Són unes quantes les localitats de la Costa Brava que han posat fil a l'agulla per solucionar els problemes d'aparcament que els afecten contínuament, sobretot a l'estiu. Moltes han projectat pàrquings subterranis, però només l'Escala n'ha enllestit un, el de la plaça de Catalunya, obert des de fa unes setmanes.
El més esperat
Sant Feliu de Guíxols és una de les poblacions que arrosseguen el problema de falta d'aparcament des de fa més temps. Després de diversos intents de diferents consistoris, que projectaven un pàrquing al passeig i fins i tot a la rambla, s'ha anat allargant el procés. Sembla que l'opció preferent –almenys ara– és fer-lo al passeig, però falta enllestir-ne els detalls. I és que el desguàs d'aigües pluvials que passa per sota la rambla del Portalet és una qüestió que s'ha de tenir en compte. I un altre punt important és que el terreny sigui de titularitat municipal al 100%, per estalviar tràmits amb el servei de Costes del Ministeri de Medi Ambient. Perquè el pàrquing tingui rendibilitat, es preveu la possibilitat de vendre'n les places d'aparcament o que faci funcions d'hivernacle o de marina seca, és a dir, de magatzem d'embarcacions petites durant l'hivern.
Una opció al passeig
Actualment l'Ajuntament de Sant Feliu disposa d'un pla d'aparcaments, amb el qual s'estudien els possibles emplaçaments. L'opció del passeig preveu que el pàrquing s'hi faci en dues fases. Quan estiguin totes dues acabades sumaran un total de 875 places d'aparcament, i en total pujarà a 15 milions d'euros. El projecte inclou accessos davant de l'ajuntament i a l'altura del Casino. La primera fase aniria de l'Ajuntament a l'altura de la rambla Vidal, i la segona, de la rambla al Casino, aproximadament. Aquest projecte de l'Ajuntament, segons explica l'alcalde guixolenc, Carles Motas, sí que inclou una part de terreny que implicaria el servei de Costes del Ministeri de Medi Ambient. De tota manera, recorda que aquest projecte és una de les opcions possibles. L'alcalde creu que, almenys per a la primera fase, no caldria tallar el trànsit de la zona de davant de l'ajuntament, tot i que per a l'altra fase sí que resultaria afectat. Ara, però, falta acordar quina ordenació del passeig es vol. Una mica més barat seria construir l'aparcament a la zona de la Corxera. L'edifici costaria 4.400.000 euros i tindria cabuda per a 201 vehicles. No seria subterrani, sinó un edifici de dues plantes.
A l'aire lliure
A Palamós hi ha tres aparcaments de pagament públics i dos més de gratuïts, a la zona de les Pites i a la zona del Far. S'havia començat a parlar de rehabilitar la zona del carrer Cervantes i de construir un pàrquing subterrani al costat del parc de l'Arbreda, un emplaçament que, en el marc del projecte de rehabilitació de la zona, es podria destinar al futur ajuntament. Ara mateix, Palamós té un total d'11.067 places d'aparcament, de pagament i gratuïtes, i 242 llocs per a motos i 96 places per a minusvàlids. Semblava també que un dels requisits per tenir la bandera blava era que no hi hagués l'aparcament, i per això la localitat no l'ha obtinguda.
Un altre aparcament al descobert és el de l'Estartit. El consistori considera que és una “platja urbana”, i sense l'aparcament lliure de la platja –on caben uns 600 cotxes– s'hauria de caminar un quilòmetre i mig per arribar al centre. També hi ha una zona blava al centre, d'unes cent places. L'Estat va fer aturar la reforma del passeig el 2009, tot i que el projecte reduïa a 377 el nombre total de places d'aparcament.
550 places a Blanes
Blanes espera dos pàrquings al centre, amb 550 places. Costaran 15 milions. El del passeig Pau Casals, de 280 places, ha de costar 8,4 milions, i el de la plaça Onze de Setembre, per a 270 vehicles, n'ha de costar 6,7. En part s'han endarrerit perquè no s'han trobat empreses que hi estiguin interessades. A Lloret, el projecte continua encallat perquè el consistori no està d'acord amb el cànon que ha de pagar a l'Estat pels metres de subsòl de domini maritimoterrestre. L'Estat en demane uns 85.000 euros l'any. L'Ajuntament esperarà un canvi de govern a l'Estat per fer-lo. A Roses, amb l'aprovació del pla general, es va perdre l'opció de fer un pàrquing arran de mar. L'opció del consistori és fer-ne a les places de Frederic Rahola i Illa d'Ítaca, així com al mercat i al teatre. Seran 29.169m², amb capacitat per a 1.200 vehicles. L'oposició critica que s'hagi perdut l'opció de fer-lo arran de mar. Sant Antoni de Calonge té 927 places de zona blava–gratuïta per als veïns– i unes 3.500 que no ho són, i l'Ajuntament lloga un espai a Sant Antoni amb capacitat per a 350 vehicles.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.