Fàbrega, avança que “a finals d'aquest mes o principi de maig, esperem acabar l'adequació d'un nou espai, fruit d'acords de custòdia amb propietaris de la zona, que permetrà ampliar la xarxa amb 65 horts més”. La iniciativa prové dels antics governs tripartits, però CiU manté la línia iniciada i palesa la voluntat d'ampliar el model. “És un model que funciona i, ara, esperem que l'ampliació dels horts permeti acabar amb la llista d'espera actual”, clou Fàbrega. Cal tenir en compte que les hortes de Santa Eugènia del terme municipal de Girona ocupen unes 41,4 hectàrees, de què pràcticament un 70% són terres privades i un 30% són terres publiques.
La distribució, un cop s'hi afegeixin les 65 parcel·les noves, serà que hi hagi uns 274 horts municipals i 27 més que, des de fa uns mesos, gestionen entitats socials com ara Càritas, La Sopa o Tirgi, entre d'altres.
Cens arreu de la ciutat
Fàbrega anticipa, a més, la voluntat que el model d'horts municipals s'estengui a més punts de la ciutat. “Estem fent un cens de solars per determinar quins reuneixen les condicions per adaptar-los i fer-hi horts de lloguer”, explica Fàbrega, que compleix així amb un mandat del ple municipal.
Multicultural i germanor
Des de l'any 2010, existeix l'Associació d'Usuaris de les Hortes de Santa Eugènia, que s'autogestionen i ara són 215, nombre que creixera amb l'ampliació d'hortes. La presidenta és Maria Àngels Herraiz, que destaca que la característica més habitual dels llogaters dels horts és “l'estimació per la terra”. En els últims temps, “hi hagut un augment de la demanda, alguns per necessitat social, però sobretot per gent que ho té com una afició”, explica Herraiz. El lloguer que es paga cada any és de 0,25 euros per metre quadrat i el primer any es cobra una fiança de 12,5 euros. Cada dimarts, la junta de l'associació es troba a Can Po Vell per a qualsevol qüestió o per poder llogar la desbrossadora o el motocultor que són al servei dels hortolans. En els últims temps, “hi ha queixes de seguretat per robatoris i un mal endèmic és la dificultat perquè arribi aigua a determinats horts”.
Un dels fets que més posa en relleu Herraiz és que “a les hortes, es trenquen barreres”. Assegura que és molt multicultural i que “es trenca amb les classes, perquè hi ha des de professionals liberals a gent amb pocs recursos, però aquí tots som igual i ens uneix l'estimació per la terra”. “Ens ajudem i el dia a dia facilita el contacte i les relacions personals.” Això sí, adverteix que “la terra necessita molt treball i dedicació”: “Hi ha gent que no hi està acostumada. Arriben amb moltes expectatives i després es rebaixen.”
Proliferació de nou de barraques en molts punts
El pla especial de les hortes de Santa Eugènia es va redactar l'any 2005 i una de les actuacions previstes era acabar amb la proliferació de barraques fetes amb qualsevol material. En aquell moment i els anys posteriors, el govern municipal va fer intenses campanyes perquè els propietaris col·loquessin les casetes homologades, que només poden servir per guardar-hi eines o petits estris. Tot i que se'n van instal·lar moltes i es van eradicar bona part de les barraques, el fet que el pla quedés suspès per decisió judicial per un error de procediment que el va invalidar ha comportat que hi tornin a proliferar.
Barraques fetes amb planxes de tot tipus i uralites es veuen en un simple passeig per la via verda. En alguns casos, es veuen vehicles aparcats al costat i la disposició de taules i estructures diverses evidencien que serveixen, en alguns casos, pràcticament com a habitatge. El regidor Jordi Fàbrega és conscient de la situació, “però no hi podem actuar perquè el pla especial està en suspens i no podem pressionar”. Tot i això, Fàbrega avança la voluntat del govern per evitar la proliferació d'aquestes estructures en precari quan es torni a disposar del pla especial en vigor. La normativa de l'espai ja prohibia expressament que es pogués viure a les hortes; per això, evitar que hi hagués barraques facilitava el control. En alguns casos, les casetes de fusta homologades s'han adaptat i ampliat per fer-hi una estança.
