Medi ambient

JORDI MARSAL

PERIODISTA I AUTOR DE “CASTOR: LA BOMBOLLA SÍSMICA”

“La prova de càrrega de gas al Castor va fallar”

“Escal UGS va incrementar un 150% el cabal d'injecció de gas i això va generar una tensió al subsòl que va provocar la crisi sísmica”

“S'ha imposat una llei del silenci al personal del CSIC i a tots els científics dependents de l'administració estatal”

“A més de tots els permisos cal la llicència social per treballar”

El Grup de Periodistes Ramon Barnils va proposar a Jordi Marsal, periodista de l'Agència Catalana de Notícies, escriure un llibre sobre el Castor quan l'escorça terrestre va deixar de moure's i el polèmic magatzem submarí de gas va deixar de ser notícia. Marsal ha fet durant mesos un estudi crític però basat en el rigor, tot i que ni l'empresa Escal UGS ni el Ministeri d'Indústria han col·laborat en la publicació de l'obra que ha editat Saldonar. Ha hagut de revisar milers de pàgines de documents escrits en anglès, demandes judicials i amb el repte que el tema encara està viu i evoluciona. És per això que l'autor no descarta una segona part.
L'empresa ha aplicat nivells de porositat exagerats en l'estructura del magatzem submarí

Mig any després de la crisi sísmica a l'Ebre i el Baix Maestrat encara hi ha molts interrogants sobre l'origen dels terratrèmols i sobre quin serà el futur del magatzem de gas submarí Castor, on continua paralitzada l'activitat. El Ministeri d'Indústria, però, encara no ha decidit si es desmantellarà la infraestructura.

Ha estat complicat accedir a la informació del projecte Castor, s'ha trobat portes tancades?
No ha estat una feina fàcil perquè els principals actors m'han negat la seua col·laboració. La falta de transparència de l'empresa és greu però encara ho és més la del Ministeri d'Indústria, que no em va voler facilitar més informació que les compareixences del ministre. S'ha imposat una llei del silenci al personal del CSIC i a tots els científics dependents de l'administració estatal.
Quins noms descobreix al darrere del Castor?
La història del Castor no la comença Florentino Pérez, van ser dos enginyers que treballaven per a la Shell a la Casablanca. Quan s'acaba l'extracció de petroli plantegen fer-hi un negoci privat d'explotació d'hidrocarburs; ho compra el fons Dundee canadenc, i el Ministeri d'Economia, amb Rodrigo Rato al capdavant, ho integra dins la planificació d'infraestructures el 2002. Més tard, el 2005, Montilla, com a titular d'Indústria, tira endavant la tramitació administrativa, que va ser un passeig militar. L'Observatori de l'Ebre va alertar del risc sísmic i es van instal·lar uns sismògrafs, però massa allunyats, una xarxa que s'ha demostrat ineficaç.
El llibre constata una relació directa entre els terratrèmols i les injeccions de gas, un fet que l'empresa no ha admès totalment...
L'empresa diu que ha avançat els sismes, però quants milers d'anys, es pregunten els experts. Sosté que eren rèpliques d'un mateix sisme que havien anticipat, però no ens han mostrat les gràfiques d'injecció de gas.
I què diuen les gràfiques?
Escal UGS va incrementar un 150% el cabal d'injecció de gas per fer una prova de càrrega del magatzem durant dos dies, i això va tenir conseqüències. He obtingut les dades d'injecció de gas al Castor i les he sobreposades a les de la intensitat dels sismes de finals de setembre i principi d'octubre i, segons alguns experts com ara Josep Giner i Luis González de Vallejo, aquesta coincidència no és gratuïta. La injecció excessiva de gas va generar tensió al subsòl i va provocar l'episodi sísmic. I això té a veure amb el concepte de magatzem que té l'empresa, que ha aplicat nivells de porositat exagerats i una gran mobilitat de fluids que no eren reals. És per això que en injectar gas a determinades pressions es desencadenen els sismes. És la versió més plausible mentre no hi hagi altres dades.
Per què creu que l'empresa incrementa sobtadament el cabal d'injecció de gas?
L'empresa té pressa perquè ha firmat un acord de finançament de 1.400 milions d'euros amb el Banc Europeu d'Inversions i el 30 de novembre ha de començar a tornar-lo en interessos. El permís definitiu l'obtindria després de superar la prova de càrrega i d'extracció de 25 milions de metres cúbics de gas diaris i després Enagás s'integraria al projecte i podria treballar.
El ministeri tampoc ha admès que es feia una prova de càrrega?
No, però hi ha càrrecs locals del territori que sí que en tenien coneixement. A més, en la documentació que l'empresa facilita als inversors s'exposa la realització de la prova de càrrega.
Creu que els sismes han servit per aturar el Castor?
Han servit perquè la societat de les Terres del Sénia obri els ulls i vegi que totes les promeses enlluernadores de l'empresa tenien gat amagat. Per posar el projecte en marxa no calen només tots els permisos administratius, sinó que cal també llicència social per poder treballar. Si abans la tenien de manera parcial, ara ja tothom creu que és un desastre. Políticament ningú vol assumir haver de firmar un xec que incrementarà el dèficit de les finances estatals. A més, el magatzem ja no té utilitat perquè no hi ha la demanda de gas de quan es va planificar, i les companyies gasistes no volen que es pose en marxa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia