Dissabte, 26 de maig del 2012

Tancar la finestra Tancar
Infraestructures i serveis
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Comentaris 4 comentaris Enviar un comentari

Els alcaldes veuen bé el tramvia de les Gavarres tot i els dubtes sobre com pagar-lo

La Generalitat afirma que el projecte a àmbit global ara mateix no és viable, tret del tram entre Flaçà i l'aeroport

L'estudi de la Diputació en què s'analitza la viabilitat del trentram –barreja de tren entre ciutats i tramvia dins els nuclis urbans– a l'àrea urbana de Girona i al voltant de les Gavarres va ser, en general, ben rebut per alcaldes i entitats. La proposta es veu com una aposta de futur, i com una alternativa a la mobilitat dins de Girona i en les connexions amb la Costa Brava centre. El govern va afirmar que el projecte, a àmbit global, no és viable, si bé considera que es pot posar sobre la taula sempre que es tingui clar que és a molt llarg termini, per d'aquí a 50 anys. El secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Manel Nadal, va apostar per concentrar els esforços en el tram entre Flaçà i l'aeroport, que el govern ja preveu, i que sí que és viable.

«Interessant», «ambiciós», «positiu» o «mancança històrica» són alguns dels termes amb què els alcaldes dels pobles per on passaria el tramvia de les Gavarres valoren la proposta de la Diputació. En línies generals, la majoria veuen bé l'estudi, però a part de temes d'abast més estrictament local, posen sobre la taula alguns problemes que consideren que tindria la infraestructura. El principal és el finançament i la viabilitat econòmica del projecte. Això fa que molts opinin que es tracta d'una proposta a llarg termini, que tant socialment com ambientalment seria positiva.

Cambra i ANG.

El president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, valorava la unió entre l'aeroport i la Costa Brava centre, si bé supeditava tot l'estudi a la seva viabilitat econòmica: «A mitjà termini, dependrà de si les infraestructures existents donen més de si, però les carreteres cada vegada estan més saturades i cal mirar cap al futur.» Espadalé descartava fer-hi circular mercaderies si el port de Palamós no esdevingués un port comercial important. Per Anna Grabalosa, portaveu de l'Associació de Naturalistes de Girona, «un projecte així seria una aposta popular per la mobilitat, i seria més rendible socialment que projectes que també valen molts diners com el TAV o l'ampliació de carreteres».

Gironès.

El tram del sistema urbà de Girona és el que l'estudi considerava més viable, amb una línia entre el nou Trueta i Vilablareix, una altra entre Salt i el campus de Montilivi, i una tercera que aprofités les vies del tren convencional per anar de Flaçà a l'aeroport. L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, creu que la possibilitat de fer un tramvia s'hauria de vincular al pla director de l'àrea de Girona, on recorda que ja es preveuen dos nous baixadors, a l'Avellaneda i al Pont Major, en la línia convencional. Per això considera més factible fer una línia de tramvia entre Salt i Montilivi, si bé afirma que cal estudiar-ne bé la rendibilitat. L'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, diu: «Qualsevol proposta de transport públic que pugui millorar el trajecte entre Salt i Girona em sembla bé», malgrat que caldria estudiar bé el traçat per evitar destrosses al territori. L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, creu que qui ho ha de valorar és el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, «que és qui en té competències, i qui haurà de dir si és viable, si bé és bo que s'estudiïn opcions». L'alcalde de Cassà, Carles Casanova, creu que amb una obra així «ens estalviaríem desdoblaments de carreteres i més variants», mentre que el de Fornells, Gabriel Casas, afirma que serviria per potenciar serveis, tot i que es tracta d'un projecte a llarg termini. Ramon Soler, de Llagostera, creu que el problema és que «voldríem que fos real, i que servís per alguna cosa més que per distreure el personal». Per la banda de Celrà, Francesc Camps opina que seria un projecte «fantàstic, perquè crearia un mecanisme de mobilitat pública entre l'àrea de Girona i la costa», si bé «ha de ser creïble». Lluís Freixas, president del Consell Comarcal i alcalde de Campllong, valora que seria una eina poc agressiva amb el territori: «Amb l'augment d'habitants dels pobles i de viatgers a l'aeroport, això encara seria més possible.»

Baix Empordà.

El president del Consell Comarcal, i alcalde de Santa Cristina d'Aro, creu que el més important i complicat seria el finançament, «però és un projecte de futur necessari seguint criteris de mobilitat sostenible». L'alcalde de Mont-ras, Manel Montalbán, creu, a diferència del govern local anterior, que seria un projecte positiu, mentre que Sergi Sabrià, portaveu del govern de Palafrugell, afirma que el POUM ja recull espais reservats per al tren, «que és una mancança històrica del Baix Empordà». Josep Maria Ros, de Torrent, afirma que seria bo recuperar l'antiga estació, mentre que Jordi Soler, alcalde de Calonge, reclama que també es prevegi una estació al nucli de Calonge. Des de la Pera, Josep Pi creu que es tracta d'un sistema idoni per a ciutats, però no l'acaba de veure entre els pobles, mentre que Rufino Guirado, tinent d'alcalde de Vall-llobrega, opina que això facilitaria poder deixar el vehicle privat de banda. Per Teresa Ferrés, alcaldessa de Palamós, «tot el que sigui millorar la mobilitat és positiu, però és una aposta de futur; ara cal millorar les carreteres», mentre que Joan Giraut, de Platja d'Aro, creu que l'estudi «és seriós, i seria convenient engegar-lo aviat». Pere Albó, alcalde de Sant Feliu de Guíxols, opina que cal un servei així entre Sant Feliu i Palafrugell, i que després connectés amb les estacions de tren convencional. Lluís Sais, alcalde de la Bisbal d'Empordà, creu que l'important és millorar l'oferta de transport públic.

Pla de l'Estany.

Al Pla de l'Estany és on són més escèptics, i l'estudi mateix afirmava que un ramal fins a Banyoles era el tram menys viable. Jordi Xargay, alcalde de Palol de Revardit i president del Consell Comarcal, recordava que el pla director comarcal afirma que no hi hauria prou demanda, i l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, afirmava que hi ha altres prioritats. Salvador Ros, de Porqueres, dubta que el traçat proposat fos possible.

(Informació de Montse Barrera, Ramon Estéban, Oriol Mas, Òscar Pinilla, Dani Vilà i Albert Vilar)

MANEL NADAL

«Per d'aquí a 50 anys en podem parlar»

oriol mas
–Com valora l'estudi que ha encarregat la Diputació per tenir un tren tramvia tant al sistema urbà de Girona com a l'entorn de les Gavarres?
– «Si es tracta d'una planificació a molt llarg termini, per d'aquí a 50 anys, en podem parlar. Però en un període de 10 o 15 anys, la realització de tot el projecte és inviable. Només en algun tram sí que seria possible, i el que hem de fer és concentrar-nos en aquest. De fet, el pla director de l'àrea urbana de Girona ja preveu fer un tren tramvia entre Flaçà i l'aeroport, amb més parades a Girona i utilitzant la via del tren convencional. Els altres trams són a molt llarg termini.»
–L'estudi afirma que entre Riudellots i Palamós també seria viable.
–«La inversió global de tot el projecte es calcula en uns 2.000 milions d'euros, una quantitat que considero a la baixa. Amb aquestes xifres, és inviable, i amb projectes així no ens en sortirem. I més tenint en compte les previsions que es fan de viatgers, ja que també s'hauria de veure si l'explotació seria viable. Ja està bé que es facin propostes a llarg termini, però ara toquen propostes realistes, com el tram entre Flaçà i l'aeroport. En tot cas, globalment en un termini de 10 o 15 anys no es pot plantejar, si es plantegés a terminis ja es veuria com es podria completar una anella, programant-la en funció de la realitat econòmica i social, i també en funció dels trams. Per exemple, de la Costa Brava centre a l'aeroport hi ha vegades que en autobús només hi ha un viatger.»
–Aquesta proposta xoca amb la planificació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques?
–«El pla d'infraestructures diu que cal demostrar si un projecte així seria viable, i el mateix document de la Diputació diu que no ho seria en la seva totalitat. Si d'aquí a 10 anys han canviat molt les coses, sigui pel preu del petroli o pels elements que siguin, llavors seria el moment de parlar-ne.»
–Caldria fer una reserva de terrenys, com amb l'eix transversal ferroviari, per si de cas?
–«No crec que fes falta, perquè un tren tramvia és una cosa molt diferent de l'eix transversal ferroviari, on es preveu anar a 300 km/h i això fa que tècnicament es necessitin uns traçats concrets. Un tren tramvia com a molt va a 100 km/h, i per això no fa falta reservar terrenys».

Exemples en grans ciutats

o.m

Les línies de tramvia s'associen bàsicament a les grans ciutats, on de fet els últims anys s'ha viscut una revifalla d'aquest mitjà de transport com a complementari del metro o els autobusos urbans. Ciutats com ara Barcelona –amb molts problemes a l'inici però on ja està completament integrat en la trama urbana–, València, Montpeller, Berlín o Estrasburg, entre moltes d'altres a tot Europa, han adoptat el tramvia com a mitjà de transport, molt més eficient, barat i ecològic que altres com ara el metro. Les facilitats per allargar línies fins a la seva connexió amb la perifèria de les grans ciutats, per absorbir fluxos lineals de viatgers de mitja densitat, o l'ús d'aquest element com a dinamitzador urbanístic de barris o ciutats mitjanes l'han propulsat aquests últims anys. La conjunció dels conceptes de tren –per unir nuclis separats– i de tramvia –dins les ciutats– s'ha anomenat tramtren, i utilitza diferents velocitats en funció de l'àmbit on passi. A l'Estat espanyol ja s'ha fet al País Valencià, entre Dénia, Benidorm i Alacant, o a Euskadi, amb el tren de Deba. De fet, la Generalitat mateix va adjudicar el 2008 la redacció d'un estudi informatiu i d'impacte ambiental per implantar un sistema semblant al Camp de Tarragona que englobés els municipis de Cambrils, Reus, Vila-seca, Salou i Tarragona, una àrea densament poblada i també amb una gran presència turística.

Darrera actualització ( Dilluns, 22 de juny del 2009 18:53 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

avatar Josep Matas Balaguer (Girona)
És molt necessari que això es porti a la pràctica. La circulació en aquesta anella no para d'incrementar-s e. És clar que per fer-ho possible serà necessari una mica més d'entusiasme del que demostren alguns alts càrrecs polítics, pel què llegeixo.
avatar Marius Viella Sabater (La Bisbal d'Emporda)
Per els Propers Comicis
Crec que ja ens podem anar preparant i a l’hora prenent consciència , de que el PSC, no pugui estar ni tant sols a la oposició del govern de la Generalitat de Catalunya , en els propers comicis; Diu el Sr. Manel Nadal. amb un somriure de orella a orella , que l’anella ferroviària de les gavarres , d’aquí a 50anys , en podrem començar a parlar; aquesta demencialitat tant irrespectuosa envers als ciutadans de Catalunya , principalment als gironins , i mol especial per els empordanesos, crec que es mereix una reflexió per part de qui tingui la responsabilitat de vetllar per el futur de Catalunya i el seu benestar, i que faci evident el sentit comú.
En aquests moments que la crisi exigeix un sacrifici per part de tothom , crec que es moment de que el diner públic, (de tots els ciutadans), serveixi per crear llocs de treball procurant que sigui en els sectors que en un futur no massa llunya , han de ser la clau del desenvolupament econòmic i social del nostre país , i aquest , no es altre que el transport públic, i en especial el ferroviari , que ens a de permetre reduir el consum de petroli i de energies perjudicials per la integritat del planeta; els diferents governs , estan aportant diners a molts sectors, que els únics beneficiaris , son els que han col·laborat a provocar el desastre actual , deixant que moltes empreses i autònoms tanquin portes , augmentant el nombre d’aturats cada dia; tant la Diputació com les diferents cambres de comerç, els ajuntaments del sector afectat per la hipotètica, però desitjada anella ferroviària de les gavarres estan convençuts de la seva viabilitat, i de la necessitat de la seva construcció , com mes aviat millor.
Diu el Sr. Nadal , que el seu cost , seria de 2.000 milions d’euros , i que això no es viable; m’agradaria que expliques exactament la veritat del que ha costat ,i lo que queda per invertir en la anella del seu germà , el Sr. Joaquim , que tot i reconèixer la prioritat del transport ferroviari , , s’ha entestat en fer desviaments i autovies innecessàries , ( perquè de ben segur que si existís el servei ferroviari competent, no seria necessari esmicolar tant de territori), portant els problemes de un costat a l’altre ., com es el cas de Santa Cristina i Platja d’Haro , que fa 17 anys que sempre graten allà mateix , i cada estiu hi ha el mateixos problemes; ¿ quants llocs de treball es podrien recuperar , en la construcció de vagons i maquines de tren , i en la remodelacio dels existents, com també en la fabricació de les vies , i la electrificació del traçat, tenint en compta , que aquesta ampliació de xarxa ferroviària , s’ha de fer extensible a tot Catalunya?; ho es que tenim la obligació de comprar els vagons i les maquines a França o a Alemanya, o a Rusia , ara que ens hem fet tant amics?.
Màrius Viella 40475590Y La Bisbal d’Empordà 3-3-2009 T/. 972640762

avatar Lluís Janoher Sala
Sr. Viella. Li agrairia que en pròxims comentaris no faci demagogia i es limiti simplement a comentar la notícia com fem tots. Si el sr. Nadal ha cregut convenient posar 50 anys com a marge per poder pensar que aquesta infraestructura es podrà duur a terme les seves raons tindrà. Si exagera o no és el que vostè ha de comentar. Però quedi's simplement aquí, en un simple comentari. No involucri a tot un partit polític, com el PSC, i no faci demagògia sobre quins seran els pròxims resultats polítics en les properes eleccions (a no ser que vostè sigui un famós vident). L'he llegit en molts comentaris que ha publicat, tant aquí a El Punt, com a d'altres mitjans com el TotBisbal o el BisbalActual. Sembla que té molt de temps lliure per anar criticant tot el que fan els polítics. Dediqui's a informar-se millor i a deixar estar els polítics que facin la seva feina. A mi ja m'agradaria que hi hagués una línia ferroviària que envoltés les Gavarres, però abans preferiria que acabessin les infraestructure s que encara fan falta, com la desitjada variant de La Bisbal. I si vostè creu que amb la crisi que tenim ara damunt i el no desplegament de l'Estatut, podem anar gastant el calers en infraestructure s del tot desmesurades com aquesta anella ferroviària o aquests plans que té vostè pel riu Daró al seu pas per La Bisbal, anem bé. Calli una mica i deixi fer als polítics, que si es distreuen, en paguem les conseqüències tots!
avatar Marius Viella Sabater (La Bisbal d'Emporda)
Al Sr. Lluís Janoher Sala
Benvolgut: d’entrada dir que si tothom penses igual , es difícil imaginar com seria el mon , com difícil es saber si vostè te raó , o la tinc jo , tot i ser conscient de que mai la podré tenir tota , ni estaré en possessió de tota la veritat , i que espero que vostè reconegui el mateix.
En segon lloc , em sentiria brut si consideres que m’ha d’agrair res , perquè tal com ja soc manifestat altres vegades, no dec el meu vot a ningú, però si lleialtat i respecta a tothom , i crec que soc lliure per poder dir el que penso , a diferencia dels polítics , i dels que poden estar compromesos a formacions polítiques ,que en molts casos estan obligats a dir o fer allò que no pensen , que no vull qualificar.
Si per a vostè , les raons del Sr. Manel Nadal , son valides i mes coherents que les dels ciutadans que en discrepen, no i tinc res a dir, perquè no es a vostè a qui voldria convèncer , però si a algú que pogués fer canviar d’opinió al PSC, en aquest tema , i en altres de molt mes importants com es la dependència del PSOE; de ben segur que a vostè no li agrada la meva opinió , lo qual jo lamento , com també lamento que estigui a favor de l’autovia de La Bisbal , i en contra del futur hidric del Baix Empordà , en concret de La Bisbal.
Per últim., intentaré ser mes respectuós que vostè , i el convido a dir “respectuosament”, tot allò que pensa de tothom i per a tothom , a diferencia de vostè que intenta fer-me callar; les conseqüències dels afers dels polítics, les pagarem tots , si com vostè , els hi donem tot per la menjadora.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 23-3-2009
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Navès/Nacional la pàgina d'entrada

Ofertes de treball a Navès

AGENTE COMERCIAL

HELVETIA

25/05/12 12:39 - LLEIDA

COMERCIAL

SLAP laboratorios - NATURMILD

25/05/12 09:56 - LLEIDA

Portal de feina de la Generalitat de Catalunya

Enquesta

Enquesta: Aprovaries que el pagament de peatges desgravi en l'IRPF?
Aprovaries que el pagament de peatges desgravi en l'IRPF?
 

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook

Google +

Segueix-nos a Twitter