El problema del vehicle elèctric continua sent la bateria, pel límit d'emmagatzematge i pels costos. De les diverses tecnologies sembla que pot acabar imposant-se la d'ió liti. A Catalunya hi ha pocs centres de recerca i indústries del sector i l'estudi adverteix que països com ara els Estats Units, el Japó i la Xina tenen ja molt avançades tant la investigació com la indústria elèctrica. El CADS recomana l'impuls d'un centre experimental –universitats i empreses– de bateries per adquirir coneixements ràpids en càrrega i descàrrega, cicles de vida, avaries i reciclatge, així com un de prototips de diversos models de VE. Aquests centres han d'anar acompanyats d'estudis a secundària i formació professional, tenint en compte que els tallers de manteniment i reparació de vehicles actuals s'hauran d'anar reciclant en les pròximes dècades cap al VE. Pel que fa a components auxiliars de l'automòbil, l'estudi considera que el país té un bon teixit empresarial d'electrònica, electrotècnia i informàtica.

Els estudis de mobilitat a Londres indiquen que un 84% dels ciutadans fan un desplaçament diari en vehicle inferior a 20 km i que un 95% dels viatges motoritzats són de menys de 75 km al dia, distàncies plenament assolibles amb els VE actuals. L'estudi del CADS planteja una possible xarxa catalana d'estacions de recàrrega (al gràfic adjunt) que, a més de les grans ciutats del Barcelonès i el Baix Llobregat, situa una cinquantena de poblacions de tot el país. Seria una primera fase del desplegament que hauria de permetre cobrir la demanda de mobilitat, possibilitant com a mínim una recàrrega al lloc de destinació –essencialment laboral– per poder tornar al lloc d'origen domèstic. La xarxa major no ha de ser a la via pública, sinó als aparcaments i als centres comercials. S'hauran de garantir entre quatre i cinc places de recàrrega als pàrquings públics per cada plaça exterior i fins a un 5% del total de places en un termini de cinc anys. S'ha d'ajudar els aparcaments i les empreses privades que ho vulguin fer i situar el repte inicial en un equip de recàrrega per cada 500 habitants, sense comptar els dels aparcaments privats.

El creixement de punts de recàrrega a Europa planteja un horitzó d'entre 360.000 i 700.000 fins al 2015. A Catalunya, Sabadell i Barcelona són pioneres. La primera té punts de recàrrega a la via pública i una flota de VE per als serveis municipals. Barcelona té més d'un centenar de vehicles i té a punt el concurs públic de punts de recàrrega a via pública i pàrquings municipals, amb el repte d'arribar als 190 en dos anys. Els autors de l'estudi consideren Berlín i Londres com els paradigmes de la substitució progressiva del vehicle de combustió de derivats del petroli pel VE. A Berlín, els vehicles paguen una taxa en funció del seu nivell de contaminació i han de portar un distintiu visible que els retrata en públic. Instal·larà 500 nous punts en un projecte en què participen automobilístiques i elèctriques per estendre'l al país. Londres ha augmentat taxes als contaminants i els ha restringit la circulació a la City. Al 2005 ja tenia una flota de 1.278 VE, la meitat de serveis municipals. Taxes per als contaminants i descomptes, facilitat d'aparcament i gratuïtat de recàrrega per als VE li permet tenir avui ja 15.000 vehicles híbrids i 1.700 VE.