Front dels alcaldes contra el pla d'usos del cap de Creus
Ahir es tancava el període d'exposició pública del pla que ha de definir quines activitats es poden fer dins l'àmbit marí del parc
La majoria d'al·legacions demanen que es retiri el PRUG actual
Els alcaldes de Cadaqués, el Port de la Selva, Roses i Colera van escenificar ahir el front comú dels municipis costaners contra el pla rector d'usos marins (PRUG) del Parc Natural del Cap de Creus que està tramitant la conselleria d'Agricultura: els alcaldes van entregar conjuntament les seves al·legacions a la seu del parc natural, al monestir de Sant Pere de Rodes.
Arguments jurídics
El president de la junta rectora del parc –i alcalde de Cadaqués–, Joan Figueras, explica que els tres ajuntaments més afectats (Cadaqués, Roses i el Port de la Selva) han presentat un bloc d'al·legacions conjuntes de caràcter jurídic. Consideren que el pla que ha presentat Agricultura no ha tingut en compte els agents del territori, ni organismes com el consell de cooperació del parc. També troben a faltar un estudi ambiental de l'impacte que tindria aquest pla; a més, subratllen que el PRUG que s'ha posat a exposició pública es basa en estudis antics i dades i xifres de freqüentació que no corresponen a la realitat actual. Amb tot, els alcaldes també asseguren que defensen la necessitat d'un PRUG i per això demanen que es redacti un nou document amb més garanties de participació.
La qüestió de les boies
A banda d'aquestes al·legacions conjuntes, cada ajuntament ha presentat les seves pròpies al·legacions, de caràcter més tècnic. En el cas de Cadaqués, Figueras destaca que el poble està oposat al sistema de boies que es planteja i que no ho veu necessari. (El PRUG preveia implantar un sistema de lloguer d'unes 400 boies dins l'àmbit del parc, per reglamentar el fondeig d'embarcacions; en l'actualitat, però, es calcula que hi ha entre 800 i 1.000 embarcacions que fondegen en aquest perímetre). A més, l'alcalde de Cadaqués també avança que han inclòs en les al·legacions un estudi segons el qual la posidònia no retrocedeix, mentre que la protecció d'aquesta alga marina és un dels principals arguments per restringir el fondeig d'embarcacions.
Sector empresarial
Ahir es tancava el termini per presentar al·legacions al PRUG i les dels ajuntaments no seran les úniques que haurà d'estudiar la conselleria d'Agricultura i Medi Natural. Des que es va exposar aquest pla rector, el rebuig més fort ha vingut de les empreses nàutiques i del sector turístic en general, que consideren que les restriccions que preveu el PRUG són una amenaça per a l'activitat econòmica d'aquest territori.
Diversos gremis com ara el dels pescadors, empreses de busseig, professionals del sector nàutic, entitats com ara l'Estació Nàutica de Roses, la FOEG, l'Associació d'Indústries, Comerç i Serveis Nàutics (Adin), entitats esportives, formacions polítiques, entitats com ara la Plataforma Defensem Catalunya, i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, també han presentat les seves al·legacions. Tenint en compte que es podien presentar en diversos punts del territori, fonts de la conselleria d'Agricultura expliquen que d'aquí a uns dies es disposarà del nombre total d'al·legacions presentades.
Un document que arriba tard, segons la Iaeden
Tot i que l'oposició al PRUG prové sobretot dels ajuntaments i del sector empresarial turístic, que hi veuen una restricció per a l'activitat econòmica, també ha motivat al·legacions des de la perspectiva de la defensa del medi ambient. Pels ecologistes de la Iaeden, la primera funció del parc és la protecció del medi i no es pot gestionar com un parc temàtic. Les al·legacions de la Iaeden critiquen que aquest PRUG arriba tard (la llei de creació del parc, el 1998, establia que el pla de gestió s'havia de fer en un termini de dos anys). Pels ecologistes, significa que molts dels actors que actuen en aquest àmbit han canviat, o han desaparegut, i que s'han anat desenvolupant activitats que ara costarà qüestionar. Aquest retard és, segons la Iaeden, el principal motiu del rebuig social al pla. Amb tot, la Iaeden reivindica el PRUG com una eina de protecció del medi marí, demana que s'iniciï un procés de mediació per consensuar el text i que es doti de recursos humans i econòmics per garantir el seu compliment.