Solà destacava la idoneïtat de la franja reservada a l'Arboç per col·locar-hi un polígon logístic, ja que les que s'hi faran són «activitats que requereixen indrets plans i ben connectats». El director general d'Urbanisme recordava, a més, que aquí s'hi preveu també un accés a l'AP-7, i defensava el polèmic Logis perquè «aquest és un lloc molt adequat, i els ajuntaments ho han de veure com una bona proposta que dotarà d'activitat i centralitat el territori». En la mateixa línia, el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, reiterava aquesta setmana la importància del projecte «per al país», i en minimitzava l'oposició a la comarca, ja que «hi està canviant el clima, i ja hi ha molta gent a favor». La darrera comissió territorial, de fet, va retre compte de l'acord del desembre de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, segons el qual s'encarrega a la direcció general de Mobilitat la redacció del pla director urbanístic per al desenvolupament d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a l'Alt i el Baix Penedès, que no és res més que un document global d'ordenació al voltant del Logis.

L'alcalde de l'Arboç, Joan Plana, es mostrava resignat aquesta setmana a haver de «respectar els principis legals» que els ha imposat Urbanisme, però alhora recordava que l'Ajuntament té presentats dos contenciosos administratius contra el Ministeri de Foment i el Departament de Política Territorial precisament perquè es defineixi el futur traçat de l'A-7. Per això es pregunta si el consistori «pot anar contra els actes administratius dictats per ell mateix». En efecte, a més del contenciós contra el ministeri pel seu silenci a les al·legacions de l'Arboç a l'estudi informatiu, a començaments d'any l'Ajuntament en va interposar un altre contra la Generalitat; segons Plana, perquè «en el pla territorial només esbossava l'opció del traçat per la Cobertera, quan això no està aprovat definitivament, i a més és competència de Foment, de manera que l'obligació del govern era plantejar totes les alternatives que proposava el ministeri en l'estudi informatiu per tal que els municipis poguéssim opinar-hi». Plana, en tot cas, confirma que el consistori no ha rebut encara cap informe ni notificació de Foment que fixi quin traçat tria per a l'autovia, i torna a insistir: «L'N-340 –que ara passa pel mig del nucli urbà– és un col·lapse total, i el que volem és que es faci l'autovia de seguida, passi per on passi», tot i que tornava a recordar que tots prefereixen l'opció de l'ampliació i rescat de l'AP-7.

A banda dels nous polígons i les noves infraestructures, el nou POUM de l'Arboç –que substitueix el que era vigent des del 1985, ja del tot desenvolupat– preveu un increment de fins a 1.095 habitatges, que Solà va lloar perquè preveu «estratègies interessants». Així, preveu la concentració del desenvolupament residencial «a continuació del polígon Santa Llúcia», a banda d'una promoció d'habitatges als terrenys de Cristalera Española. A més, projecta el trasllat d'algunes indústries que ara són en sòls no urbanitzables a altres sectors nous que es crearien també a la banda nord de la via del tren, i que formarien un «discontinu» industrial amb altres polígons previstos en municipis veïns de l'Alt Penedès, com ara Castellet i la Gornal i Castellví de la Marca. El trasllat d'aquestes empreses, així, alliberaria uns terrenys que «es mantindrien com a espai lliure, per recuperar el paisatge del territori».