L'Ebre, un riu malalt i pressionat
La PDE reclama a Brussel·les que ature el pla hidrològic
La modernització de regadius es considera un objectiu ambiental
Representants del moviment social i tècnics analitzen l'impacte del pla
Europa mostra preocupació pel cabal ecològic
de l'Ebre
El riu Ebre està malalt, és a dir, no presenta un bon estat ecològic. Un estat que no farà més que empitjorar amb l'aplicació del pla hidrològic de la conca de l'Ebre, aprovat a principi d'any però que ja s'ha començat a revisar. Així ho asseguren els tècnics que ahir van participar a Tortosa en el fòrum organitzat per la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, amb la col·laboració de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i la Universitat Rovira i Virgili (URV). “L'Ebre necessita un programa de mesures que milloren la seua salut, però en lloc d'això s'han plantejat unes mesures que són trampa: la modernització de regadius es considera un objectiu ambiental i no farà altra cosa que afegir més pressió sobre el riu”, va manifestar el vicepresident de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i professor de la Universitat d'Almeria, Abel La Calle. Una opinió compartida per tots els ponents i que la PDE també va traslladar ahir a Brussel·les en la seua intervenció en el comitè de peticions del Parlament Europeu.
Enfundades en les samarretes blaves amb el nus antitransvasament, les tres representants de la PDE van demanar a Brussel·les que faci “una bona estirada d'orelles al govern espanyol”. La Comissió Europea no presentarà el seu informe definitiu fins a final de l'any que ve, però ahir ja va avançar que la preocupen les “deficiències de seguiment de l'estat de les aigües i els mètodes d'avaluació de cabal ecològic”. “La Comissió Europea comparteix moltes de les preocupacions que s'han presentat aquí”, va admetre la representant de l'executiu Juncker en la seva compareixença davant de l'eurocambra. Brussel·les “vigila” tot el procediment d'aplicació de la directiva de l'aigua per “prendre totes les mesures necessàries per assegurar” que l'Estat compleix la llei. I ja ha detectat “un nombre relativament alt de noves infraestructures que tenen un impacte gran en les masses d'aigua i no estan prou justificats en els plans”.
Per la seua banda, l'eurodiputat d'ICV, Ernest Urtasun, va celebrar aquesta primera picada de crostó al govern de l'Estat. “La Comissió Europea ha estat inusualment dura amb el govern d'Espanya” i ha assenyalat “molts incompliments de la legislació en la matèria”, va subratllar l'ecosocialista, que confia que Brussel·les frenarà el pla de l'executiu del PP. Urtasun, a més, pressiona per poder formar una missió d'eurodiputats estrangers que viatgi a les Terres de l'Ebre per conèixer les preocupacions de la PDE, com la que la legislatura passada va capitanejar el convergent Ramon Tremosa per reivindicar el corredor ferroviari mediterrani.
“Creiem que l'informe anirà en la nostra línia, ho ha dit molt clarament la representant de la Comissió Europea”, es va felicitar també la representant de la PDE Susanna Abella. Però la popular mallorquina Rosa Estaràs no ho veu tan clar. Estaràs, que precisament és vicepresidenta del comitè de peticions, va advertir que és “poc seriós” voler “prejutjar” com serà l'informe que Brussel·les farà públic a final del 2015. Estaràs es va mostrar convençuda que l'executiu comunitari i el govern espanyol “arribaran a un acord”. Però la PDE ja s'ho veu a venir i Abella admet que té “por” que l'executiu del PP “faci el mateix de sempre” i intenti “guanyar temps”, fent “veure que aplica la normativa” però sense introduir-hi canvis substancials.
Bancs d'aigua
L'increment de regadius en 450.000 hectàrees és un dels aspectes més controvertits del pla hidrològic. “L'estrès hídric és sever, del 51%”, va dir La Calle en el fòrum tècnic. I tant la Fundació Nova Cultura de l'Aigua com la PDE alerten que els excedents d'aigua que obtindran les comunitats de regants es vendran a altres conques hidrogràfiques. “Es prepara una nova arquitectura de transvasaments, a través de la compravenda de concessions, esperem que Europa reaccione”, va assenyalar el president de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Pedro Arrojo.
En aquest sentit, els participants en el fòrum sostenen que el pla hidrològic és el primer pas per dissenyar un Plan Hidrológico Nacional que, una altra vegada, considere la conca de l'Ebre excedentària. “Ningú parlarà de transvasaments, perquè ja van tenir una experiència negativa, ara es posaran en marxa bancs d'aigua, unes entitats semipúbliques que posaran en contacte els qui vulguen comprar o vendre l'aigua”, va dir el portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello. I, per defensar l'Ebre, la PDE ha reactivat el front social, l'europeu i el jurídic. També ahir es va presentar públicament la queixa a Europa contra el pla, redactada per investigadors del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona.
El pla de l'Ebre no s'adapta al canvi climàtic
El pla hidrològic de la conca de l'Ebre no és una mesura d'adaptació al canvi climàtic, sinó que afegeix més pressió al riu. Així ho va posar de manifest durant la seua exposició Gabriel Borràs, responsable de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic. “La pujada de la temperatura, el canvi dels usos del sòl i l'abandonament dels camps de cultiu fan que la reducció del cabal a la capçalera dels rius sigui d'un 29%, per la qual cosa hem de fer coses per adaptar-nos al canvi climàtic”, va dir Borràs. I incrementar la superfície de regadiu no sembla que sigui una mesura adient, en l'opinió de Borràs.
A més, el Delta pateix el fenomen de la subsidència, com a conseqüència de la retenció de sediments als embassaments. “Un 99% dels sediments es retenen als pantans, fet que provoca l'enfonsament del Delta”, va explicar Carles Alcaraz, tècnic de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA). Amb tot, el pla de l'Ebre no té en compte aquest fenomen. “La CHE ignora el problema, hi ha científics que sostenen que el retrocés de la línia de costa al Delta és un fenomen natural, però no és cert i ho hem de combatre”, va afirmar Carles Ibáñez, de l'IRTA. Menys aigua dolça i menys sediments comportaran un increment de la salinitat del sòl, de tal manera que el rendiment del cultiu de l'arròs disminuirà. També davallaran les captures pesqueres a les badies del Delta; de fet, ja han caigut un 70% des del 1950.