Crítiques a la proposta de gestió per als parcs naturals

El pla estratègic de gestió dels espais naturals 2015-2020, que va presentar el conseller Pelegrí dimarts passat, no convenç els ecologistes, que hi veuen un enfocament massa “economicista” i un intent de tapar els incompliments en la gestió dels parcs naturals.

Des de la Iaeden-Salvem l'Empordà, avancen que els preocupa que l'enfocament del conseller d'Agricultura per afrontar la gestió dels parcs naturals se centra excessivament en qüestions econòmiques. “Els primers directors de parcs eren ornitòlegs, biòlegs; si s'han de canviar els actuals per experts econòmics sense experts naturalistes és preocupant”, diu la portaveu de l'entitat, Bàrbara Schmidt. Recalca que l'atractiu dels parcs és la naturalesa i que els visitants no van als parcs per veure ramats o camps de blat de moro, referint-se a la voluntat del conseller de desenvolupar complementarietats amb els agricultors.

En el mateix sentit, Jaume Grau, portaveu d'Ecologistes en Acció de Catalunya, destaca que en els últims anys “no només no s'ha actuat sinó que s'han retallat recursos i mitjans als parcs”. “De què serveix parlar ara de gestió si s'incompleixen des de fa deu anys totes les normatives i si encara no han estructurat els òrgans de govern que preveu la llei per als parcs?”, pregunta Grau. L'entitat, juntament amb l'Associació de Naturalistes de Girona i el Centre per a la Sostenibilitat Ambiental, planteja una qüestió de fons: els parcs no es poden gestionar amb criteris només econòmics, perquè són serveis d'interès general i tenen beneficis que no són només de tipus financer.

En canvi, Jordi Sargatal, naturalista (i que va ser primer director del parc dels aiguamolls), veu interessant la proposta de Pelegrí i defensa que els directors dels parcs han de ser “perfils diplomàtics” i que han de saber teixir complicitats amb pagesos, alcaldes i el sector turístic.

El pla estratègic de gestió dels espais naturals 2015-2020 preveu “canvis organitzatius i de model de gestió dels parcs per aplicar una gestió multifuncional com a eina de conservació i dinamització sostenible del territori”. Pelegrí hi defensa la necessitat de buscar “recursos complementaris als que aporta l'administració”.