El canvi climàtic ja és una realitat, així que els ajuntaments, l'administració més propera, haurien de començar a prendre mesures tant per minimitzar-lo com per adaptar-s'hi. És la principal conclusió de les jornades sobre el fenomen vist des del món local que per primer cop ha organitzat, ahir i dimarts, la Diputació de Tarragona. Això sí, la iniciativa, en què hi han participat destacats experts i que s'adreçava sobretot a alcaldes, regidors i tècnics, ha demostrat, amb la baixa assistència, que encara hi ha un llarg camí per recórrer, ja no per a la ciutadania, sinó per als mateixos ajuntaments que l'han de sensibilitzar. Incentius fiscals, accions directes, normes o campanyes de sensibilització són eines a l'abast municipal, i poden ser més útils que grans acords d'estat. Els petits canvis són poderosos.
«El canvi climàtic és inevitable, així que el que cal ara és adaptar-s'hi», afirma el cap de meteorologia de TV3, Tomàs Molina. I és que tots els models per vint anys coincideixen a pronosticar un augment de la temperatura i una disminució de les pluges, i per això creu que les administracions han de planificar mesures des d'ara, sobretot en «instal·lacions que han de tenir risc nul», tenint en compte l'habitual lentitud en la tramitació i execució d'obra pública. Encara hi ha pocs estudis sobre la possible afectació concreta al Camp o l'Ebre, però Molina ja hi posa exemples: «Si hi ha menys precipitacions potser calen altres torres de refrigeració per a la nuclear, i això cal decidir-ho ara.»
Efectes sobre el territori
El meteoròleg alerta d'altres fenòmens, com ara que «potser calgui buscar altres usos o conreus agrícoles si el territori es torna àrid», o que davalli la pesca, «més per la sobreexplotació dels recursos, això sí, que pel canvi climàtic». Molina, a més, creu que «el sistema legal en qüestions com el període de retorn de les infraestructures –les variables meteorològiques extremes a tenir en compte en el seu disseny– també ha de canviar, ja que és absurd continuar basant-se en mètodes del passat, calen nous sistemes de càlcul».
Òscar Saladié, del departament de geografia de la URV, encara hi afegeix un altre efecte futur: l'augment del nivell del mar, que es deixarà notar, i molt, en zones com el delta de l'Ebre. «I davant d'això, la urbanització a primera línia de la costa només té tres opcions: retrocedir, acomodar-se o resguardar-se.»
Actuacions a escala local
Ferran Vallespinós, coordinador de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, anava més enllà en la recerca de solucions a petita escala, ja que creu que «a escala local es pot fer molt més, per la proximitat amb la ciutadania», fet que exemplifica en l'èxit de les campanyes de recollida selectiva quan s'hi van implicar els ajuntaments. Segons ell, així, els municipis tenen «competències, instruments i facilitat per aconseguir complicitats ciutadanes» per lluitar contra el canvi climàtic. I ho concreta en diversos aspectes, començant per l'acció directa, és a dir, «donar exemple posant plaques solars als edificis municipals o comprant vehicles elèctrics». Però és que, a més, tenen «capacitat normativa, i poden fer ordenances per limitar el trànsit, afavorir certes característiques de l'edificació o el consum sostenible», una capacitat que també poden exercir amb incentius fiscals en l'IBI, per exemple per a edificis ben aïllats o que generin menys CO2. Això per no parlar de campanyes de sensibilització, xerrades o accions educatives a les escoles. «Podem incidir en un canvi de comportaments, en la implantació d'energies renovables o la investigació de noves tecnologies, tot i que cal insistir en el que pot donar més resultat, que és l'estalvi i l'eficiència energètica.» I és que és clar: «La millor energia sostenible és la que no consumim.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.