Dels darrers 25 anys, Catalunya n'ha viscut sis en què les reserves d'aigua als embassaments han estat per sota del límit en què es declara la situació d'excepcionalitat 1, segons la patronal i els enginyers, que creuen que només el transvasament de l'Ebre i l'opció futura del Roine evitaran que l'àrea metropolitana de Barcelona torni a viure l'amenaça de les restriccions. Dos anys després del darrer episodi de sequera i del més crític políticament a Catalunya, i mig any abans de les eleccions catalanes, els empresaris del GTI-4 amb els col·legis d'economistes i d'enginyers industrials i de camins tornen a demanar la interconnexió de la xarxa Ter-Llobregat, que abasta Barcelona, amb la xarxa de l'Ebre. «El debat que fins ara ha oposat transvasament i dessalinització resulta insuficient perquè en realitat es tracta de dos recursos complementaris», s'afirma en la reflexió que aquestes entitats feien pública ahir. Els signants demanen una «nova política hídrica» per a Catalunya que recuperi el transvasament de l'Ebre que va intentar el PP amb el suport de CiU i al qual s'oposen els tres partits del govern català actual, tot i que van estar a punt de construir-lo per afrontar l'emergència de fa dos anys. Durant l'emergència, CiU no va reivindicar el transvasament de l'Ebre sinó que va posar sobre la taula el del Roine. Un cop passada la crisi, el tripartit l'ha tornat a descartar amb l'entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat. Segurament aprofitant que diumenge el Departament de Medi Ambient organitza a Barcelona la Festa de l'Aigua i que ja ens trobem en any electoral, la patronal, els enginyers i els economistes reprenen la seva reivindicació de transvasar l'aigua de l'Ebre com a solució de futur. Afirmen que en la situació crítica de fa dos anys «Catalunya es va presentar al món amb una manca de recursos bàsics impròpia d'un territori modern i industrialitzat, aplicant restriccions que van posar al límit el seu teixit social i econòmic». La patronal s'oposa a la política hídrica dels actuals governs català i espanyol, basada en la dessalinització com a complement prioritari als embassaments ja existents, però també a la reutilització d'aigua depurada i la recuperació d'aqüífers. Aquests recursos no són, segons la patronal, suficients i considera que la interconnexió de xarxes és l'única garantia per «portar l'aigua allà on falti en un moment donat». Patronal i enginyers reclamen un gran acord territorial i un debat públic «dirigit amb criteris tècnics» i on només participin administracions, universitats, col·legis professionals, cambres i organismes que facin aportacions científiques i tècniques. És a dir, un debat públic en què no participin moviments ciutadans antitransvasistes, «a priori».