Vies verdes: salut i feina

Ningú no dubta que desplaçar-se en bicicleta és beneficiós per a la salut. Per a qui pedala, però també per a la resta que respirem, ja que es redueix la contaminació. Però per a la indústria turística de les comarques gironines, fomentar els traçats ciclistes –a més de les vies verdes, la millora de pistes forestals o itineraris urbans o de connexió entre municipis– pot ser molt interessant per a l'atracció de més cicloturistes. La setzena jornada del Cercle d'Infraestructures de la Costa Brava, divendres a la seu de la Cambra de Comerç de Palamós, va servir per debatre sobre la mobilitat en bicicleta i sobre com se'n pot fomentar l'ús a la Costa Brava Centre i a la resta de la demarcació de Girona. Sota el títol La mobilitat amable: les vies verdes, els ponents eren el professor d'urbanisme de la UPC Francesc Magrinyà; l'exalcalde de Salt i antic secretari tècnic de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, Xavier Corominas, i el gerent de l'empresa Cicloturisme, Eduard Kirchner, moderats pel periodista Josep Puigbó.

En la primera intervenció, Corominas, que tot just acaba de tornar d'un llarg viatge en què ha pedalat més de 6.900 quilòmetres fins a la Xina i el Japó, va recordar que la demarcació de Girona va ser pionera a apostar per la reconversió de traçats ferroviaris en desús en la nova xarxa de vies verdes cicloturistes, a partir del 1993. L'antic president del Consorci de la Ruta del Carrilet, embrió de la xarxa actual, va dir que els traçats cicloturistes “ja tenen un impacte econòmic molt elevat”, però amb marge per créixer. Va exemplificar-ho dient que en altres territoris europeus, com ara la vall del Danubi alemany, “el cicloturisme pot arribar a suposar el 70% de l'ocupació hotelera”. Per fomentar la bicicleta com a mitjà de transport, va apostar també pel model alemany, en què la planificació de noves carreteres ja disposa d'espai per al trànsit de ciclistes.

Per la seva part, Kirchner va fer una diagnosi de l'incipient empresariat que explota el cicloturisme a les comarques gironines, amb negocis petits i “una estructura molt dèbil i comptes d'explotació al límit”. Tot i això, va il·lustrar la “percepció que el 90% de l'activitat l'estan prestant empreses estrangeres”, i amb lucres gens menyspreables als Estats Units: “Estades a uns 4.700 dòlars setmanals”, de vuit mesos, i que mouen grups d'entre 12 i 30 persones.

Per mirar de fer un “gir” al paradigma actual de la mobilitat, en què el vehicle privat encara ocupa un lloc preeminent, el professor Xavier Magrinyà, enginyer de camins, va defensar la planificació de la mobilitat intracomarcal –sovint aparcada pel disseny de grans corredors intercomarcals i l'estudi dels sistemes urbans– o la recuperació de la xarxa de camins dels anys trenta del segle passat. Respecte a la introducció d'itineraris ciclistes complementaris a les carreteres, és partidari de solucions segregades, amb pendents suaus i un paviment a mig camí entre el sauló erosionable dels camins i la duresa excessiva de l'asfalt convencional.

El president de la Fundació Cercle d'Infraestructures, Pere Macias, va apuntar l'opció de finançar millores en mobilitat sostenible amb un petit recàrrec en els tributs de circulació municipals. El president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera, va bromejar que “potser no és el moment, però no és mala idea”, perquè tindria retorn social.