Si se circula per l'N-II en direcció a la Catalunya del Nord, difícilment s'arribarà mai a Perpinyà. En tot cas, la destinació serà sempre «Perpignan». I això mateix passa si es vol anar a Arles per la mateixa N-II, o a la Guingueta d'Ix des de Puigcerdà, perquè en els rètols de senyalització de les carreteres només s'hi pot llegir «Arles sur Tech» i «Bourg-Madame». Diverses entitats han reclamat a la Subdelegació que incorpori els topònims en català d'aquestes ciutats, però l'Estat s'hi nega perquè afirma que la llei estatal indica que s'ha de mantenir sempre el «topònim oficial» de la població senyalitzada. En tot cas, la legislació catalana sí que deixa clar que els topònims han de figurar en català si existeix una forma tradicional del nom en aquesta llengua.
La francesització dels topònims obeeix, segons ha explicat la Subdelegació del Govern, al fet que la llei indica que els topònims s'escriuran en la seva denominació oficial, i que en el cas de Perpinyà el nom només és reconegut en la forma francesa. Així ho va fer saber també el subdelegat, Francesc Francisco-Busquets, a l'Ateneu d'Acció Cultural de Girona, que ja fa gairebé dos anys que va començar a reclamar a diverses administracions que es compleixi la llei catalana de política lingüística, i que ha rebut suports com ara el de la Plataforma per la Llengua. La normativa marca que en la retolació de vies interurbanes que indiquin llocs de fora de Catalunya el topònim ha de figurar en català si té una forma tradicional en la aquesta llengua. David Casellas, de l'ADAC, ha explicat que «la llei catalana i l'espanyola no són contradictòries, es podrien complir totes dues posant la forma catalana i la francesa del topònim en la retolació, i no hi hauria cap problema». De fet, l'ADAC ha denunciat el cas al Síndic de Greuges, que el va adreçar al Departament de la Vicepresidència, del qual depèn la secretaria de Política Lingüística. L'última resposta d'aquest departament data de finals de novembre passat, i s'hi assegura que es fan gestions amb el Ministeri de Foment perquè canviï aquesta senyalització a les carreteres catalanes, i que també en parlen amb la Casa de la Generalitat a Perpinyà, per cooperar amb l'Ajuntament.
Rètols monolingües
D'altra banda, un altre dels casos que denuncia l'ADAC és el dels rètols que a l'A-2 defineixen la carretera com a Autovía del Nordeste. La llei catalana diu que la denominació de les vies interurbanes ha de ser en català, mentre que la legislació estatal indica que ha de ser en espanyol i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma. Aquest cas, doncs, és més clar a favor de les reclamacions de l'ADAC, i la Subdelegació ja va dir el 2008 que la voluntat era canviar-los per posar-n'hi de nous amb la inscripció «Autovia A-2», tan bon punt hi hagués disponible la partida de conservació de carreteres. A hores d'ara, però, la mateixa Subdelegació ha reconegut que no hi ha novetats en aquest tema. «Continuarem insistint-hi», ha dit Casellas, que ha instat a la pressió popular «perquè els mitjans legals ja els tenim esgotats».
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.