Minva la població de gavià argentat al Parc Natural del Cap de Creus
Un nou cens d'aus mostra una recuperació d'espècies amenaçades com les baldrigues, els xatracs, el corb marí emplomallat i el falcó pelegrí
Els resultats d'un nou cens d'aus dut a terme al Parc Natural del Cap de Creus mostren un escenari d'alta biodiversitat amb una important recuperació d'espècies amenaçades com les baldrigues, els xatracs, el corb marí emplomallat i el falcó pelegrí. En canvi, pel que fa a les espècies més comunes, s'ha detectat un descens del nombre de gavians argentats, segons recull l'agència ACN.
Aquest és el tretzè any consecutiu que el parc natural fa aquest recompte, que es va dur a terme el mes de gener. I les dades són optimistes. En el cas de les baldrigues, per exemple, el cens ha demostrat que en el parc hi ha una de les colònies més importants del país, amb 690 exemplars de baldriga mediterrània i 82 de baldriga balear. Són de les xifres més rellevants registrades aquest hivern a Catalunya pel que fa a aquestes espècies bioindicadores de la qualitat dels ecosistemes marins i litorals.
Altres espècies piscívores detectades són els 79 exemplars de mascarell, hivernant al sector de la punta del cap de Creus, i les 81 gavines vulgars, les cinc gavines capnegres i els 23 xatracs becllargs, aquests darrers considerats vulnerables a l'extinció a Catalunya i d'interès especial atès el seu regim alimentari piscívor.
Una d'aquestes espècies és el gavià argentat. En el cas del cap de Creus, la situació del 2015 coincideix amb el que s'ha registrat a d'altres indrets de la costa: n'ha davallat una mica la població. Amb 1.498 exemplars, la xifra queda lluny dels 2.300 exemplars que s'havien arribat a detectar al parc
Els censos són uns instruments per avaluar el volum d'ocells que passen l'hivern aquí i que s'efectuen cada any a mitjan gener, moment de màxima estabilitat de les poblacions d'ocells que vénen a hivernar a Catalunya. Es fa a més d'un centenar de localitats.