Medi ambient
El pla especial del parc de la Devesa
És l'hora de la Devesa
El pla especial elaborat pel govern municipal subratlla que la Fira, les atraccions i el mercat bisetmanal suposen un fort impacte per al parc, però el consistori aparca el debat
La proposta inicial subratlla la necessitat d'enllaçar millor l'espai amb la ciutat, tornar al model original, obrir-se al riu i buidar les parcel·les per garantir més llum
La renovació de l'arbratés inajornable i s'aposta
per treure arbres de les illes per garantir més llum
L'avanç del pla especial de la Devesa de Girona evidencia que els usos temporals com són les activitats de la Fira de Girona, l'ocupació de les atraccions de les Fires de Sant Narcís i el mercat bisetmanal suposen un gran impacte per a aquest pulmó verd de la ciutat. El document inicial presentat fa un parell de setmanes pel govern municipal evidencia que cal repensar-les. L'ocupació sovintejada de la Fira de Girona ocupant el Camp de Mart i bona part del passeig de la Devesa es considera que “afecta greument l'arbrat”, com la compactació del sòl a causa de les seves dimensions, la quantitat d'elements d'exposició i la seva durada. Pel que fa al mercat de dimarts i dissabte, també es considera en el pla especial que “les parades afecten de manera directa l'arbrat” i malmeten sovint el tronc de l'arbre; la compactació del terreny dificulta el reg i perjudica les arrels. La implantació de les atraccions de les Fires de Sant Narcís durant deu dies des del 1960 també –s'assenyala– suposa “un impacte paisatgístic que afecta la salut dels arbres i genera brutícia en les illes interiors”.
Tot i això, el govern municipal considera que cal treure del debat aquestes activitats i deixar-les per a un moment posterior al procés participatiu que s'obrirà aquest mes de gener i que s'ha de tancar cap al mes de maig. El govern creu que el pla especial ha de ser el document rector per a la propera dècada i el debat sobre els usos temporals però intensius també s'haurà d'abordar per fer-lo compatible amb bona part de les propostes que apunta aquest avanç del pla especial.
Connectar-se a la ciutat
Un dels punts que se subratlla amb més èmfasi en l'estudi realitzat és la dificultat d'enllaç entre el parc i el centre de la ciutat per uns recorreguts lògics. Així a peu s'indica com la passera de Fontajau acaba topant amb arbrat, des del pont de la Barca l'itinerari va de manera tangencial i no mena el ciutadà a creuar pel mig i des de la Copa els aparcaments per a cotxes fan de frontera des de la ciutat. Els eixos viaris i més bosses d'aparcament tampoc conviden a arribar al parc des de Ramon Folch, el barri de la Devesa o des del Güell. Per això, una de les previsions és generar nous itineraris que amb facilitat portin el turista, ciutadà o visitant al parc de la Devesa, tot garantint aquesta major “transversalitat” i “permeabilitat” del parc amb la ciutat per augmentar la vinculació i garantir un major ús social d'aquestes 30 hectàrees de zona natural. Aquesta facilitat d'accés a peu cap a la Devesa també s'ha de complementar amb la prohibició estricta del trànsit rodat, més enllà dels usos temporals que ho requereixen, i situar l'aparcament al perímetre del parc. Un dels fets que pot permetre augmentar l'ús social de la Devesa és la voluntat d'obrir el parc cap al riu, fent desaparèixer el mur del vial perimetral i generant un nou espai de passeig amb motes que permetin un ús social i garantir la protecció en cas de crescudes del riu Ter.
L'informe demana un nou estudi acurat del comportament dels rius de Girona per fer aquesta operació que ja s'esbossava en el projecte Quatre rius i una sèquia.
Canvi en la gestió de l'arbrat
Fa anys que els estudis i informes sobre la salut de l'arbrat de la Devesa reiteren que cal aclarir les illes interiors per garantir l'entrada del sol i permetre que les replantacions tinguin èxit. Es considera que la “renovació de l'arbrat és inajornable”, ja que en més de 60 anys no s'ha fet cap renovació en parcel·la quan en espècies de creixement ràpid s'aconsella fer-ho cada 20 anys. L'objectiu és garantir el rejoveniment de l'arbrat i afavorir la vitalitat dels que quedin o es replantin. Aquesta pràctica es farà a les illes interiors i es reforçarà els passejos amb els arbres més monumentals, fet que permet recuperar el model dissenyat per l'arquitecte Martí Sureda el 1859, quan es va concebre la fisonomia de parc que ha arribat en línies generals fins avui. El pla especial supera així urbanísticament el pla d'usos vigent, aprovat a final del 2010, que ja contenia moltes de les propostes actuals.