L'obertura de la nova carretera representa per a Olot un ampli ventall de possibilitats de relació. Crec que avui no som del tot conscients del canvi que significa, i segur que d'aquí a cinc o deu anys les coses seran, per a totes dues ciutats, molt diferents de com són ara.

Estarem més ben connectats a aquesta xarxa de ciutats mitjanes que és Catalunya, amb Vic, Manresa, Igualada, Solsona, i escurçarem notablement la distància amb la capital, Barcelona.

Tot això significa beneficis evidents i una millora en l'equilibri territorial.

Pel túnel de Bracons, hi passaran vehicles, però sobretot hi passaran relacions laborals, culturals, educatives, de formació, empresarials, projectes turístics, intercanvis gastronòmics... I altres projectes i actuacions que fins ara no eren viables per la dificultat que representava la distància.

Aquestes noves oportunitats han de ser un estímul a la modernitat i la innovació, i s'han d'enfocar com una possibilitat de buscar més complementarietat que no pas competència entre Olot i Vic.

El projecte de Bracons ha provocat un dels grans debats sobre territori i infraestructures que ha tingut el país. L'equilibri entre l'obertura de noves vies i la preservació de territoris molt fràgils no és fàcil, i crec que el projecte final és el que aconsegueix els dos objectius perseguits: establir una connexió eficaç entre les dues comarques i minimitzar el seu impacte visual i mediambiental en el territori.

Bracons facilitarà i normalitzarà les relacions entre les dues ciutats de manera considerable. Cal deixar passar el temps i a poc a poc seran els mateixos conciutadans i les seves activitats i maneres de fer el que marcarà realment les dimensions del canvi que l'obertura de Bracons ha significat per a uns i altres.