Sense calendari

Amb tot això, és clar, els treballs “tindran necessàriament retards” i no estaran acabats el 2012, tal com es preveia, si bé Vallès es va resistir ahir a establir un calendari nou. Això sí, va admetre que és “inadmissible que hi hagi un retard de tants anys”, i es va limitar a dir que estarà “vigilant” perquè tot “sigui una realitat el més aviat possible”. El diputat, a més, va dir que els altres tres trams entre Tarragona, el Morell i la variant de Valls “continuaran avançant”, si bé va admetre que “és possible” que hi hagi més retards, tal com ja va manifestar dijous l'alcalde de Valls, Albert Batet.

Els motius de la rescissió

El ministre espanyol José Blanco havia esmentat genèricament dijous els criteris amb què Foment ha passat el sedàs a l'obra pública: que la infraestructura estigui injustificada per la demanda real, que tingui alguna alternativa paral·lela, que hi pugui entrar capital privat o bé que hagi sofert modificats de projecte notables per sobre del 20% del cost inicial. Vallès confirmava ahir, tal com ja havia avançat El Punt, que aquesta darrera era la raó per la qual inicialment el tram de Lilla havia quedat exclòs dels plans de Foment. I és que dels 81,4 milions pels quals va ser adjudicada el juliol del 2008, en la darrera previsió de Foment per a la dotació de partides plurianuals fins al 2013 la suma total ja pujava als 105,4 milions (gairebé un 30% més), a causa dels diversos canvis que s'hi han hagut d'incorporar: per alçar la cota i reduir l'impacte sobre el nucli de Lilla, per evitar l'efecte de les argiles expansives –que tants maldecaps ha provocat, en la mateixa zona, al viaducte del TAV– i, darrerament, per incorporar els reajustaments necessaris als túnels de Lilla perquè hi puguin passar mercaderies perilloses, després que recentment se n'endurís la normativa europea (malgrat que Vallès no va confirmar ahir que el canvi s'acabi introduint).

Decisió de Zapatero

El diputat, en tot cas, assegurava que la priorització ara del projecte per part de Foment no és pas una decisió “presa en un cap de setmana”, i defensava que l'A-27 “ha estat i és una prioritat estratègica per a l'Estat i per al Camp de Tarragona, i per això aquest govern ha estat qui l'ha impulsat”. Això sí, es va contradir una mica en explicar també que ha estat gràcies a les negociacions que “amb discreció” s'han mantingut des del dijous –conduïdes en bona part per ell mateix, si bé el govern “no n'ha estat al marge”– que s'ha pogut reconduir la situació. Vallès explicava, de fet, que ha estat el mateix president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, qui ha pres la decisió, la qual divendres ja comunicava davant de Tribuna Barcelona abans de “donar instruccions a Foment perquè reconsiderés la seva decisió”, cosa que el ministeri finalment ha fet.

Crida a l'empresariat

El diputat també va voler fer arribar ahir un missatge de tranquil·litat als empresaris tarragonins, i va apel·lar a la seva “serenitat i prudència”, després de la indignació generalitzada que va despertar l'anunci que l'autovia quedava paralitzada a Lilla. “No els demano suport incondicional, ni tan sols que no ens critiquin, però sí que entenguin les circumstàncies de la crisi”, va reflexionar, emulant la crida que Blanco havia fet dijous als grups del Congrés. “Hi ha hagut un clam que entenc, però des de la sensatesa cal veure que si manteníem els primers trams era de sentit comú pensar que l'autovia no moriria després de la variant de Valls”, recordava, alhora que anunciava que anirà a veure “tothom qui aquests dies ha qüestionat la decisió”. Això sí, Vallès, que dijous havia fet una primera crida a l'empresariat tarragoní perquè aportés diners a l'obra com a única via possible perquè es reprengués, va admetre ahir que “ara ja no cal”, si bé “tot pot ser benvingut perquè es pugui agilitzar”, i desitjava que “el potencial de sentiment de greuge” que ha aparegut “s'articuli” ara en aquest sentit.