€Qui paga mana, i, per tant, l'Estat –que és qui finançarà la línia orbital ferroviària– ha començat a redactar l'estudi informatiu al qual posteriorment seguirà el projecte constructiu. Els dos documents són previs a l'inici de les obres d'aquesta infraestructura, que aproparà 26 municipis de sis comarques de la regió metropolitana sense passar per Barcelona (Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme). El pressupost per fer l'estudi informatiu i el projecte constructiu està inclòs en els 4.000 milions d'euros del pla de rodalies signat entre Estat i Generalitat i vigent fins al 2015. El que no està inclòs en aquest pla és el finançament de les obres, que el govern calcula que també serà d'uns 4.000 milions. El ministre de Foment, José Blanco, explicava que les obres podrien començar abans del 2015, però l'Estat no aportarà el gruix pressupostari de l'orbital ferroviària fins després del 2015, quan s'hagi esgotat l'actual pla de rodalies.

Ara per ara, el govern ja pot reservar el sòl per a aquesta infraestructura, després que ahir va aprovar el pla director urbanístic de la línia orbital. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va explicar a aquest diari que «sense aquesta reserva de sòl no hi ha cap obra que es pugui materialitzar». En aquest sentit, va recordar que el govern ja va haver de fer un pla especial per fer la reserva de sòl de la línia d'alta velocitat. «En el cas de la línia orbital, s'ha fet un pla especial, que sempre té més força.» Gràcies al detall que té aquest pla, es facilita la feina a Foment a l'hora de fer l'estudi informatiu i el projecte constructiu.

Nadal destacava l'ampli procés de participació aconseguit a l'hora de redactar el pla. El document aprovat presenta petits ajustos de traçat respecte de l'aprovat inicialment l'any 2008. Amb aquestes modificacions hi ha la intenció de millorar la integració de la línia en entorns urbans. El traçat de la línia s'ha modificat a l'altura de Canyelles, Montmeló, la Roca del Vallès i Argentona, amb els objectius d'apropar les estacions a nuclis urbans i reduir l'afectació en l'entorn mantenint la funcionalitat.

La línia orbital ferroviària, que segons les previsions de la Generalitat no estarà en funcionament abans del 2026, posara fi a l'actual xarxa radial en unir Vilanova i la Geltrú amb Mataró, passant per Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. Les previsions són que doni servei a uns 96.000 viatgers, el 30% dels quals provindrien del vehicle privat. La línia tindrà 120 quilòmetres de longitud, i més de la meitat –78 quilòmetres– seran de nova construcció. En total tindrà 42 estacions, de les quals 23 seran noves. Tot i que en l'aprovació inicial s'havia parlat que prop d'un 70% de l'orbital discorreria per túnels, finalment el percentatge ha baixat fins al 60%, al qual cal sumar un 5% més de línia en viaducte.