Quan va ser nomenat ministre, José Blanco va heretar de Magdalena Álvarez una de les carteres més llamineres del govern. El ministeri de Foment és el que vulgarment s'anomena una repartidora per l'alt volum de pressupost que mou i per la capacitat d'afavorir amb inversions alguns territoris per sobre dels altres. Juntament amb la cartera negra de ministre, Blanco va heretar de Maleni unes tisores. Poc sospitava, però, en aquell moment que aquella era un herència enverinada. Les tisores acabarien servint més per retallar projectes que no pas per tallar la cinta a les inauguracions.
Estirar més el braç que la màniga ha convertit la repartidora en una espasa de Dàmocles que amenaça d'enfonsar no només el ministre sinó tot el govern socialista. I és que, com va explicar el diputat de CiU Pere Macias, les decisions de Blanco poden “portar l'economia espanyola a un carreró sense sortida”. Macias va retreure al ministre la poca coherència en la retallada, ja que, sobretot a Catalunya, afecta projectes bàsics per a l'economia.
La retallada a Catalunya és la prova del cotó fluix d'una desinversió feta més aviat amb criteris polítics que no de rendibilitat social i econòmica de les obres. En aquest punt Macias va atacar l'obsessió que el ministre segueix tenint amb l'alta velocitat ferroviària, que és el que a la pràctica ha portat les finances de l'Estat al límit. En la línia del que ja han demanat prestigiosos economistes, Macias va reclamar el replantejament d'un model, el de l'AVE, que ja ha costat 50.000 milions d'euros i que amenaça de costar-ne molts més perquè moltes de les línies en construcció, al País Valencià, Múrcia o Galícia, seran impossibles de mantenir sense injeccions directes dels pressupostos generals de l'Estat.
En la mateixa línia, el diputat d'ERC Joan Ridao va atacar la “poca coherència” de les retallades i el fet que aquestes agreujaran el dèficit d'infraestructures de Catalunya. Ridao va fer especial èmfasi en el fet que les quatre obres que es rescindeixen a Catalunya siguin autovies gratuïtes i, en canvi, Catalunya sigui l'únic territori de l'Estat que no té vies d'alta capacitat paral·leles a les autopistes de pagament.
Si el flanc català va ser especialment dur amb el ministre, no ho va ser menys el del PP. Els populars van advertir Blanco del problema d'atur que podia crear la retallada d'inversions en infraestructures. De fet, ahir els mateixos sindicats ja van advertir que la retallada pot acabar comportant que 100.000 persones més vagin a les llistes de l'Inem en els pròxims mesos.
Comentaris
I per què em sembla d'allò més normal el que ha fet el ministre? M'estic acostumant ja a que Catalunya sigui una colònia de la metròpoli espanyola? Podem negar-nos d'alguna manera a seguir pagant i rebent hòsties?
Un motiu mes, per marxar d'aquesta merda de País, que no para de fer-nos tota mena de putades, retallades i robatoris... ¿qui vol viure a un País així?... ¡¡a fer punyetes!!
A ver si me puedo explicar:
El PSC es PSOE y están más o menos conformes. Yo extrapolo: En el PSC se han hecho, desde hace mucho, con el poder los españoles o hijos de españoles (mayoría).
Los pocos catalanes el sector minoritario parece que no están de acuerdo.
Se dirá el motivo por el que comento ésto, bien: Lo que pasa en el PSC es lo que está pasando en Catalunya y no nos damos por enterados, o sea "de fuera vendrán que de casa te echarán".
Insisto no es catalán todo aquel que vive y trabaja en Catalunya; vive y trabaja en Catalunya porque vive mejor y le pagan pero no tiene ningún derecho a llamarse catalán pisoteando o queriendo pisotear los derechos de los indígenas, por el mero hecho de que dejamos decir "ESTO ES ESPAÑA".
DIGNITAT PARLAMENTÀRIA \\ Al digital l'AVUI / EL PUNT, l'enquesta ens torna a cridar l'atenció. "Zapatero farà el 'gest' que li demana Montilla?" Com sempre, hi ha quatre opcions: "Sí, no li queda més remei", "Sí, però serà insuficient" (aquí entenem que restituiria només parcialment la integritat de l'Estatut ratificat), "No, Espanya passa per davant de tot" i "No, ni ens calen més gestos sense contingut". No és la primera vegada, ni deurà ser l'última, que hi trobem a faltar la resposta que hi donaríem nosaltres: "És totalment indiferent. Encara que avui mateix el BOE publiqués una llei orgànica que deixés l'Estatut tal com va ser referendat, això no serveix per res perquè ja no és aquest l'Estatut que vol avui Catalunya". \ Opinem que aquest cas pot il·lustrar la diferència que separa la mentalitat política basada en Espanya, encara avui molt àmpliament majoritària a l'hemicicle (actualment desfasat en relació amb la voluntat ciutadana, pensem, ja que es va elegir quan encara ningú havia tastat la medecina amarganta de l'antipolítica) i, per altra banda, la visió des d'una perspectiva estrictament nacional catalana, que és la que nosaltres abracem i sembla, pel que veiem, que cada dia va guanyant més adeptes. \ El que s'havia de veure ja s'ha vist. L'estació on ens ha deixat la reforma estatutària és tristament reveladora. Folgada majoria a la Cambra sense un projecte polític definit. L'independentis me català d'ERC i l'uniformisme espanyol de PP i C's només sumen 38 escons (21,14 i 3). A favor d'ICV-EUiA, cal reconèixer que no té prou representació per decidir res; en contra, que la seva trajectòria ha anat evolucionant sempre al costat de CiU i PSC, almenys en el terreny que ens ocupa: l'autogovern. Buscant com busca Esquerra la independència, havent-se posicionat en tot moment a favor d'assumir les màximes cotes d'autonomia, treballant sempre perquè s'acabi aquesta brutalitat tan incomprensible com injustificable que és el dèficit fiscal, les polítiques socials i l'ecologisme republicans ens inspiren més credibilitat que no en boca d'Iniciativa. \ El Parlaments nacionals tenen la seva funció. I s'hi ha de creure. Si no, no cal tenir-ne. L'Estatut que deien que volien determinats partits, el setembre del 2005 era un i el gener del 2006 --passats tres mesos i tres setmanes-- era ja tot un altre. I acordat als despatxos. \ Aquell segon Estatut va guanyar el referèndum, tot i que el suport de 35 de cada 100 electors trobem que és massa just en una norma fonamental i ja ve a significar que alguna cosa no rutlla. L'Estatut ha estat en vigor fins fa pocs dies. Estaven i estan a favor d'aquest Estatut els partits que van convèncer l'electorat pel vot afirmatiu en el plebiscit? Ara comprovem que només de paraula. \ Amb l'excepció dels ecosocialistes, que no tenen prou força (però tampoc s'afegeixen a ERC en la tramitació de la IP per la consulta ni en la resolució parlamentària d'avui fa una setmana, actitud que els aferma al costat de convergents i socialistes), si el projecte de CiU fos realment l'Estatut referendat, el seu grup al Congrés hauria hagut de fer tots els possibles per forçar-ne el restabliment en comptes d'abstenir-se per permetre l'aprovació del sostre de despesa. I la resolució del Parlament només podia ser una (considerant-ne la composició): un consens català que amb l'aritmètica per bandera forcés les Corts a reintegrar a Catalunya l'Estatut que es va ratificar. I de cap manera els socialistes catalans haurien hagut de trencar ni aquesta ni cap altra unitat per sumar-se al PSOE si el seu objectiu fos de debò l'Estatut del 2006. \ Si el Parlament ens va gran, més valdria que el tanquéssim: estalviaríem uns bons calerons que no li anirien gens malament a la Catalunya d'avui. \ L'Estatut d'ara satisfà el PP i C's. Troben que la sentència l'ha constitucionali tzat. És la seva opinió. La nostra és la diametralment contrària. I no endevinem que puguin desvirtuar els nostres arguments. Però almenys, i tan oposades com són, estem davant de dues opcions legítimes que poden mesurar les seves respectives forces a les eleccions de la tardor. \ I quina és l'opció i on és la legitimitat dels altres tres? Quin model d'autogovern defensen? De l'Estatut del 2005 van passar al del 2006 i avui, amb la seva inactivitat, consentint aquest Estatut del 2010 que no compleix els requisits que estableix la Constitució, s'afegeixen al bloc de PP i C's per passiva. \ I encara hem d'esperar que el govern central ens faci la caritat d'aprovar una llei orgànica? \ Jaumetria
Mireu, ja ens han castigat. Vam sortir al carrer a demanar independència i ja tenim el càstig a sobre: Fora inversions de Catalunya: adéu carreteres, adéu tren a l'aeroport, adéu vint inversions-proj ectes més que no diuen... Ei espanyol que viviu a Catalunya, ei unionistes, vosaltres tampoc podreu utilitzar les infraestructure s que no es faran. No sols ens perjudiquen als catalans. Independència.
Els partits catalans lamenten... Doncs moltes gràcies per les vostres lamentacions, estimadíssims partits nostres. Per cert, a més de lamentar-vos de tot, per tot i tothora, serviu per alguna cosa? Voleu un acudit que us escau d'allò més bé? -La dona s'alça del llit amb expressió resignada i, amb un to més bé sarcàstic li diu al marit: "Amor meu, que podríes preparar el café?" I afegeix tot seguit: "O tampoc?"
Per una banda els ajuntaments estan fent obres a dojo per tal de obtenir les inversions extraordinàries compromeses per l'Estat: arranjament de voreres, jardins i jardinets, teulats de mercats, centres culturals i esportius, etc. i per l'altra, les grans obres d'infraestructu ra necessàries s'abandonen o es posposen. Pitjor no ho podien fer.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.